Avís: 28 D'AGOST. CONCERT IGNAUGURAL DE'L XIV Curs d'orgue del Maresme

CONCERT IGNAUGURAL DE'L XIV Curs d'Orgue del Maresme

EL DÍA 28 A LES 20H.
(Entrada Gratuita)

Es a Carrec dels professors:

Montserrat Torrent, orgue

Guido Iotti, orgue

Nuno Mendes, violí

DEL 28 D'AGOST AL L'1 DE SETEMBRE Tindrà lloc en la nostra Parròquia el XIV Curs d'orgue del Maresme a les 19h.                              
Per tant, LES MISSES DIARIES VESPERTINES a la parròquia de Sant Feliu, SERÀN A LES 20H.

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER, EL DIUMENGE XXI DEL T.O. (26 d’agost del 2012)

Amb l’evangeli d’avui, després de cinc diumenges, tanquem el recorregut pel discurs eucarístic que l’Església ha posat a la nostra consideració. L’evangeli d’avui ens parla de la reacció i abandonaments d’alguns que havien escoltat Jesús.

Recordem les idees principals del discurs. “JO SÓC EL PA VIU BAIXAT DEL CEL” (Jo 6,41).  “QUI MENJA LA MEVA CARN I BEU LA MEVA SANG TÉ LA VIDA ETERNA. I JO EL RESSUCITARÉ EL DARRER DIA” ( Jo 6,54). “LA MEVA CARN ÉS VERITABLE MENJAR I LA MEVA SANG VERITABLE BEGUDA”, (Jo 6,55). “QUI MENJA LA MEVA CARN I BEU LA MEVA SANG ESTÀ AMB MI I JO EN ELL” (Jo 6,56)

AVUI N’HEM DE PARLAR DE TRES REACCIONS DAVANT D’AQUEST GRAN DISCURS QUE ENS HA ACOMPANYAT DURANT CINC DIUMENGES: la dels deixebles, la dels Apòstols, i la nostra.

Els deixebles de Jesús s'escandalitzen de les seves paraules i troben els seus ensenyaments durs i intolerables. d'aquí ve la seva reacció. Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l ?  Qui pot acceptar i seguir aquests ensenyaments? Humanament parlant tenien raó els jueus. Per això molts van deixar de seguir-lo.

Jesús els demana fe i ells no la tenen, o no la volen tenir, per això marxen escandalitzats.

Si l’home es recolza únicament en un nivell racional de comprensió i es fia únicament de la raó humana, no té altre remei que considerar inacceptable les paraules de Jesús i intolerable la seva pretensió d’oferir-se com el pa de vida i dir que la seva carn és veritable menjar

Diu sant Agustí: Si no has entès, creu! La intel·ligència és el fruit de la fe. No intentis entendre per creure, sinó creu per entendre, perquè si no creus no entendràs.

Jesús pregunta als apòstols: Vosaltres també em voleu deixar? ( Jo 6,68) i llavors, agafant la paraula Pere en nom de tots li va contestar: Senyor, A qui aniríem? Només vos teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu. ( Jo 6,69). No podem marxar. Som fidels perquè Tu Senyor no ens pots enganyar, perquè t'estimem i coneixem qui ets.

Avui, com als Apòstols, Jesús també ens pregunta a nosaltres:  I tu, Jordi, Montserrat, Joan, Mercè, Isabel, Josep…., també em vols deixar? Tant de bo que la nostra resposta sigui semblan a la dels Apòstols: Senyor, us diem que no volem marxar, vindrem aquí cada diumenge, perquè Vós, solament, teniu paraules de vida eterna i sabem qui sou, el Sant de Déu.

Saber, en l’evangeli de sant. Joan, és haver experimentat, sentit i assaborit qui és Jesucrist. Fixeu-vo en aquests tres verbs: perquè nosaltres, gràcies a la fe, també hem experimentat, hem sentit, i assaborit qui és Jesucrist  i des d’infants que el coneixem.

Germans i germanes. Que nosaltres també puguem repetir les paraules de sant Pere ? Senyor, a qui aniríem?. O les de Josué a la primera lectura: “Jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor”. O la del Pable d’Israel: “També nosaltres, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu”

Jo sóc un home o una dona de fe i sé que Vos ompliu la meva vida i sense Vós en la Eucaristia no podria viure . Gràcies, Senyor, gràcies , perquè tinc fe i perquè us heu quedat entre nosaltres en l'Eucaristia i ens dieu una i altra vegada: “Mira sóc a la porta del teu cor i truco si m’obres entraré i estaré amb tu i tu amb mí” (Ap 3,20).

Germans i germanes que avui la nostra pregària sigui aquesta: Senyor: Avui, com els Apòstols, us vull dir amb humilitat i confiança que encara que no ho comprengui tot, crec en Vós i accepto el vostre amor, perquè Vós teniu paraules de vida eterna. Senyor augmenta la meva fe.

Que tingueu un bon diumenge.

Diumenge XXI TO (B)... Homilia feta per Mn. Miquel Ramon.

L’Evangeli d’avui conclou el discurs del pa de vida que hem estat llegint durant els cinc darrers diumenges. Aquest episodi, recollit al capítol sis de Sant Joan, comença amb la multiplicació dels pans i els peixos, amb què Jesús va donar de menjar a cinc mil homes. Tot seguit el volen fer rei, i Ell els recrimina que el segueixen només perquè els ha donat de menjar. Aleshores Jesús comença a explicar què és el que significa aquesta multiplicació del pa. El pa material amb què ens alimentem, ens sacia momentàniament, però després tornem a tenir fam. El Senyor els diu que aquest pa és signe d’un pa que sacia de debò la fam i set d’infinit de l’home: el seu Cos i la seva Sang.

Crist educa a la gent dient-los que el pa material es signe del veritable aliment que necessita l’home, que no és altre que la mateixa vida del Senyor. Pensem quantes vegades nosaltres hem fet experiència d’això. Quantes vegades hem pensat que una cosa, una persona, una relació... ens donarien la felicitat que busquem i, al final, no ha estat així. El nostre cor desitja coses grans, i ni que posseíssim l’univers sencer, no en tindríem prou. El que el cor de l’home necessita és la presència constant de Jesucrist; doncs Ell ha fet el nostre cor i sap què és el que necessitem. El necessitem a Ell.

La lectura del llibre de Josuè ens posa d’una manera molt clara l’alternativa. Hem de decidir a quins déus volem adorar. Israel va abandonar Déu, com tantes vegades succeeix al llarg de la seva història, i es posà a adorar déus estrangers. Josuè reuneix el poble i els diu que cal escollir: o seguim el Déu que ens ha alliberat d’Egipte, o bé els déus dels pobles estrangers. Nosaltres també hem de decidir: o seguim allò que ens dóna una felicitat efímera i caduca, o seguim Jesucrist, l’únic que pot saciar el nostre cor; no hi ha terme mig.

Els deixebles diuen també al Senyor que el seu llenguatge és dur; i molts marxen. Només es queden alguns, Pere entre ells. Espantats, ells tampoc han entès què volia dir amb això de que havien de menjar la seva carn i veure la seva carn. Jesús no rebaixa els seu discurs, no intenta posar pau i retenir-los al seu costat costi el que costi. Els mira tranquil·lament i els diu: “Vosaltres també em voleu deixar?”. Quina llibertat la de Jesús! Pere pren la paraula i diu: “Senyor, a qui aniríem? Només vos teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu”. Qui ha trobat veritablement Jesucrist sap que ja no pot trobar la felicitat en cap altre lloc.

Amb Jesucrist, tota la realitat, no només el pa, es transforma en signe de la seva presència. Sant Pau ho recorda als cristians d’Èfes quan els diu que el matrimoni entre l’home i la dona és signe de la relació de Crist amb l’Església. L’home i la dóna són éssers limitats, fràgils i pecadors. Pretendre que l’altre pugui satisfer el nostre desig de felicitat és una bogeria. Ara bé, si l’altre és signe d’un amor més gran, de l’amor que Crist té a la seva Església, aleshores tot canvia i la relació es situa en un horitzó més gran. Quan el marit mira a la muller, o viceversa, ja no pesarà la seva limitació, el seu pecat; sinó que esdevindrà signe de l’amor de Jesucrist, que es fa present en el matrimoni a traves de la carn de l’altre.

Diumenge XXI de durant l’any – 26-VIII-2012 - FP-7

Últim diumenge
d'agost,...

A l'estiu, a l'hivern i a tot temps ens apleguem com a creients per a celebrar l'eucaristia cada diumenge, cada festa, cada dia... Però les activitats dels grups parroquials s'aturen en els dos mesos d'estiu, tot i que uns i altres hi pensem sempre i anem preparant el nou curs.

Doncs bé, les primeres activitats del primer mes de la tornada seran les reunions del grup de catequistes (CATEQUISTES DE LA PARRÒQUIA, QUIN DIA ENS PODRÍEM REUNIR?).

Sobre la Catequesi. Anem dient sempre: la Catequesi fa comunitat, la comunitat fa Catequesi... És ben bé així?

Crec que, com a cristians de Sant Feliu, ens hauríem d'adonar que el punt de mira de les catequistes és sempre la comunitat cristiana, la parròquia. Enguany voldríem insistir-hi encara més, proposant a pares i mainada una Catequesi que no només sigui Iniciació cristiana, Proposició de la fe cristiana, sinó també Immersió en la comunitat cristiana.

Això voldrà dir que no solament se'ls hi parlarà dels temes propis de la Catequesi, sinó que se'ls convidarà, com s'ha fet sempre, a participar en la celebració de l'eucaristia dominical, i a conèixer i implicar-se en les activitats de la parròquia: Formació, xerrades, animació de grups de joves,  manteniment de l'església, Càritas, Visita als malalts, etc.

I per part nostra? Només dir: mira què bé si fan això? Ens cal fer una passa més: acollir i fer costat a pares i infants quan vinguin, potser nous i despistats, a formar part d'una assemblea eucarística; donar-los-hi la benvinguda, de cor i de fet, si s'animen a participar en un grup parroquial, etc.

De la Catequesi, i... de moltes més coses i grups parroquials hauríem de parlar. Ja ho anirem fent al cap de l'any: parlar-ne, viure-ho i... donar gràcies a Déu que segueix aplegant-nos en l'Església de Jesús i empenyent-nos amb la força sempre nova de l'Esperit.

 Manuel Miras i Soler, Administrador P.

AGENDA

Dia 25, dissabte, INTENCIONS DE MISSA: Joan Mestres, a les 20h a Sant Feliu. (Primer aniversari de la seva mort, el dia 24)

Sempre que hi hagi intencions de missa encomandes les publicarem en aquest full parroquial. Això si, sempre i quan m’ho feu saber. Gràcies.

SANTS IMPORTANTS DE LA SETMANA.

Dilluns, 27: Santa Mònica, una mare a qui Déu li “va acollir les llàgrimes piadoses que vessà per la conversió del seu fill Agustí”.




Santa Mónica i el seu fill Sant Agustí

Dimarts, 28: Sant Agustí, pare de l’Església pels seus escrits erudits i apassionants, se’l considera un dels pensadors fonamental de la història d’Occident.

Divendres, 31: Sant Ramon Nonat, quedem-nos, sobretot, amb el seu missatge: “L’amor per als nostres germans ha de ser tan gran que hem de viure sempre atents als seus sofriments i necessitats”.



Sant Ramon Nonat

(Imatge custodiada per l’avia Ana Mª)



"L'Any de la fe" -Hem de donar raó de la nostra fe.

 “La fe ve de sentir la predicació”, diu sant Pau. I una de les mancances que tenim els cristians d’avui és que parlem poc als altres, fins i tot en les ocasions favorables, d’allò que creiem, de la fe que professem i que dóna sentit a la nostra vida. És evident que, abans de poder parlar de la nostra fe, cal que la coneguem suficientment,  i conèixer-la no sols amb el cor sinó també amb la intel·ligència.  Seria molt important que cada cristià, cada un de nosaltres, sabéssim explicar  amb claredat, amb coherència i amb un llenguatge entenedor el més essencial de la nostra fe. Per aconseguir-ho, la primera condició és formar-nos. Així com en altres  aspectes  de la vida  quotidiana estem molt al dia: en informàtica, en música, en esport, etc. no sembla que passi el mateix en l’ordre de la fe cristiana. Potser hem de reconèixer que no ens hem preocupat prou d’actualitzar la nostra fe,  d’aprofundir-la, de fer-ne una fe adulta, madura. I, aleshores,  no és estrany que  qualsevol notícia  que rebem que sigui  contrària a la fe cristiana  faci  trontollar la nostra fe. No us agradaría estudiar una mica més la fe de l’Església?.  Seria magnífic fer el propòsit d’aprofundir-la  especialment durant l’Any de la Fe que, com vosaltres ja sabeu, començarà l’onze d’octubre d’enguany. 

Us proposo tres maneres importants per aprofundir la fe:

-La primera: prestar més atenció a les lectures dominicals i escoltar bé les homilies de les celebracions de l’Eucaristia. Un cristià que participa cada diumenge a la santa missa i rep una bona homilía, sens dubte, al llarg dels anys va rebent una molt bona formació en la fe. Les meves homilies, per exemple, les trobareu al Blog de la Parròquia. Si personalment no hi  podeu tenir accès, demaneu-li a alguna persona que us la imprimexi.

-La segona: és llegir i estudiar el Catecisme de l’Església catòlica. El Papa Benet XVI vol que es difongui en aquest any de la fe. Tot catòlic amb una cultura mitjana hauria de llegir i estudiar a fons aquest text.

-La tercera: són les Catequesis sobre el Credo que va impartir el beat Joan Pau II i que són una exposició molt completa del conjunt de la fe. Les podeu aconseguir a qualsevol llibreria especialitzada o bé a internet. Val la pena tenir aquestes dues obres que no haurien de faltar a la biblioteca sobretot d’un catequista. L’estudi d’aquests materials estic segur que us consolidarà en el goig de la fe i estareu més preparat per donar raó de la nostra fe.

INFORMACIONS

CONTACTE
Administrador parroquial:
P. Manuel Miras i Soler
Tel. personal: 679 875 123

HORARI  DE MISSES I ALTRES

Dies feiners:

A les 19h:      MISSA A SANT FELIU (De dilluns a divendres) 
Dissabtes:

A les 20h:      MISSA, anticipada de diumenge, A SANT FELIU.

Diumenges i festes de precepte:

A les   9’30h: MISSA A SANT FELIU

A les 11h:      MISSA A SANTA HELENA

Sagrament de la Reconciliació:

Ordinàriament el prevere estarà al confessionari els DISSABTES una hora abans de la missa del vespre i sempre que es demani. Durant els temps d’Advent i Quaresma hi haurà celebracions comunitàries que oportunament seran anunciades.

HORARI DESPATX PARROQUIAL

De moment caldrà posar-se d’acord amb l’Administrador: el P. Manuel Miras i Soler (telèfon personal: 679 875 123).

LA PARRÒQUIA TÉ UNA PÀGINA WEB

On trobareu la información básica referent a la parròquia. L’adreça és la següent:

http://parroquiasanfeliudecabrera.blosgspot.com.es/



Parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar



HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER.

Avui continuem amb la lectura del Discurs del Pa de vida que ens ocupa aquests diumenges del mes d’agost: “Us ho dic amb tota veritat: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carné s un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.

La participació en el banquet eucarístic ens obre a la vida eterna: aquest és el  missatge central del text d’aquest diumenge. L’eucaristia ens introdueix en una vida nova, la vida de Déu, Jesús ha volgut que puguem ja tastar, aquí i ara, la vida que gaudirem plenament al cel. Això és el que possibilita l’Eucaristia. Més encara, Jesús ha decidit quedar-se amb nosaltres i el lloc que ha triat és el nostre interior; ha convertir cadascun de nosaltres en el seu temple: “Qui menja la meva car i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.

L'element nou que  Jesús afegeix en el relat d’avui és el del vi, és a dir, al do de la seva carn, afegeix el de la seva sang. Per tant, el simbolisme eucarístic arriba al cim, a la seva totalitat.

La setmana passada vam dir que per entendre l'Eucaristia era essencial partir dels signes triats per Jesús. El pa:  signe d'aliment, de treball, d’espera, de comunió entre els que mengen junts, a través d'ell arriba a l'altar i és santificat tot el treball humà.

Plantegem, ara, la mateixa pregunta. Què significa i què evoca per a nosaltres la paraula sang? En primer lloc evoca tot el patiment que existeix al món. Per tant, si en el signe del pa arriba a l'altar el treball de l'home, en el signe del vi arriba  tot el dolor humà; arriba per ser santificat i rebre un sentit i una esperança de rescat gràcies a la sang del Anyell immaculat, a la qual està unit com les gotes d'aigua barrejades amb el vi en el calze.

Però per què, per significar la seva sang, Jesús va triar precisament el vi? Què representa el vi per als homes? Representa l'alegria, la festa, no representa tant la utilitat (com el pa) que fa el delit. El vi no està fet només per beure, sinó també per brindar. Jesús multiplica els pans per la necessitat de la gent, però a Canà multiplica el vi per l'alegria dels comensals. L'Escriptura diu que «el vi recrea el cor de l'home i el pa sosté el seu vigor» (Salm 104, 15).

Jesús en triar pa i vi va voler indicar també la santificació de l'alegria. Que bonic seria si aprenguéssim a viure també els goigs de la vida, eucarísticament, és a dir, en acció de gràcies a Déu. La presència i la mirada de Déu no ofusquen les nostres alegries honestes, al contrari, les dilaten.

Jesucrist, que és Camí, Veritat i Vida, parla de si mateix dient-nos que és Pa. I el pa, com bé sabem, es fa per menjar-lo. I per a menjar, però s'ha de tenir fam. Avui molts cristians, han deixat d’anar a missa, han deixat  de tenir fam de Déu. Fam de conèixer-lo, fam de tractar-lo com a un bon Amic, fam de donar-lo a conèixer, fam de compartir-lo, com es comparteix el pa a la taula.

Ara però, en aquesta eucaristia,  és Jesús qui es dóna com a Pa de Vida, i és Ell mateix qui en fa la mesura, i qui es dóna amb una generositat que fa tremolar d'emoció. I ens diu una vegada més: “Mira sóc a la porta del teu cor i truco. Si m’obres entraré i estaré amb tu i tu estaràs amb mi”.  Obrim, germans i germanes, el nostre cor i deixem que entri en la nostra vida i ens acompanyi en el nostre camí.

Que tingueu tots un bon diumenge.

Diumenge XX de durant l’any – 19-VIII-2012 - FP-6

EL DISSABTE, DIA 25 D’AGOST ÉS LA FESTA DEL MEU SANT FUNDADOR: JOSEP DE CALASSANÇ 

Deixeu-me que us parli una mica d’Ell. Fou un sacerdot nascut a Peralta de la Sal  l´any 1557 i va morí el 25 d’agost de l’any 1648, als 91 anys d’edat.  El febrer de l’any 1592 anà a Roma amb la intenció d’aconseguir de la Cúria Romana l'assignació d'un benefici o d'una canongia a Espanya.. Mentre esperava que es resolgués la qüestió, la seva sensibilitat religiosa i social el dugué a participar en diferents cofraries que li donaren l'oportunitat de conèixer directament els aspectes més variats de la societat romana i sobre tot les condicions de desampar en què vivien la gent senzilla. Aquesta circumstància li féu veure l'escenari de pobresa i de misèria i el colpí en particular la multitud d'infants i jovenets que omplien els carrers de la vella Roma, sense escola, per tant sense instrucció i cultura, mancats de la base fonamental per al desenvolupament personal i social.  Calassanç estava impressionat i desconcertat. La seva consciència no el deixava tranquil davant d'aquella misèria. Anà a trobar les autoritats de Roma, per tal que es fecin càrrec també de l'ensenyament elemental dels pobres. Però res. No restava altra solució que fer-se'n càrrec ell mateix.

L'abril i maig de 1597 visità la parròquia de Santa Dorotea "in Trastevere". Santa Dorotea va representar per a ell el que l'etimologia grega de la paraula significa "un do de Déu". Va convèncer el rector per fer, a la sagristia, una escola gratuita i acollir tots els nens, especialment els pobres del barri. Ell s'encarregaria personalment i amb la col.laboració d'alguns membres de la Cofraria tant de l'ensenyament com d'allò que calgués per al funcionament de l'escola.

Estava a punt de tenir lloc una revolució cultural radical. A la tardor d'aquell mateix any s'obriren les portes de la primera escola pública popular i gratuita d'Europa.

L'interès per la canongia, que l'havia dut a Roma, quedà definitivament abandonat. Quan li dugueren el nomenament de canonge, que anys abans hauria acceptat amb molt de gust, hi renuncià tot dient: "He trobat a Roma el millor camí per servir Déu fent el bé a aquests pobrets i no els deixaré per res del món".

Havia nascut l'escola per a tots, però especialment per als fills del poble. La cultura no podia continuar essent un privilegi de pocs, calia que fos extesa a tots per a un progrés veritable de la Humanitat. Allò que avui és entès per tothom, encara que se'n faci difícil la realització en certs llocs del món, fou la gran intuició que inspirà l'obra calassància per a elevar la cultura del poble, però també per difondre els valors cristians en la societat.

Tal com escrigué Calassanç en el famós Memorial adreçat al Cardenal Michelangelo Tonti el març de 1621, aquella obra que ell havia iniciat constituia una empresa "veritablement digníssima, nobilíssima, més que plena de mèrit, adequadíssima, utilíssima, necessaríssima, naturalíssima, més que raonable, graditíssima, abundant de gràcia i gloriosíssima". Paraules aquestes sortides del cor d'un sant pregonament convençut de l'eficàcia transformadora de l'escola i enamorat de la pròpia vocació d'educador. "Pietat i lletres" esdevingueren molt aviat el lema de l'Escola Pia, anticipant-se al binomi "fe-cultura" que constitueix avui dia l'objectiu fonamental de l'escola catòlica arreu del món.

Recordar-ho avui, en la seva festa, és una invitació a tots els educadors, especialment als educadors de l'escola catòlica, per renovar avui dia aquella experiència singular que trobà en l'ensenyament una via privilegiada per a l'evangelització de la joventut. No ens oblidem de pregar, aquesta setmana,  per tots els qui es dediquen a l’educació dels infants i dels joves. Que ho facin amb molta estimació, i els ajudin a créixer amb aquells valors que realment valen la pena.

 Manuel Miras i Soler, Administrador

AGENDA

Des del proppassat dimecres, dia 8 d’agost, Cabrera de Mar compta amb un nou cabrerenc. La Lisbhet i l’Albert han estat pares d’un nen que es diu l’Albert, com el pare, el seu avi,... L’àvia diu tota contenta que és un regal del cel.

L'Albert i la Lisbeth (Catequista de la parròquia) ens presenten
el seu nou fill: l'Albert 

ENHORABONA DE PART DE TOTA LA COMUNITAT PARROQUIAL i que Déu els beneeixi a tots tres.

¡L'Any de la Fe! (i 3)

Tercer i últim COMUNICAR LA FE:

El testimoni cristià se centra en l'amor, fruit i prova de la fe (St 2, 14-18). Repassa el Papa «la història de la nostra fe» a partir de Jesucrist, inici i consumació de la fe (He 12, 2), i de la resposta de Maria, dels apòstols i altres deixebles, els màrtirs i tots aquells anomenats «a donar testimoni del seu ésser cristià: en la família, la professió, la vida pública i l'exercici dels carismes i ministeris que se'ls confiaven".     

Assenya-la Benet XVI: «La fe sense la caritat no dóna fruit, i la caritat sense fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte. La fe i l'amor es necessiten mútuament, de manera que una permet a l'altra seguir el seu camí ». La fe és el que ens permet distingir en els necessitats el rostre de Crist (Mt 25, 40). És aquesta fe, arrelada i edificada en Crist i en la seva Creu (1 P 1, 6-9), i manifestada amb obres, la qual es transmet mitjançant el testimoni coherent dels cristians. És això el que el món necessita dels cristians: «El que el món necessita avui de manera especial és el testimoni creïble de què, il·luminats en la ment i el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d'obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida veritable, aquesta que no té fi ".     

En definitiva, amb aquesta carta, Benet XVI posa en relleu que la fe cristiana no és un pur sentiment que podria aïllar-nos dels altres i del món, ans al contrari, és l'únic camí per trobar i comunicar la vida veritable i bella.

La fe, que és primer un do de Déu, transforma la pròpia vida, impulsa a la raó i porta a posar-se al servei de tots. Perquè interpel·la la raó i dóna sentit a la vida, la fe demana conèixer (estudiar!) Els seus continguts i ser viscuda amb autenticitat. La fe és vida i coneixement, impuls i resplendor, oferta lliure i aventura de plenitud.

                                                                                        Manuel Miras i Soler, Administrador P.

INFORMACIONS

CONTACTE
Administrador parroquial:
P. Manuel Miras i Soler
Tel. personal: 679 875 123

HORARI  DE MISSES I ALTRES

Dies feiners:

A les 19h:      MISSA A SANT FELIU (De dilluns a divendres) 
Dissabtes:

A les 20h:      MISSA, anticipada de diumenge, A SANT FELIU.

Diumenges i festes de precepte:

A les   9’30h: MISSA A SANT FELIU

A les 11h:      MISSA A SANTA HELENA

HORARI DESPATX PARROQUIAL

De moment caldrà posar-se d’acord amb l’Administrador: el P. Manuel Miras i Soler (telèfon personal: 679 875 123).

LA PARRÒQUIA TÉ UNA PÀGINA WEB

On trobareu la información básica referent a la parròquia. L’adreça és la següent:

http://parroquiasanfeliudecabrera.blosgspot.com.es/

 (Per “qualsevol comunicat sobre el Blog”, informeu enviant un E-mail a: genial_@hotmail.es    Gràcies!!)