Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

divendres, 21 de setembre del 2012

La Coral de la Parròquia de Cabrera acompanya "La missa a TV2" el dia 16.09.2012.


La Missa a TV2 del 16.09.2012
Aquest matí la Coral de la parròquia, dirigida per na Carme Godall i acompanyada a l'orgue per en Guido Iotti, ha cantat a la missa que es retransmet per TV2 des del Monestir de les Dominiques de Sant Cugat del Vallès.
Tot i el nerviosisme que produeix el directe i la presència de les càmeres de TV, els cants han estat molt ben interpretats, destacant sobretot la magnífica veu de na Ma. Glòria Hernández, que ha cantat el salm.
A l'inici de la seva homilia, Mn Manual Valls ha dedicat unes paraules d'agraiment a Mn Raimon Canalias, per haver-nos acompanyat. En acabar, el realitzador ens ha encoratjat a tornar-hi l'any vinent. Ha estat tota una experiència!
Emi

Han assistit una bona colla de persones de Cabrera per acompanyar la coral parroquial, també han ajudat a dir la missa amb les lectures, pregaries i ofrenes. Si voleu, podeu veure’ls en el vídeo...

 
Ja sortim per internet. Pots clickar:
 
http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-missa/

PRESENTACIÓ LLIBRE D’HISTÒRIA A LA BIBLIOTECA ILTURO DE CABRERA

L’Ajuntament de Cabrera de Mar, a través de la regidoria de Cultura, ha impulsat l’edició de l’estudi històric Pergamí llatí, datat en 1353 (Parròquia de Cabrera de Mar): acta notarial de la donació de l’Hort de la rectoria.
Es tracta d’un treball realitzat per Jesús Saéz Martínez, que interpreta, tradueix del llatí i exposa els seus comentaris sobre aquest document, confegint un interessant llibre que aprofundeix en la història de Cabrera de Mar i la seva gent i en la qual el lector hi pot descobrir com era el municipi a l’època, a través de la feina interpretativa que n’ha fet l’autor.
Albert Calls i Jesús Sáez Martínez

Aquesta obra es presentarà a la biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar el proper dijous dia 20 de setembre, a 2/4 de 8 del vespre.  
Us hi esperem! 
Els assistents seran obsequiats amb un exemplar del llibre.

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER. DIUMENGE XXIV DEL T.O. (16-IX-2012)

Som al bell mig de l’evangeli de Marc. Segons els especialistes, aquest evangeli està estructurat en dues parts ben definides: la 1ª està centrada en el Mar de Galilea; la 2ª pren la forma d’un Camí.
Fixeu-vos en l’evangeli d’avui perquè inclou una frase en què poques vegades reparem: "Jesús,..., se n’anà als pobles de..., i pel camí preguntava als seus deixebles". És enmig de la rutina de cada dia quan Jesús ens adreça les seves dues preguntes.
- La primera pregunta sembla fàcil: "Qui diu la gent que sóc jo?" Per respondre a aquesta pregunta no cal la fe. Només cal prestar atenció als mitjans de comunicació, al que diu la gent i sentirem les opinions més dispars.... Constatarem que cada vegada hi ha més despreocupació i ignorància. Fins i to en països de vella cristiandat, com el nostre, són molts els que no saben qui és Jesús.
- La segona pregunta ens interpel·la directament: "I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?" Aquesta pregunta suscita en nosaltres altres interrogants: Quantes coses sé jo de Jesús ...? Què puc dir jo de Jesús? Què aporta Jesús a la meva vida ...? Puc parlar de Jesús amb saviesa i contundència ...?
La resposta sincera a aquestes preguntes ens porta a reconèixer,
• La manca de formació que tenim la majoria dels cristians,
• El molt que ens costa reconèixer que sabem poques coses de Jesús ...
• El poc interès i esforç que posem en saber qui és Jesucrist, en qui diem que creiem..
Necessitem llegir més l'Evangeli. Per poder parlar amb seguretat del que creiem i explicar millor el missatge i la vida de Jesús.
Necessitem llegir més l'Evangeli. Perquè pugui il·luminar la nostra vida.
Sí, germans, la resposta a la pregunta de Jesús exigeix ​​silenci i reflexió. Es tracta de confessar la identitat d'aquell en qui creiem. La resposta revela també la meva identitat.
A l’evangeli, en veure les reaccions de Pere, entenem que no n'hi ha prou amb reconèixer Jesús com a Messies. Cal acceptar el seu messianisme com és, no com nosaltres volem que sigui.

És per això que Jesús ens diu: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi". Aquestes paraules de Jesús suposa  una relació entre el qui pregunta i el qui respon. Una relació que comporta tres decisions molt serioses i radicals:
• Negar-se a si mateix. No és fàcil reconèixer que no sempre tenim la raó, que ens hem equivocat en el passat i que ens equivoquem en el present. Seguir Jesús suposa renuncies, però renunciar per Jesús mai empobreix: sempre és un enriquiment. Perquè aquestes renúncies deixen un espai en el nostre cor, que es va omplint de Déu que és Vida, Amor, Joia,....
• Carregar amb la creu. No vol dir buscar sofrir per sofrir. Això seria absurd. Es tracta de ser fidels a l’evangeli, es tracta d’estimar. Però amb tanta fermesa i convicció, que no ens fem enrere malgrat les dificultats o sofriments que aquesta fidelitat ens pugui portar. Hem de tenir molt clar que el nostre distintiu com a cristians no és patir, sinó estimar. No estimar de qualsevol manera, sinó com Jesús.
Seguir el Senyor. Significa en principi mirar Jesús com a Mestre de doctrina i com a model de vida. Seguir Jesús vol dir que el camí no el fem sols, sinó amb Jesús. Sempre portem un company de camí que és llum, força, esperança, i sobretot, amor.
L'evangeli que hem proclamat avui és una parada al llarg del camí amb Jesús. En aquesta conversa Jesús ens pregunta a cadascú de nosaltres: Josep, Maria, Jordi, Manuel...Qui dius tu que sóc Jo?  No et preocupis si no saps contestar. Perquè el viatge amb Jesús dura tota la vida i al llarg d'aquest pelegrinatge Ell ens va revelant, a poc a poc, el significat de la seva persona i de la seva vida. I sobretot cal tenir clar que no segueixes un conjunt de veritats sinó una persona. I a una persona mai se l’arriba a conèixer del tot.
Alguns pensen que el dia que van acceptar Crist i van decidir fer-se cristians era el final del viatge. Però no es pas així, aquest dia va ser el primer pas, molt important, però només un primer pas. El viatge amb Jesús és una relació permanent, que dura tota la vida.

Demanem que el Senyor ens ajudi a prendre'ns seriosament la nostra formació i el nostre coneixement de l'Evangeli.
Que el Senyor ens doni forces per lliurar-nos al servei dels altres. Encara suposi sofriment i dificultats.

I per acabar, voldria que tots nosaltres poguéssim repetir de veritat, aquestes paraules de sant Pau a la comunitat dels filipencs: Per a mi viure és Crist ( Fil 1,21).

BON DIUMENGE I BONA SETMANA.

dijous, 20 de setembre del 2012

Diumenge XXIV de durant l’any – 16-IX-2012 - FP-10


El Consell Pastoral Parroquial
al servei de la Comunitat
El Directori de la Parròquia, un text que els bisbes de Catalunya van publicar l’any 2001, fa esment d’alguns aspectes bàsics del Consell Pastoral Parroquial. En destaquem tres:
- Les seves notes distintives: El CPP “ha de ser estable, representatiu, consultiu, amb un pes molt important en les seves conclusions, i servidor de la comunitat i de la comunió eclesial.”
- Qui en forma part: “El CPP, presidit pel Rector (en el nostre cas) l’Administrador, és format per reresentants de les diverses accions o GRUPS D’ACCIÓ PASTORAL de la parròquia: Litúrgia, Catequesi, Salut, Càritas, Joventut, Acollidors de promesos, preparació baptismal, Economia, MOVIMENTS: Grups de Vida Creixent, i altres… “
- Funcions bàsiques: El CPP ha de “programar, animar, coordinar i revisar la globalitat de l’acció pastoral de la parròquia aplicant el pla de pastoral diocesà”.
Fins aquí la teoria. Ara, cal mirar de posar en pràctica, el millor possible, la lletra i l’esperit d’aquesta teoria.
Formar part del Consell Pastoral Parroquial, ser-ne membre, no és voler “manar” res ni “manar” a ningú sinó tenir la bona voluntat de posar-se al servei de la parròquia i dels seus objectius pastorals.
Tenir un Consell Pastoral Parroquial és poder comptar amb un grup de persones que estaran sempre al corrent de la vida de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar i podran donar raó, a qui hi estigui interessat, del que es fa a la parròquia i dels projectes que hi puguin haver.
El Consell Pastoral Parroquial ha de ser el motor de la parròquia. I perquè aquest motor funcioni bé cal que pugui comptar amb la pregària i el suport de tota la comunitat parroquial.

 Manuel Miras i Soler, l’Administrador

AGENDA
Dia 15 dissabte, a Sant Feliu a les 20h. INTENCIONS DE MISSES: per la nostra germana Maria, que Déu li doni el repòs etern.

******************************************************************
16 diumenge: La Coral de la nostra Parròquia, dirigida per la nostra organista Carme Godall, participa avui en la celebració de la missa de TV2 que s’emet tots els diumenges a dos quarts d’onze del matí. Feu-ho saber a tothom.

***   Si voleu veure i escoltar la missa ja surt per la red (Diumenge 16.9.12):  http://www.rtve.es/alacarta/videos/la-missa/   ***

*****************************************************************
Albert Calls i Jesús Sáez Martínez, a la Biblioteca de Cabrera de Mar
  
Dia 20: El proper dijous a 2/4 de 8 de la tarda a la Biblioteca ILTURO es fa la presentació d’un llibre relacionat amb la nostra Parròquia:  “PERGAMÍ LLATÍ, DATAT EN 1353”, de Jesús Sáez Martínez. En el llibre trobem la interpretació, traducció del Pergamí (acta notarial de la donació de l’Hort de la Rectoria) i comentaris realitzats pel seu autor. Crec que pot ser molt interessant conèixer aquest tresor de la Parròquia. Tots esteu convidats.


******************************************************
Comencem un nou curs i la Parròquia de Sant Feliu us convida a compartir la vostra Fe amb els vostres fills a través de la Catequesi d’Iniciació Cristiana.
Les incripcions es faran a  la Parròquia
els dies 17, 19 i 21 de setembre
de 17:30 a 19h.

El dia 4 d’octubre a les 19:00 hores es farà una reunió informativa..
 ***********************************************
L'Any de la FE
L'Any de la Fe, proclamat pel Papa Benet XVI, començarà l'11 d'octubre de 2012, en el 50 aniversari de la inauguració del Concili Vaticà II
Som a les portes de l’Any de la fe! Falten vint-i-cinc dies perquè comenci. El Papa Benet XVI que convocà aquesta gran celebració eclesial mitjançant la Carta Apostòlica Porta fidei “La Porta de la fe”,  ens diu que: “al llarg d’aquest Any serà decisiu tornar a recórrer la història de la nostra fe, fixant la mirada en Jesucrist. En Ell, mort i ressuscitat per la nostra salvació, s’il·luminen plenament els exemples de fe que han marcat els últims anys de la nostra història de Salvació”.
Per la fe, Maria acollí la paraula de l'Àngel i cregué en l'anunci, assaborí els fruits de la resurrecció de Jesús i, conservant tots els records al seu cor, els transmeté als Dotze.
Per la fe, els Apòstols ho van deixaren tot per a seguir el Mestre i anaren per tot el món, seguint el manament de dur l'Evangeli a tota criatura.
Per la fe, els deixebles formaren la primera comunitat reunida al voltant de l'ensenyament dels Apòstols.
Per la fe, els màrtirs lliuraren llurs vides com a testimoni de la veritat de l'Evangeli...
Per la fe, homes i dones de tota edat, els noms dels quals són escrits en el llibre de la vida, han confessat al llarg dels segles la bellesa de seguir el Senyor Jesús allí on se’ls cridava a donar testimoniatge del seu ser  cristians: a la família, a la feina, en la vida pública i en l’exercici dels carismes i ministeris que els confiaven.
Per la fe, molts cristians han promogut accions en favor de la justícia, per a fer concreta la paraula del Senyor, que ha vingut a proclamar l’alliberament dels oprimits i un any de gràcia per a tothom (cf. Lc 4,18-19).
Nosaltres, també, vivim per la fe: per al reconeixement viu del Senyor Jesús, present en les nostres vides i en la història. Cristians de la Parròquia de Sant Feliu, responguem a la crida del Sant Pare a aprofundir, refermar la fe i “fer resplandir la Paraula de veritat que el Senyor Jesús ens va deixar”.                    
Manuel Miras i Soler, Administrador

INFORMACIONS

CONTACTE
Administrador parroquial:
P. Manuel Miras i Soler
Tel. personal: 679 875 123

HORARI  DE MISSES I ALTRES
Dies feiners:
A les 19h:      MISSA A SANT FELIU (De dilluns a divendres) 
Dissabtes:
A les 20h:      MISSA, anticipada de diumenge, A SANT FELIU.
Diumenges i festes de precepte:
A les   9’30h: MISSA A SANT FELIU
A les 11h:      MISSA A SANTA HELENA
Sagrament de la Reconciliació:
Ordinàriament el prevere estarà al confessionari els DISSABTES una hora abans de la missa del vespre i sempre que es demani. Durant els temps d’Advent i Quaresma hi haurà celebracions comunitàries que oportunament seran anunciades.

HORARI DESPATX PARROQUIAL
De moment caldrà posar-se d’acord amb l’Administrador: el P. Manuel Miras i Soler (telèfon personal: 679 875 123).
LA PARRÒQUIA TÉ UNA PÀGINA WEB
On trobareu la información básica referent a la parròquia. L’adreça és la següent:

Parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar

930. Diumenge 16 de setembre de 2012

1- A l’evangeli d’avui hem vist com Jesús s’interessa per saber què pensa d'Ell la gent. Queda clar que els seus contemporanis el tenen per un gran personatge.
         Però Jesús vol anar a fons i fa una pregunta molt més directa als seus deixebles. Una pregunta que avui ens fa també a cadascun dels qui som aquí: "I vosaltres, qui dieu que sóc jo?".
         Ser cristià és, fonamentalment, creure i estar en íntima comunicació amb una persona: amb Jesús. Qui és, per a mi, Jesús? Me l’he fet mai, seriosament, aquesta pregunta? Per què?
Aquells de vosaltres que us hàgiu fet aquesta pregunta altres vegades, si mireu enrere en la vostra vida, us adonareu d’una cosa: que la resposta que heu donat, cada cop ha estat diferent.
I és natural que sigui així: mai no podrem donar una resposta definitiva a aquesta pregunta. Perquè la riquesa de la persona de Jesús és inexhaurible.
A Jesús l’anem descobrint progressivament. L’anem descobrint a mesura que ens esforcem per ser-li fidels, a mesura que fem l’esforç de comprometre la nostra vida, estimant com Ell ens ha estimat.
Si seguim aquest camí de fidelitat, anirem sentint cada dia d’una manera més clara, que Jesús és Aquell que dóna sentit a la nostra vida. Aquell que fa que jo no camini a les fosques, ni amb el cor encongit, ni tancat en les meves mesquineses.

Perquè Jesús és Aquell que obre nous horitzons a la meva vida fent-me descobrir que la donació generosa als altres és l’únic camí que porta joia i esperança. L’únic.
         Preguntem-nos avui molt sincerament qui és per a mi Jesús i quina influència té en mi. Seria molt diferent la meva vida si jo no cregués en Jesús? Per què?
         2- L’evangeli d’avui ens diu també que Pere va donar la seva pròpia resposta: "Vos sou el Messies". Es a dir, aquell que els profetes anunciaven com el qui havia de venir a salvar el món.Nosaltres també creiem això: sabem que tenir fe és un tresor. I també sabem que aquest do no és fruit del nostre esforç: sinó gràcia de Déu. Per què jo tinc fe i d’altres, potser millors que jo, no en tenen? No ho sabem, és un misteri.
Sabem valorar la importància de creure? En donem gràcies a Déu? Que ens seria de diferent la meva vida si jo no tingués fe...!

Però fixem-nos en una cosa. La resposta de Pere va ser exacta: "Vós sou el Messies". És cert. Però es va equivocar del tot respecte a la manera com Crist ens salvaria.
         Pere s’imaginava que Jesús seria un "triomfador", en sentit humà: que les seves doctrines s’imposarien perquè tindria un gran poder i tothom s’hauria de rendir davant d’ell.
         Precisament perquè Pere creu això, Jesús el renya d’una forma molt dura, com potser no trobem en cap altre lloc de l’evangeli: “Fuig d’aquí Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes”. I llavors fa la gran revelació que deixa astorats als deixebles: Ell ens ve a salvar, no pas amb poder, sinó vivint amb senzillesa, com un home qualsevol i passant dificultats molt serioses.
         Però, això sí, amb un gran esperit de fidelitat al Pare, amb una entrega generosa als altres, sense fer-se enrere en cap moment: ni davant la mateixa mort.
Certament, l’estil de Déu és molt diferent del nostre... Però qui en sap més, qui encerta, no som nosaltres, sinó Ell. En som conscients? Ho acceptem?

         3- Aquest estil de Jesús, de fidelitat al Pare i d’entrega generosa als altres, és el que hem de saber imitar. Això és el que Ell ens vol dir quan afirma que, si volem seguir-lo, hem de renunciar-nos a nosaltres mateixos i prendre la nostra creu.
         No significa això que hàgim de buscar patir per patir. Això seria absurd. Perquè el nostre distintiu, com a creients, no és patir sinó estimar. Solament es tracta d’estimar. Però això sí, amb una estimació tan ferma que cap dificultat ens faci claudicar.
         El que Jesús ens demana és que fonamentem la nostra vida en l’estimació sincera i generosa sense deixar-nos vèncer per l’egoisme.
         Aquest és el sentit del renunciar-se un mateix. És a dir, Jesús ens demana que traguem del nostre cor tot allò que és negatiu: egoisme, autosuficiència, desig de venjança, covardia, pessimisme, por ...
         Però no pas per quedar-nos buits, sinó per poder-nos saturar més plenament de l’amor de Déu. Per tant, no és una renúncia que empobreixi, sinó l’elecció d’una cosa millor. És eliminar traves per poder estimar més plenament.
         I no oblidem que l’estimació és la cosa més positiva que existeix perquè és portadora de vida: en mi i en els altres.
         Reflexionem-hi

          Col·laboració catequista.

Lluís Armengol i Bernils, S. J. "El Pa de La Paraula". Diumenges i festius Cicle B.



**************************************************
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.

         Dissabte
         Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
         A Sant Feliu a les 8 de la tarda.

         Diumenge
         A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
         A Santa Helena a les 11 del matí.

La col·lecta de la setmana passada va ser de 478’40€
 ******************************************************************

                     INVITACIÓ                                           
DE LA PARRÒQUIA DE SANT FELIU DE CABRERA  ALS SEUS     FELIGRESOS A   L'ACTE DE PRESENTACIÓ DEL LLIBRE:                                          

"Pergamí llatí. datat en 1353”  (Parròquia de Cabrera de Mar)  
Acta Notarial de la donació de l'Hort de la Rectoria

Serà un ACTE DE PROMOCIÓ DE LA HISTORIA, LA CULTURA I LA VIDA SOCIAL DE CABRERA AL SEGLE XIV, SEGONS DADES OBTINGUDES MITJANÇANT L´ ANTIC PERGAMÍ ESCRIT EN LLATÍ, PROPIETAT DE LA NOSTRA PARRÒQUIA.

Descobrim al públic aquest interessant treball de recerca, recuperació del text original llatí, la seva traducció i els comentaris al contingut, en un llibret escrit pel nostre veí i amic JESÚS SÁEZ MARTÍNEZ, amb el patrocini de la Regidoria de cultura de l'Ajuntament de Cabrera.
NOTA: Els assistents seran obsequiats amb un exemplar gratuït del llibre.


Dijous dia 20 de setembre a les 19,30h. a la Biblioteca Ilturo de Cabrera

***********************************************


"UN NOU CURS"
Cada any per aquestes dates, acabades les vacances i en el retorn a les activitats ordinàries, diem que comença un nou curs. Tenim consciència que s’obre  davant nostre un temps nou per estrenar, que haurem d’emplenar dia a dia.
Personalment, al començament de cada curs em pregunto amb quines actituds em cal afrontar aquest temps que Déu em regala.
Potser per això m’ha semblat adient parlar d’algunes actituds que ens podrien ajudar a tots per afrontar el nou curs.

Viure en pau.
La pau és un do de Déu, que no només significa absència de violència, de guerra, d’enfrontament, sinó principalment viure intensament tot allò que desitja el nostre cor i que ens realitza com a persones, a nosaltres i als qui ens acompanyen en el camí de la vida. És un do que cal demanar, perquè les persones podem tenir conflictes en el nostre entorn. La convivència és gratificant, però alhora difícil. La persona pot estar en conflicte amb ella mateixa: no s’accepta, no es perdona, no mira endavant, està disgustada permanentment. La persona pot estar en conflicte amb Déu. La pau és estar bé amb Déu, amb les persones de l’entorn i amb un mateix. La pau és la conjunció de la llibertat humana amb la llibertat de les altres persones mitjançant l’amor i el perdó, perquè hom se sent estimat i amb força per estimar.
Si volem que la família sigui un espai de creixement per a tots; si volem que les relacions professionals sigui ocasió de col.laboració en el bé comú i en la construcció del país; si volem que les relacions amb els amics siguin ocasió d’enriquiment personal; si volem que la parròquia sigui la llar dels creients per viure, celebrar, créixer i oferir la fe en Jesús acollint i estimant... demanem el do de la pau al Senyor de la Pau.

Ser bondadós
Viure al costat d’una persona bona és un gran tresor perquè saps que hi pots confiar sempre, que no et farà cap tort, que sempre procura oferir-te tot allò que és un bé per a tu. Fins i tot quan t’ha d’advertir o aconsellar ho fa amb dolcesa i senzillesa.
Cal recordar la proposta de Jesús: “sigueu bondadosos com ho és el vostre Pare del Cel”. El llistó no pot ser més alt, però encara que només siguem una ombra del qui és la bondat, ens cal créixer en bondat.

Actuar amb humilitat
Un petit test per esforçar-nos a viure amb bondat i humilitat. Si sóc humil: Acceptaria amb pau la normalitat de cada dia. No perdria la serenor per allò que em surt bé.
Acceptaria els altres tal com són. No em revoltaria contra ningú. No em queixaria dels seus oblits.
Acceptaria les limitacions com a conseqüència de la fragilitat humana. No m’avergonyiria dels meus defectes, però en demanaria perdo i m’esforçaria per corregir-los.
Acceptaria que altres pensin diferent. No voldria imposar el meu pensament. Acceptaria en pau les ofenses. No voldria pagar amb la mateixa moneda. Acceptaria aquells que em cauen malament. No defugiria els antipàtics.
Acceptaria que els altres tornin a equivocar-se. No exigiria la perfecció. Acceptaria que els altres siguin millors que jo. No voldria ser sempre el primer. Acceptaria que els altres em trepitgin en alguns moments. No buscaria retornar la trepitjada.
Acceptaria que m’ignorin, encara que no sempre. No buscaria per sobre de tot ser sempre reconegut.
Acceptaria que Déu estimés i m’esforçaria per estimar-lo.
Si aquests suggeriments no us serveixen, almenys cal fer-se la pregunta:
Què esperen de mi Déu i les persones en aquest nou curs?
                              Francesc Pardo i Artigas
 
*************************************
Francesc Pardo i Artigas. Bisbe, de Girona des del 2008.
 El bisbe de Girona...

30/10/09 02:00 - Salvador Garcia-Arbós - El Punt.Avui 
Va fer una crida a la recuperació de la confiança ciutadana. A no escampar culpes als altres, a penedir-se dels errors i a convertir-se:
«Cal vetllar no només pel que fem, no només pels serveis o responsabilitats, sinó sobretot per la qualitat amb què cal exercir-los. Aquí a Catalunya cal, més que mai, reconvertir totes les responsabilitats en un servei de qualitat, honest i serè pel bé de les persones. Només així tornarem a generar esperança en aquest nostre país, sotraguejat per totes bandes. Ja potser no es tracta del triomf d'una ideologia, sinó que el poble recuperi la confiança que els qui tenim responsabilitat de dirigents el volem servir honestament.»