Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

divendres, 22 de juliol del 2011

PREGÀRIA D’ESTIU

FULL PARROQUIAL Nª 879 - 24.07.11

L'estiu és un temps de plenitud. El sol ho vivifica tot. Els camps, els arbres i les plantes ens ofereixen els seus fruits. Déu és bo amb nosaltres! Però, tot i que els fruits són un do seu, ha calgut la col·laboració humana per obtenir-los. Només recullen aquells que, tot confiant, han sabut esforçar-se i arriscar-se - les gelades o la sequera ho poden malmetre! - a sembrar i plantar. 
  El bon clima de l'estiu permet gaudir de la muntanya, dels prats, del bosc, de la platja... I també ens ofereix la màgia de les nits estrellades que ens recorden la immensitat de l'univers i ens mostren la grandesa i la bondat de Déu que tot ho ha fet per a nosaltres. L'estiu ens regala també una pau i una llibertat que no tenim habitualment durant la resta de l'any i que ens permet fer passejades, prendre la fresca a l'ombra, gaudir de la família i dels amics, fer noves amistats, pregar més...
"Gràcies, Senyor, per l'Estiu, època de collita, que ens demostra que aquell que s'esforça amb fe i constància sempre obté bons fruits. Recorda'ns, però, que nosaltres només som administradors i que els dons rebuts també han de beneficiar els altres. Fes que no ens enfonsem pels fracassos que hàgim pogut tenir. Que sapiguem considerar-los únicament com allò que són: oportunitats de creixement. Dóna'ns impuls per seguir lluitant per tal que els dons que ens has donat no restin estèrils.
Fes, Senyor, que sapiguem dedicar temps a la nostra parella i als nostres fills: que no desaprofitem l'ocasió per parlar-hi més, per fer coses junts, per estimar-nos més sincerament. Que sapiguem també augmentar la nostra cultura, fer noves amistats i que no oblidem aquelles persones que ens necessiten.
Fes, Senyor, que sapiguem aprofitar l'estiu per "carregar bateries" i així poder començar el nou curs amb més il·lusió i renovada esperança. Ajuda'ns a mantenir el propòsit, de seguir "sembrant" bondat i estimació al nostre entorn fermament convençuts que, tard o d'hora, aquesta sembra dóna fruit. Eixampla, Senyor, els nostres horitzons: no permetis que ens conformem amb la nostra mediocritat, fes-nos ben conscients que hem nascut per a "coses grans".
Finalment, et demanem que sapiguem descobrir-te present en la nostra vida, sempre ajudant-nos, sempre estimant-nos. Gràcies, Senyor!"

Lluís Armengol i Bernils sj
Del seu llibre “Aixeca’t i camina!” Ed Claret

REFLEXIO - Full parroquial nª 879 - 24.07.11

Presència de Déu
En el silenci de la meva més profunda intimitat, en el meu anhel de plenitud, puc sentir-hi el rumor de la seva presència. Recordo els moments en què he sentit de manera especial aquesta proximitat de Déu. Quan caminàvem junts i em deixava abraçar pel seu amor.
Llibertat
Com menys estem en vetlla més fàcilment caiem en les xarxes que no ens deixen ser lliures del tot. Vetllem una estona per descobrir en nosaltres què és allò que encarcara el nostre cor.

Consciència

Prenc consciència de tot el bé rebut, perquè essent conscient d'aquest bé, pugui en tot servir-te i estimar-te.


Paraula de Déu Mateu 13, 44-52

Jesús va explicar a la gent aquesta paràbola:
         - Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l'home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se'n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.
         També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines: 46 quan en troba una de gran valor, va a vendre tot el que té i la compra.
         També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l'aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos. Un cop plena, la treuen a la platja, s'asseuen, i recullen en coves els peixos bons i llencen els dolents. Igualment passarà a la fi del món: sortiran els àngels i destriaran els dolents dels justos, i els llançaran a la fornal ardent; allà hi haurà els plors i el cruixit de dents.
¿Ho heu entès, tot això? Li responen: - Sí. Ell els diu: - Doncs bé, tot mestre de la Llei que s'ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.

 

Pregaria Demanem la humilitat i la pobresa

 

Deu Pare, senyor dels humils, dona’ns la senzillesa que necessitem per posar la teva pau en el mon! Omple’ens de la humilitat que acosta els homes i dones a la veritat! Fes de cadascú de nosaltres un pobre, algu que t’escolta! Fes-nos arribar aquella pobresa que es servei i fa be als altres! Dona’ns , Esperit Sant, les eines per construir la justicia, la que es fa realitatmitjançant la teva pau i el teu perdo! Ajuda’ns a entendre, Senyor el secret del teu amor! El mon ens presenta valors basatsen l’exit personal, en l’adquisicio de bens materials i en el plaer. Tambe sovint ens equivoquem i patim el fracas o la decepcio. Et demanem avui, Deu de bondat, que ens acompanyis sempre i cobrixis tota la realitat de les nostres vides amb la grn manta de la paciencia, la dolçor i l’alegria, aixi com tot allo que contibueixi a la pau, tant la de dintre de cadascu com entre els teus fills. Pare del Cel, mostra’ns les benaurances que Jesus recorda a tota la humanitat! Gracies per l’amor que rebem de la familia, de les nostres amistats i de tantes situacions de la vida ! Senyor, mostra’ns el full de ruta de l’amor avui i sempre! AMEN

Diumenge 24 de juliol de 2011

FULL PARROQUIAL Nª 879 - 24.07.11

Diumenge XVII de durant l'any / A.

1- A les lectures que acabem d’escoltar hi trobem uns ensenyaments molt suggeridors que el Senyor ens vol transmetre, perquè ens faran bé.
A la primera lectura el Senyor diu a Salomó : « Diguem què vols que et doni ».
Què respondria jo si el Senyor em fes aquesta pregunta: què vols, què desitges? De fet, Jesús ens l’ha fet a cadascun de nosaltres, aquesta pregunta. Recordem que ell ens va dir que tot allò que demanem en nom seu, el Pare ens ho concedirà. Doncs, què demano?
Salomó va demanar saviesa, és a dir, la capacitat de saber discernir el Bé del Mal, de saber escollir els autèntics valors, sense deixar-se enlluernar per les aparences. Aquest a saviesa és una llum preciosa per a orientar la vida. Al Senyor li va agradar que li demanés això i no pas riquesa, èxit o altres coses per l’estil. I li va concedir més del que demanava.
 Està content el Senyor de les meves peticions? Quines coses demano habitualment? No oblidem que si demanem coses que agraden al Senyor, hi sortirem guanyant. Ell hi entén més que nosaltres i vol el nostre bé més que ningú.
2- A la segona lectura, St. Pau ens ha dit: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen”.
 La nostra vida dóna molts tombs, hi ha alts i baixos, hi ha moments de calma i altres de tempesta, vivim situacions de tota mena.
Però tot, absolutament tot, salut o malaltia, èxits o fracassos, treball o atur, soledat o companyia, il·lusions o decepcions, pau o tribulació…, tot, tot, Déu ho sap disposar en bé dels qui l’estimen.
Ens ho creiem això?
Que diferent seria la nostra vida si ens ho creguéssim i visquéssim d’acord amb aquesta esperança: “Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen”.

3- A l’evangeli hem vist un home que troba un tresor i, content de la troballa, ven tot el que té per comprar aquell camp.
Quin és el meu “tresor”? Què és allò que valoro més que tot? Què es allò que, per aconseguir-ho, no em dol de sacrificar temps, energies o altres coses?
De vegades, ens creiem molts llestos i resulta que estem donant importància al que no en té. Mentre que menyspreem els millors tresors i perles que la vida ens ofereix. Quin és el meu tresor?.
 El tresor de què ens parla l’evangeli és Jesucrist: Jesucrist i el seu missatge. Fixem-nos-hi: una persona no és cristiana pel simple fet que hagi estat batejada, ni perquè vagi a Missa.
Sols es cristià aquell que ha trobat Jesús, el tresor autèntic. Aquell que ha descobert que Jesús i el seu missatge és el que dóna sentit a la seva vida.
Aquell que, en trobar-se amb Jesús, ha fet l’experiència d’haver trobat una cosa que valia la pena. Més que totes les altres coses. I per això, en trobar-lo, la seva vida canvia radicalment.
L’he trobat jo aquest tresor? Encara no?.
Si no l’he trobat, la meva vida quedarà empobrida. I se’n ressentiran les persones que tinc al costat, especialment els fills, a qui difícilment podré ajudar a ser feliços.
Quin favor fem als nostres fills si els assegurem diners o benestar, però no els transmetem valors humans I cristians per a tota la seva vida?
Reflexionem-hi.
                                                               Col·laboració Catequista.

dissabte, 16 de juliol del 2011

Pregària d'estiu


Full Parroquial nº 878     -     Diumenge 17 de juliol de 2011.

L'estiu és un temps de plenitud. El sol ho vivifica tot. Els camps, els arbres i les plantes ens ofereixen els seus fruits. Déu és bo amb nosaltres! Però, tot i que els fruits són un do seu, ha calgut la col·laboració humana per obtenir-los. Només recullen aquells que, tot confiant, han sabut esforçar-se i arriscar-se - les gelades o la sequera ho poden malmetre! - a sembrar i plantar.
El bon clima de l'estiu permet gaudir de la muntanya, dels prats, del bosc, de la platja... I també ens ofereix la màgia de les nits estrellades que ens recorden la immensitat de l'univers i ens mostren la grandesa i la bondat de Déu que tot ho ha fet per a nosaltres. L'estiu ens regala també una pau i una llibertat que no tenim habitualment durant la resta de l'any i que ens permet fer passejades, prendre la fresca a l'ombra, gaudir de la família i dels amics, fer noves amistats, pregar més...

"Gràcies, Senyor, per l'Estiu, època de collita, que ens demostra que aquell que s'esforça amb fe i constància sempre obté bons fruits. Recorda'ns, però, que nosaltres només som administradors i que els dons rebuts també han de beneficiar els altres. Fes que no ens enfonsem pels fracassos que hàgim pogut tenir. Que sapiguem considerar-los únicament com allò que són: oportunitats de creixement. Dóna'ns impuls per seguir lluitant per tal que els dons que ens has donat no restin estèrils.

Fes, Senyor, que sapiguem dedicar temps a la nostra parella i als nostres fills: que no desaprofitem l'ocasió per parlar-hi més, per fer coses junts, per estimar-nos més sincerament. Que sapiguem també augmentar la nostra cultura, fer noves amistats i que no oblidem aquelles persones que ens necessiten.

Fes, Senyor, que sapiguem aprofitar l'estiu per "carregar bateries" i així poder començar el nou curs amb més il·lusió i renovada esperança. Ajuda'ns a mantenir el propòsit, de seguir "sembrant" bondat i estimació al nostre entorn fermament convençuts que, tard o d'hora, aquesta sembra dóna fruit. Eixampla, Senyor, els nostres horitzons: no permetis que ens conformem amb la nostra mediocritat, fes-nos ben conscients que hem nascut per a "coses grans".

Finalment, et demanem que sapiguem descobrir-te present en la nostra vida, sempre ajudant-nos, sempre estimant-nos. Gràcies, Senyor!"

Lluís Armengol i Bernils sj
Del seu llibre “Aixeca’t i camina!” Ed Claret
   (Algunes homilies dominicals fetes per Lluís Armengol les podreu trobar a: 

HORARI MISSES D’ESTIU 2011

L’horari de les misses d’Estiu i fins a nou avís, amb la col·laboració del Mossèn Miquel Ramon i dels Pares Escolapis Oriol i Antoni Sala, quedarà de la següent manera:

Dies laborables:  Dimarts i Dijous 
 *Parròquia Sant Feliu. a les 20h.
Oficiades per el Pare Oriol Sala

Dissabtes:
*Pla de l’Avellà a les 18,30h.
Oficiades per el Pare Oriol Sala
*Sant Feliu a les 20h.
Oficiades per el Mn. Miquel Ramon

Diumenges:
*Sant Feliu a les 9,30h.
Oficiades per el Mn. Miquel Ramon
*Santa Helena a les 11h.
Oficiades per el Pare Antoni Sala

REFLEXIÓ

Full Parroquial nº 878     -     Diumenge 17 de juliol de 2011.

Presència de Déu
Durant uns moments fixo l'atenció en la meva respiració. És el ritme de la vida que m'acompanya d'una manera discreta però incessant. Quan m'aturo és quan en prenc consciència. Amb Déu em passa una cosa semblant. Només aturant-me, ni que sigui un moment, puc percebre la seva presència discreta i incessant que em dóna la Vida.

Llibertat

Intento allunyar per uns moments problemes i preocupacions que em treuen la pau. Poso en les seves mans aquestes preocupacions i deixo només espai a la pregària.

Consciència

Recordo allò que he viscut les darreres hores o els últimes dies. M'adono de la quantitat de «coses» que han passat. Sentiments, esdeveniments, converses... omplen la meva vida i l'enriqueixen. En dono gràcies.

Paraula de Déu

Romans 8, 26-27
L'Esperit ens ajuda en la nostra feblesa, perquè no sabem com demanar per pregar com cal, però que molt Esperit intercedeix amb gemecs sense paraules. I Déu, que escruta els cors, sap quina és la intenció de l'Esperit, perquè l'Esperit intercedeix pels sants d'acord amb la voluntat de Déu.


Pregaria
Preguem per ser testimonis de l’Esperit
Senyor,
acompanya’ns amb la força del teu Esperit, la que fa possible que comuniquem el teu missatge d’amor alla on ens trobem cada dia, treballant o descansant, caminant o aturats, aqmb els amics o amb els coneguts ocasionals!
Fes que la nostra capacitat humana d’actuar en aquest mon s’encomani de la gracia que ofereixes a totos els teus fills i filles, sense exclusions, amb el baptisme com a tronc espiritual de totes les crides que sentim de Tu, bon Deu, en tots el moments de la nostra vida!
Pare del cel, que et manifestes sempre encara que sovint tanquem els ulls i ens distraiem per no escoltar-te, vine fins a nosaltres!
Ajuda’ns a trobar-te aixi com tot allo que contribueixi a la pau, tant la de dintre de cadascu com entre els seus fills.
Pare del Cel, mostra’ns les benaurances que Jesus recorda a tota la humanitat!
Gracies per l’amor que rebem de la familia, de les nostres amistats i de tantes situacions de la vida!
Senyor, mostra’ns el full de ruta de l’amor avui i sempre! AMEN

Diumenge 17 de juliol de 2011

Full Parroquial nº 878     -     Diumenge XVI de durant l’any / A.

 
Nosaltres tenim tendència a dividir les persones en dos grups. D’una banda els bons, els honrats, els innocents. I, de l’altra, els dolents, els culpables, els de malfiar.
I, d’una forma més o menys inconscient, nosaltres ens situem sempre en el primer grup: entre els bons. La culpa, almenys la part més important, sempre considerem que és dels altres. I cal reconèixer també que tenim una doble mesura a l’hora de jutjar: som terriblement intolerants amb allò que considerem defectes del altres i summament comprensius amb els nostres, amb nosaltres mateixos.
Però, a través de l’evangeli d’avui, Jesús ens vol fer veure que aquest actitud no és honesta: això no és jugar net. En primer lloc , perquè sovint no és fàcil distingir el bé del mal. No és fàcil delimitar-los, perquè el bé i el mal no existeixen en estat pur. Com el blat i el jull, estan barrejats en un mateix camp. Moltes vegades, sota l’aparença d’allò que considerem mal, pot haver-hi una autèntica força de bé. I a l’inrevés.
            L’altra raó que fa que la nostra tendència a jutjar no sigui honesta és que dins nostre cadascú de nosaltres som una barreja de bé i de mal. El mateix mal que critiquem en els altres, o altres coses igualment negatives, també el portem dins nostre. En el nostre cor també hi ha una certa dosis d’egoisme, d’enveja, d’orgull, d’intolerància, de covardia…
 No vulguem jutjar, doncs. Si alguna vegada ens trobem amb alguna injustícia o altres mals que, en consciència, pensem que no es poden tolerar, lluitem-hi.   Però fem-ho amb humilitat, sense creure’ns perfectes, sens jutjar el grau de bona o mala voluntat de l’altre. Perquè en el moment que jutjo l’altre considerant-me a mi mateix “pur”, jo també m’estic convertint en jull.
Deixem que el judici el faci el Senyor, que és l’únic que coneix a fons el cor de l‘altra persona, i que sap la seva història personal, les situacions que ha viscut en la seva vida i que l’han portat a ser o a actuar així. Moltes persones pateixen uns condicionants fisiològics o psicològics dels quals nosaltres no en som conscients.
Però fixem-nos que si el Senyor té tanta paciència amb nosaltres, no és perquè tant se li’n doni el mal. No es això. A ell, el mal li ha costat molt car, l’ha portat a morir en creu. Per tant , no és això.
La primera lectura ens fa veure clarament perquè ho fa : perquè tinguem ocasió de penedir-nos. Ell no intervé directament perquè no ens vol treure la llibertat. Ens dóna temps perquè recapacitem i tinguem ocasió de canviar. I vol que això ho fem lliurement.
Doncs, tinguem paciència, especialment amb les persones que ens envolten, sense voler arrencar allò que és jull, perquè també arrancaríem el blat. Serà el miracle aconseguit per la nostra paciència i comprensió.

Col·laboració Catequista
             
Deixeu que creixin junts fins a l´hora de la sega (Evangeli d'avui)

dimecres, 13 de juliol del 2011

ACCIÓ DE GRÀCIES

Full parroquial nº 877 - 10.7.11

El Salmista 152
Hem vist milers i milers de somriures
ens els rostres de tants i tants infants
que ens fan dir-te, un cop més, gràcies!
Hem endevinat confiança,
serenor i pau en les mirades
de tants adolescents
que ens ajuden a dir-te un com més, gràcies!
Som conscients, Pare,
que malgrat les nostres xacres
hem estat i encara ho podem ser més,
instrument útil del teu amor i
de la teva presència en mig del món.
Lluny de créixens i de sentir-nos el que no som
volem agrair-te, bon Déu,
que hagis estat company de camí
en la vida de tanta i tanta gent
gràcies a petites coses quotidianes
que sorgeixen del més íntim i
autèntic de cadascun de nosaltres.
Perquè hem sabut compartir neguits, pors i llàgrimes.
Perquè hem estat capaços de cercar el diàleg quan tot era erm.
Perquè hem fet costat a qui ho necessitava.
Perquè hem renunciat a tantes coses pels companys i la feina.
Perquè hem cregut en un projecte i ens hem esforçat en fer-lo ben viu.
Pels somriures que hem regalat.
Pels centímetres quadrats d'esquena que hem prestat
a qui necessitava un pam d'humanitat per poder plorar.
Per les portes obertes.
Per saber tenir ulls i adonar-nos de qui ho passa malament.
Per les paraules que en més d'una
ocasió han esdevingut bàlsam
.Per l'empenta i el coratge contagiats.
Per..., què caram!
Per un miler de petits detalls dels quals totes i tots
n'hem estat capaços alguna vegada...
Per tots ells, per tot plegat. GRÀCIES!!!

Diumenge 10 de juliol de 2011

Full parroquial nº 877 - 10.7.11

Is 55, 10-11
Rm 8, 18-23
Mt 13, 1-23
1- De vegades, se sol dir que les paraules se les enduu el vent, com volent significar que les paraules tenen poc valor, poca força. Però això, almenys en molts casos, no és veritat.
Hi ha paraules que se’ns fiquen molt endins i fan néixer en els nostres cors uns sentiments que tenen una gran influència en la nostra vida. Tots tenim experiència que certes paraules que ens han dit ens han fet mal: ens han entristit, ens han desanimat. Potser, fins i tot, ens han enfonsat.
I, al contrari, hi han hagut paraules que ens han fet ressuscitar, que han fet renéixer l’esperança en els nostres cors i ens han retornat les ganes de seguir vivint, lluitant i estimant. La paraula humana mai no és indiferent: té molta força, molt de poder.
2. Però encara en té molt més la Paraula de Déu. Cada diumenge nosaltres tenim el privilegi d’escoltar aquesta Paraula. Una Paraula que té potència per ajudar-nos a viure amb més plenitud, sense deixar-nos abatre ni per les dificultats i decepcions que anem passant, ni pels egoismes esterilitzants que sovint ens dominen.
Com acollim aquesta Paraula ?
El Senyor, diumenge rere diumenge, sense cansar-se mai, la va escampant generosament en els nostres cors. No és una paraula anònima, sinó una paraula personal, que em diu a mi aquell Senyor que em vol ajudar perquè sap com sóc i coneix la situació en què em trobo.
La llàstima és que, de vegades, nosaltres no la deixem germinar: li impedim que pugui créixer i llavors no dóna fruit. Quina llàstima!
3- A l’evangeli que acabem d’escoltar, hem vist que hi ha quatre escampades de llavor,de les quals tres resulten fracassades per causes externes a la llavor.
En la primera, la llavor cau al costat del camí: és a dir, ni tan sols entra en el camp. Això passa quan escoltem la Paraula de Déu amb el cor distret. Llavors sona a cosa coneguda i no té cap ressò en el nostre cor, cap influència en la nostra vida.
El nostre cor, en aquest cas, és com l’asfalt de la carretera: és impossible que el gra hi arreli. Impossible. Llavors la Paraula es malversa, es perd. Quina llàstima.
Amb quina disposició escolto la Paraula de Déu durant l’eucaristia?
4- Un altre cas és el del gra que cau en terreny rocós: hi ha poca terra i ben aviat s’asseca, perquè no pot arrelar. Això ens pot passar si no hi ha profunditat en la nostra vida: si som persones superficials.
Per quines coses m’interesso? Tinc ideals, projectes que valguin la pena, que donin sentit i profunditat a la meva vida ?
Preguntem-nos molt sincerament si la nostra vida dóna fruit: si per allà on passo les coses milloren, si creix la bondat, la veritat, la unió, la justícia, si deixo petjades que altres podran seguir.
Puc dir, suposat com visc, que val la pena viure, que la meva vida és positiva per al món? Quin rastre deixo darrere meu?
5- Una altra part de la llavor, diu l’evangeli, va caure en una terra on hi havia cards i aquests la van ofegar.
Hi ha persones que sí que es prenen la vida seriosament. Però el punt més alt de la seva escala de valors no és l’evangeli. Volen ser fidels, però sempre que no hagin de renunciar a certs interessos seus, que consideren intocables.
Llavors, malgrat la seva bona disposició inicial, els neguits els aclaparen i la fidelitat a l’evangeli passa a segon terme. Tenen altres preocupacions i la bona llavor queda ofegada: no arriba a donar fruit.
Quin és el valor fonamental de la meva vida, aquell que considero irrenunciable i que passa per damunt de tot?. Realment és l’evangeli?
6- Finalment, hi ha una part de la llavor que cau en terra bona i dóna fruit.. Tant de bo que tots nosaltres siguem d’aquesta terra bona. És a dir, homes i dones, amb els nostres defectes, sens dubte, però amb bona voluntat: persones de cor senzill, generós, disposades a acollir i a col·laborar amb la Paraula de Déu.
Una Paraula que el Senyor cada diumenge sembra generosament, a mans plenes, sense cansar-se mai. Una Paraula que, si no l’ofeguem, té força per anar-nos convertint en homes i dones nous capaços de viure amb l’esperança, fent el bé i estimant.
Vull ser d’aquests?
Reflexionem-hi.     
Lluís Armengol i Bernils sj


EL NOSTRE SEMBRADOR

Full parroquial nº 877 - 10.7.11

“El sembrador va sortir a sembrar.” Mt 13,
           Germans de cabrera, només llegir aquestes paraules que encapçalen aquesta bonica paràbola he tingut present el nostre estimat mossèn Raimon.
De fet, són moltes les persones que al llarg de la meva vida han anat sembrant aquesta llavor de la Bona Nova dins meu, començant pels meus pares, tots els catequistes, monitors, mossens de arxiprestat i dels llocs més diversos, la comunitat de Taizé, dos Papes, ... i tots els joves i no tan joves que hem fet camí junts durant tota la meva vida. Però suposo que com molts de vosaltres aquests dies tinc present en la meva pregària diària i en molts pensaments  a Mn. Raimon que tantes llavors ha sembrat en la nostra comunitat.
           Pensava en tots els moments compartits des del meu bateig al bateig de la meva filla. Pensava que gràcies a ell he descobert molts secrets i plaers de la missa, dels oficis de les diades... Ha estat un testimoni de què vol dir ser prevere entregat als altres fins al punt de plantejar-me seriosament si aquesta era la meva vocació, ...
           Però una de les coses que més li agraeixo, i que em sobten sovint, és haver-me ensenyat què vol dir formar 
part d’una parròquia. Per moltes raons passo setmanes sense assistir a la missa de Cabrera però tot i això quan vinc em sento còmode i en família. I crec que tot i com a fills del mateix Pare assistim on assistim a missa estem entre germans, és una gran sort  tenir un temple on un es senti com a casa.
           Aquests dies també he pogut copsar la gran tasca de sembrador que ha fet Mn. Raimon per tants altres llocs ja que puc assegurar que mostren voluntat de pregar per ell monges des de Montserrat, mossens de llocs molt diversos, parelles que es casen i molts altres seglars.
Crec que és i ha estat un bon transmissor el que ens diu Isaïes: “així serà la paraula que surt dels meus llavis:no tornarà infecunda, sense fer el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat”  Is 55. 10-11
           Tant de bo que aquest gran exemple i tants d’altres que cadascú puguem tenir ens ajudin a ser terra bona i alhora també sembradors.

                                         Col·laboració catequista: Josep.