A l’inici d’un nou curs de l’Escola Parroquial de Sant Feliu ens apleguem a l’Església per posar en mans de Déu la nostra tasca educativa. Cada dia constatem la urgència de tenir una educació de qualitat, portada a terme per professors amb vocació que ajudin als alumnes a descobrir la passió per l’estudi i a fer del coneixement l’aventura més important per a les seves vides. Educar significa introduir la persona a la realitat segons tots els seus factors. El Sant Pare ho ha recordat a Madrid en el seu discurs als professors universitaris. No és suficient una educació que es redueixi a donar uns coneixements pràctics i prou. Cal que l’educació sigui integral, que potenciï totes les dimensions de la persona: intel·lectual, pràctica, afectiva, social i religiosa.
Les tres lectures d’aquest diumenge ens mostren que Déu ha anat educant el poble d’Israel. El llibre de l’Èxode ens fa un recull de normes de comportament per tal de gestionar la vida econòmica i social: no maltractis els immigrants, no exigeixis més interessos dels deguts, cuida de l’orfe i de la viuda, etc. Aquest és un primer nivell educatiu, en el qual hi ha un coneixement tècnic de certes normes de comportament, un coneixement pràctic que permet gestionar les tasques de la vida quotidiana i relacionar-se formalment amb les persones.
A la segona lectura, Sant Pau introdueix un factor més en la qüestió educativa. L’Apòstol elogia als cristians de Tessalònica perquè han abandonat els ídols i s’han convertit a Déu. Aquesta afirmació ens dóna una dada importantíssima per saber què és l’home i, per tant, com l’hem d’educar. L’home no en té prou de manipular la realitat, no en té prou d’un coneixement tècnic de les coses, sinó que necessita saber quin és el sentit de la vida, perquè ha nascut, com pot ser feliç, si la mort te l’ultima paraula. Pau se n’adona que l’home necessita una resposta a la pregunta del seu cor, una resposta al sentit de la vida, al perquè de tot plegat. El nostre cor està dotat d’un dinamisme que l’impulsa a cercar la resposta a les preguntes fonamentals de la vida.
Si no troba aquesta resposta, farà que qualsevol cosa sigui dipositaria d’aquest sentit que cerca: droga, treball, sexe,.... Erigeix una part de la realitat en ídol i projecta en ell el seu desig de sentit. Però l’home mai es conformarà amb les coses que decauen i desapareixen; l’home cerca l’eternitat, l’infinit, l’amor veritable, la justícia autèntica, la bellesa que mai es marceix. Si l’educació no ajuda al jove a posar-se en disposició per tal que la seva raó s’eixampli i pugui descobrir aquest sentit de la vida, no podrem educar homes de debò; doncs allò que caracteritza més l’home és aquest desig de felicitat que, per altra part, ell mateix no es pot donar.
Jesús ens ha revelat que Déu és aquest tot al qual el nostre cor aspira, perquè porta a plenitud totes les dimensions de l’ésser humà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. I estima els altres com a tu mateix”. Només Jesucrist, el Fill de Déu, concentra en la seva persona tota la dolcesa de l’univers, com deia Sant Bernat. La humanitat de Jesucrist ens ha sortit a l’encontre per mostrar-nos que aquest desig del nostre cor no és una il·lusió, no és una cosa que ens inventem nosaltres, sinó que és el signe més clar de que l’home ha estat creat per a Déu, l’únic que pot omplir veritablement de felicitat el seu cor.
El lema d’aquest any és: “El camí seguit fidelment ens ajuda a trobar la llibertat". Un camí seguit fidelment no pot deixar de banda aquestes qüestions tant importants en l’educació dels nostre joves. Tenen dret a saber que ells han estat estimats per Déu des de tota l’eternitat; i que només en Jesucrist trobaran el compliment de les promeses que desitgen; només en Ell podran gaudir de la llibertat dels fills de Déu.
50 anys d’escola parroquial mostren que el camí ha estat seguit amb fidelitat. Per això la Missa d’avui és també per a nosaltres ocasió per a donar gràcies a Déu per aquests 50 anys i per la persona de Mn. Raimon Canalias, el seu fundador, doncs la seva fidelitat a la passió educativa que sempre ha caracteritzat l’Església és quelcom que no podem oblidar ni deixar d’agrair.
