Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

dilluns, 25 de juny del 2012

Sant Joan Baptista. Homilia pronunciada per Mn. Miquel Ramon Fuentes

Solemnitat de Sant Joan Baptista

Una de les característiques més impressionants del cosmos, l'univers, és la regularitat de les seves lleis i la cadència dels moviments dels planetes i les estrelles. Qui no ha meravellat alguna vegada de la precisió amb què es pot predir el pas d'un cometa per la nostra atmosfera? ¿O del fenomen de les "llàgrimes de Sant Llorenç", aquesta pluja d'estrelles que té lloc cada any al voltant del 10 d'agost?
Precisament avui, festa de Sant Joan Baptista, coincideix amb el solstici d'estiu. Un any més, el cosmos fa girar les seves trajectòries de manera que tornem a estar a la distància més propera que la Terra arriba anualment respecte del sol.              
Els Pares de l'Església van veure sempre en la regularitat del cosmos un signe de la seva norma, de la seva subjecció a una llei, a una raó ordenadora que harmonitza bellesa i estructura.
        De fet Sant Pau ens recorda que Crist és Aquell per qui tota cosa fou creada. Crist és el patró, el model usat pel pare per fer la creació. En alguns imatges medievals es pot veure a Crist amb un compàs, mesurant l'amplada del món, com si estigués prenent mesures per començar a crear.           
Per això no és casual que la litúrgia hagi volgut plasmar en el seu calendari el ritme del cosmos. La festa que avui celebrem coincideix amb el solstici d'estiu. Els dies comencen a partir d'avui a escurçar-se. En canvi, el 25 de desembre, molt proper al solstici d'hivern, mostra el naixement de Crist com la victòria de la llum sobre la tenebra, ja que els dies comencen llavors a allargar-se. No és casualitat que el calendari vulgui reflectir el naixement de Joan Baptista i el naixement de Crist com dos pols còsmics que reflecteixen la dinàmica de la llum per a la vida del cristià. De fet Joan mateix diu que ha de minvar perquè Crist creixi.
Em sembla que això és una cosa que ens ha d'ajudar a preguntar-nos com estem transmetent el cristianisme en la nostra vida. Avui podem córrer el perill d'invertir moltes energies en els mitjans de propagació de l'Evangeli. Avui, més que en cap altre moment de la història, tenim la potència tecnològica per podem propagar la bona nova virtualment a tot el món. Ara bé, moltes vegades correm el perill de quedar-nos en el medi, al canal de transmissió, sense tenir en compte el missatge que volem transmetre. Quedem com enamorats de l'ús dels mitjans de comunicació, de difusió, Internet, etc, i ens oblidem del missatge de l'Evangeli.
            Q
ue no ens enlluernin els llums de neó de la tecnologia, sinó que les sapiguem utilitzar per transmetre la llum de Crist. A Joan el baptista va tenir prou assenyalar amb el dit a Crist perquè Joan i Andreu el seguissin. Demanem-li que ens ensenyi a assenyalar també el Crist con tots els dits que tenim al nostre abast, tant els de carn i ossos com els virtuals.
          



Pronunciada: 24/06/11, Carmelites Descalces de Tiana.
Base per les Homilies a les misses de Cabrera de Mar

Mn. Miquel Ramon Fuentes



dissabte, 23 de juny del 2012

COR PARROQUIAL I L’OBRA CULTURAL DE L’ALGUER

COR PARROQUIAL I L’OBRA CULTURAL DE L’ALGUER

         El Concert del Cor Parroquial Sant Feliu a l'Alguer, amb cançons del folklore català, va arrencar un fort aplaudiment per part d'un centenar d'algueresos que formaven part del públic, juntament amb alguns familiars dels cantaires.

 
                         
                         
El Cor Parroquial va contactar amb el nucli més ferm i entusiasta de parla catalana de tot Sardenya. Per això, tot el públic eren bons coneixedor de la llengua catalana en la seva vessant algueresa, i també hi van ser presents la plana major de les institucions alguereses que vetllen per la llengua catalana i la seva propagació: Obra Cultural de l'Alguer, Omniun Cultural, Escola d'Alguerès, Art i Música.
         L'Honorable parlamentari de Sardenya, Sr. Carlo Sechi ens va fer una explicació interessantíssima sobre la història de l'Alguer. Tanmateix ell ha estat Síndic (Ex-Alcalde) de l'Alguer i defensor del català, tasca que desenvolupa i intensament i que l'ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ell mateix ens va atendre en tots els detalls del concert. El President de l'Obra Cultural, Sr. Tilloca, va presentar l'acte i es va encarregar de la cloenda i ens va fer entrega d'un record de l'Alguer i un llibre del recull de cançons alguereses.
         Al final, ens van oferir un sopar amb productes de la terra, elaborats per ells mateixos de forma artesanal, tan pel que fa als plats elaborats i rebosteria casolana, com per als vins i licors, alguns dels quals segons receptes de principis del segle XVIII.
         A continuació podeu veure aquests escrits publicats a l’Obra Cultural de l’Alguer:
5 de juny
         Dissabte 9 de juny, a les h. 20.00, a la sala de l’ex seminari, carrer Sàsser, gentilment posat a disposició de la Universitat de la tercera edat, la Coral “S. Feliu” de Cabrera de Mar (Barcelona), dirigida de Carme Godall, tenguerà un concert de cançons populars catalanes.
         Després del concert, a la seu de l’Avui l’Alguer, en davant de l’ex seminari, que hospita l’exposició fotogràfica de Gabriel Monti “La vida a dabaix”, és estat organitzat un renfresc que afavorirà l’encontre entre els socis i amics de l’Obra Cultural i los membres de la coral.
Se confia en la Vostra presència.
         Resposta del Cor Parroquial a l’escrit de l’Obra Cultural de l’Alguer, a càrrec de Pilar López Varela (cantaire):
         He estat una de les persones participants de la coral Sant Feliu de Cabrera de Mar, que dirigeix Carme Godall, que aquest passat dia 9 han participat en el concert a la sala del ex.seminario. En el meu nom i en el de tots els components i acompanyants de la Coral, us volem donar les gràcies per la vostra acollida i detalls a la nostra estada en aquesta bonica ciutat. Esperem poder tornar en alguna ocasió, i també que algun dia sigueu vosaltres els que ens visiteu, per poder continuar amb aquest intercanvi de cultura tan propera. Moltíssimes gràcies.



FULL PARROQUIAL Nª 922 D. 24 de juny de 2012

Joan, el Baptista, ens fa adonar de la missió profètica que els deixebles de Jesús tenim a la vida.

La celebració de la solemnitat del naixement de Sant Joan Baptista va lligada al canvi estacional en celebrar-la en el moment del solstici d’estiu. A la nostra terra recull tradicions com per ex.: “les fogueres” que expressen la potencia del sol en aquest dia de l’any. Cal dir que encaixen perfectament amb Sant Joan, que és l’encarregat d’anunciar-nos l’arribada de Jesús. “El sol que ve del cel per il·luminar els qui viuen a la fosca (Lluc 1, 78-79)
Habitualment la festivitat d’un sant, en la mesura en què en coneixem la data exacta, s’escau en el dia de la seva mort, és a dir, la jornada del seu naixement a la vida eterna. En el calendari litúrgic només hi ha tres casos en què se celebra tant el seu naixement com la seva mort: en primer lloc, evidentment, Jesús mateix; Maria, la Mare de Déu; i, finalment, Joan Baptista, el precursor del Messies.
Els tres van viure llur missió amb una senzillesa que ha estat també la font de la seva grandesa.
Quin contrast entre el naixement de Joan i la resta de la seva vida... la seva humanitat!
Al moment de néixer, tot és alegria, tot són prodigis, tot pren un to profètic. Un cop gran, en canvi, li tocarà la tasca poc enlluernadora de predicar la conversió, viurà austerament, morirà víctima del caprici d’una adultera i, potser el que és més greu, a la fi de la vida, no sabrà si Jesús és el qui ha de venir o bé cal esperar un altre Messies.

Però el fill va arribar... Un nen és sempre el regal més gran que Déu pot oferir als pares, en aquesta ocasió són superades les lleis de la naturalesa. I és que l’amor de Déu es infinit... Per què confiem tan poc en Ell?
Quan un infant arriba al món, té davant seu tota una vida per construir. És una nova historia que comença i que gaudeix de totes les possibilitats, però també de tots els riscos que comporta el fet de ser persona lliure. Cada persona humana és un misteri i no existeixen dues vides iguals. Déu crea fills seus irrepetibles, únics.
¿Sabem ajudar els infants que tenim a prop a esdevenir ells mateixos fills estimats de Déu?

Les primeres lectures d’avui, presenten una narració de vocació. De la crida que Déu li adreça, la seva vocació de profeta. A través d’elles se’ns apunta que en el pla de Déu tothom hi té el seu lloc, la seva responsabilitat, la seva vocació.
 Tot cristià i tota cristiana formem part del pla salvador de Déu, hi tenim el nostre lloc i la pròpia responsabilitat.
Un lloc i una responsabilitat que cal anar discernint, descobrint, afinant i concretant, personalment i amb l’ajuda de la comunitat cristiana.
Aquesta crida va acompanyada per la reticència de la persona a acceptar-la, plantejant una dificultat que es considera prou important. Però, malgrat aquesta oposició, la proposta de Déu es veu reafirmada i ratificada. El projecte de Déu, la seva voluntat, d’alguna manera, s’imposen a la voluntat de la persona. El qui es descobreix i se sent enviat per Déu va acompanyat per la seva força i presència, esdevenint el seu instrument.
Joan és també una mostra de l’amor de Déu per a tots, perquè és l’anunci que està a punt de començar la salvació que ens portarà Jesús. “La mà del Senyor era amb ell”.

En la meva vida també sempre hi és present aquesta mà, que m’ajuda, m’acaricia, amb beneeix... y, ¿Com El reconec?

Si Déu s’ha fet carn, si s’ha fet home, és a través d’una realitat humana, com: Sant Joan, la Mare Teresa de Calcuta, el monsenyor Luigi Giussani, o el Mn. que m’ajuda i em guia a créixer en Crist, etc, etc, etc...  Quan, avui, em trobo amb persones en les que puc distingir a Crist, en la seva humanitat, és quant reconec la seva contemporaneïtat.
Quan visc la veritat de la meva pròpia humanitat estic en la realitat del camí per reconèixer a Crist. És en aquest moment quan Crist es comunica i em puc deixar abraçar i transformar per la seva presència... Però, cal que el vegi, l’escolti i, el segueixi!
Quantes vegades estic en un altre lloc, en un altre pensament, escoltant altres coses que em semblen més importants, desviant-me del veritable camí?  El Regne de Déu només és preparat quan l’esforç personal dóna pas a l’acció de Déu, quan el creient és l’eminència gris que treballa però no figura, perquè sap que tota la seva capacitat de treballar li ve d’Aquell que l’ha cridat a treballar.
En el cas de Joan Baptista trobem la cruïlla entre la natura i la gràcia, la grandesa i la petitesa, l’Antic i el Nou Testament.
 Deia Jesús: “No ha nascut ningú més gran que Joan Baptista, però els més petits del Regne li passen al davant.” És el que expressava Joan mateix: “Cal que Ell creixi i jo minvi”.
Joan, el Baptista, ens fa adonar de la missió profètica que els deixebles de Jesús tenim a la vida. Si Déu m’ha dut a mi a l’existència, és perquè desitja que, a través de la meva humanitat, arribi també als altres el seu amor, la seva bondat, la seva comprensió.

Que aquesta eucaristia ens ajudi a retrobar la veritable llum, la de Jesús, l’única que pot il·luminar les nostres foscors i ajudar-nos a ser un lluminós far de Crist.

                               Col·laboració: Montserrat Urgellés i Bosch


                              ************************
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.

         Dissabte
         Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
        A Sant Feliu a les 8 de la tarda pel difunt Josep.

         Diumenge
         A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
        A Santa Helena a les 11 del matí.


Amb aquest escrit m’agradaria fer una reflexió sobre els donatius en favor dels pobres, i que penséssim una mica amb el que hem donat, i que després d’haver fet el donatiu no pensem que ja hem complert amb els pobres perquè amb el que hem donat ja se’ls pot oferir un plat de llenties o patates o qualsevol altre cosa, el que és realment important no és el que tenim sinó el que donem.

         La Col·lecta del cap de setmana passat va ser de 337,75€.


COR PARROQUIAL I L’OBRA CULTURAL DE L’ALGUER

         El Concert del Cor Parroquial Sant Feliu a l'Alguer, amb cançons del folklore català, va arrencar un fort aplaudiment per part d'un centenar d'algueresos que formaven part del públic, juntament amb alguns familiars dels cantaires. El Cor Parroquial va contactar amb el nucli més ferm i entusiasta de parla catalana de tot Sardenya. Per això, tot el públic eren bons coneixedor de la llengua catalana en la seva vessant algueresa, i també hi van ser presents la plana major de les institucions alguereses que vetllen per la llengua catalana i la seva propagació: Obra Cultural de l'Alguer, Omniun Cultural, Escola d'Alguerès, Art i Música.
         L'Honorable parlamentari de Sardenya, Sr. Carlo Sechi ens va fer una explicació interessantíssima sobre la història de l'Alguer. Tanmateix ell ha estat Síndic (Ex-Alcalde) de l'Alguer i defensor del català, tasca que desenvolupa i intensament i que l'ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ell mateix ens va atendre en tots els detalls del concert. El President de l'Obra Cultural, Sr. Tilloca, va presentar l'acte i es va encarregar de la cloenda i ens va fer entrega d'un record de l'Alguer i un llibre del recull de cançons alguereses.
         Al final, ens van oferir un sopar amb productes de la terra, elaborats per ells mateixos de forma artesanal, tan pel que fa als plats elaborats i rebosteria casolana, com per als vins i licors, alguns dels quals segons receptes de principis del segle XVIII.
         A continuació podeu veure aquests escrits publicats a l’Obra Cultural de l’Alguer:
5 de juny
         Dissabte 9 de juny, a les h. 20.00, a la sala de l’ex seminari, carrer Sàsser, gentilment posat a disposició de la Universitat de la tercera edat, la Coral “S. Feliu” de Cabrera de Mar (Barcelona), dirigida de Carme Godall, tenguerà un concert de cançons populars catalanes.
         Després del concert, a la seu de l’Avui l’Alguer, en davant de l’ex seminari, que hospita l’exposició fotogràfica de Gabriel Monti “La vida a dabaix”, és estat organitzat un renfresc que afavorirà l’encontre entre els socis i amics de l’Obra Cultural i los membres de la coral.
Se confia en la Vostra presència.
         Resposta del Cor Parroquial a l’escrit de l’Obra Cultural de l’Alguer, a càrrec de Pilar López Varela (cantaire):
         He estat una de les persones participants de la coral Sant Feliu de Cabrera de Mar, que dirigeix Carme Godall, que aquest passat dia 9 han participat en el concert a la sala del ex.seminario. En el meu nom i en el de tots els components i acompanyants de la Coral, us volem donar les gràcies per la vostra acollida i detalls a la nostra estada en aquesta bonica ciutat. Esperem poder tornar en alguna ocasió, i també que algun dia sigueu vosaltres els que ens visiteu, per poder continuar amb aquest intercanvi de cultura tan propera. Moltíssimes gràcies.



dimarts, 19 de juny del 2012

Homilia Mn. Miquel Ramon Fuentes D. 17 de juny de 2012

Avui la litúrgia ens ofereix dues paràboles de Jesús: la paràbola del gra de blat i la del gra de mostassa. La paràbola del gra de blat ens ensenya una cosa fonamental del Regne de Déu: que no el construïm nosaltres, doncs creix fins i tot quan dormim, ens diu l’Evangeli. El cristianisme doncs no és el fruit dels nostres esforços, i la vida cristiana no és conseqüència de les nostres genialitats.
                            
La paràbola del gra de mostassa, per la seva banda, ens indica que fins i tot el gest més petit de la nostra vida està carregat de la promesa del Regne. Podem pensar que la nostra vida és més aviat normaleta, insignificant, que nosaltres no podem fer grans coses per tal que el Regne avanci en el món gràcies a la nostra aportació. Doncs bé, Jesús ens diu el contrari. Tot allò, per petit que sigui, que fem amb la consciència de que Déu es manifesta a traves seu, és portat a la seva plenitud. O dit d’una altra manera: la certesa de que Déu ens espera en els gestos quotidians de la nostra jornada, ens permetrà veure com el nostre “sí” a Crist, és l’instrument que el Senyor fa servir per fer créixer el seu Regne enmig nostre. La feina grossa la fa el Senyor, sens dubte, però Ell no pot fer res si nosaltres no li donem el nostre “sí” en cada una de les circumstàncies que ens toca viure. Jesucrist se’ns apropa fins a 1 cm del nostre rostre; incapaç de travessar aquest espai fins que la nostra llibertat no li ho permeti. D’aquesta manera, la fe en Jesucrist no és un pla a executar, sinó l’aventura de deixar-nos sorprendre cada matí per la seva presència en la vida quotidiana.
                           
 Ell construeix el Regne, la nostra feina és estar atents i desperts, vetllant, sabent que la felicitat de la nostra vida no la podem assolir per nosaltres mateixos (com nosaltres no podem fer germinar el blat), sinó que depèn de posar en mans del Senyor la petitesa de la nostra vida (el gra de mostassa), amb la certesa que serà Ell qui la porti a plenitud. 
Nosaltres voldríem que tot estigués clar i pautat. Saber el que toca fer en cada moment i ja està; com si d’una recepta de cuina es tractes. Però la vida cristiana no és això; no és un automatisme. Penseu això: Vosaltres, quan arribeu a casa, què preferiu? Anar directament a l’habitació dels vostres fills i demanar-los que us facin un petó? O bé que els fills, tant bon punt sentin que obriu la porta de casa vagin correns a llençar-se als vostres braços i us facin un petó? Déu ha escollit la segona opció; estiguem doncs atents a com truca a la porta de la nostra vida.
                  

FULL PARROQUIAL Nº 921 Diumenge 17 de juny de 2012 "Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús"

Cada època té els seus valors i també els seus contravalors, coses positives i coses negatives. I la nostra època no és pas una excepció.
Potser una de les coses que més ens preocupa de la societat actual, és la sensació que el mal té molt de poder, perquè s’aprofita dels mitjans tècnics moderns.
Tot mirant les notícies diàries, sovint, quedem trasbalsats per la gran quantitat de violències, injustícies, estafes... Fa una mica la impressió que el mal va progressant, que es va imposant, que és imparable.
Molts pares tenen la sensació que els seus esforços per educar correctament els fills topen amb la influència de la televisió, de l’ambient, de la societat en general. I es desanimen: se senten vençuts i viuen amb moral de derrota.
Això pot passar també amb aquelles persones honestes, sobretot joves, que voldrien i s’esforcen per construir un món més humà, més solidari, i es troben “atrapats” pels engranatges d’una societat insolidària i deshumanitzada. No saben com sortir-se’n  i fàcilment es cansen i abandonen.
Per a totes aquestes persones, per a tots els qui se senten impotents davant del mal, per a tots nosaltres que som impacients i voldríem resultats immediats, per a tots, ens explica Jesús aquestes paràboles tan expressives que hem escoltat a l’evangeli.

Val la pena que les deixem ressonar en el nostre cor perquè porten esperança. D’ells en podem treure moltes ensenyances.
La primera, és que la transformació de les persones i de tot el món és obra de Déu i no pas nostra. Ens diu l’evangeli: “De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com”.
És una cosa molt elemental, però que massa sovint oblidem: no som nosaltres qui podem canviar el cor de les persones. No som nosaltres qui podem destruir el mal i fer créixer el bé. Tot això únicament ho pot fer el Senyor.
Nosaltres únicament podem fer una cosa: sembrar. Sembrar la bona llavor de la nostra estimació en el cor dels fills. Sembrar la bona llavor de la nostra rectitud, de la nostra solidaritat, en mig del món.
I això ho hem de saber fer amb esperança, superant la temptació d’abandonar. És cert que quan el sembrador va tirant el gra, sap que existeix la possibilitat que la sembra es perdi per causa de les gelades, per la sequera o pel que sigui.
No obstant, segueix sembrant, perquè sap que únicament aquells que s’arrisquen poden obtenir fruit. Qui abandona i deixa de sembrar, no recollirà res, absolutament res.
Sé superar les temptacions d’abandonar? Què sembro per allà on vaig passant?
L’altra ensenyança que Jesús ens vol donar a través de les paràboles és que el creixement del bé, la transformació de les persones, és un procés lent. No podem cremar etapes. No poder fer “baixar foc del cel” per destruir el mal ni estirar els brins del blat que comença a créixer.

El gra de blat tarda temps en donar fruit. El gra de mostassa necessita molt de temps abans que els ocells puguin ajocar-se a les seves branques. Hem de saber respectar la “pedagogia” de Déu. Ell no té pressa; però és eficaç.
No tinguem por: el Senyor segueix treballant en el cor dels fills i enmig del món i un dia en palparem els fruits, perquè la força del bé és imparable i, poc a poc, s’anirà imposant al mal.
Tota persona, precisament perquè som imatges de Déu, porta dins una terra bona, fèrtil, capaç d’acollir la llavor. Tota persona porta dintre seu unes possibilitats immenses, que cal desvetllar.

I de vegades tindrem sorpreses. Tots hem vist alguna vegada, des de la finestra de casa nostra, flors que neixen a la intempèrie sobre teulades veïnes, sense gairebé terra on arrelar, sense que ningú n’hagi tingut cura.
Però, si han nascut allà, és que hi va arribar, ves a saber com, alguna llavor. I cada llavor, conté un dinamisme portador de vida que, al seu moment, germina i creix per la força que Déu li ha posat dins.
Quins misteris té la natura! I quin misteri és també cada persona humana!
Per tan, la nostra tasca consisteix únicament en anar sembrant el nostre testimoniatge d’estimació, de generositat, de bona voluntat, que anirà creant el clima adient perquè aquelles possibilitats que Déu ha posat en el cor de cada persona, es desvetllin.
La resta, ja la farà el Senyor. No es perdrà cap llavor, cap llàgrima, cap engruna d’estimació: en podem estar segurs.
Al principi tot és petit, senzill, humil, silenciós. Però, encara que no faci soroll, la força del bé, gràcies a Jesús, és imparable. Va guanyant la partida fins que arribarà a la victòria final. Déu no decep mai a aquells que confien en Ell.
Reflexionem-hi.
                                     Lluís Armengol i Bernils, S.J.
                                 (del seu llibre: El pa de la Paraula)

*************************************************

Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.

         Dissabte
         Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
         A Sant Feliu a les 8 de la tarda.

         Diumenge
         A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
         A Santa Helena a les 11 del matí.

******************************************************************

Axiprestats que han finançat la realització del projecte  MANS UNIDES

24-ene-12                                 CAMPANYA:    52

PROJECTE:     63977  NIGÈRIA, Ljio (Oyo)
................................................................................................
Entitat / Escola / Persona    -     Carrer     -     Població    -   Import

Arxiprestat: 204  LA CISA

Parròquia Sant Feliu -Pl. Ajuntament- Alella...1.025,00
Parròquia Sant Feliu -Pl. Església- Cabrera de Mar....600,00
Parròquia Santa Creu -Pl. Església- Cabrils.....600,00
Parròquia Sant Pere i Mare de Déu del Pilar -Pl. Església- El Masnou.......1.946,25
Parròquia Sant Pere -Pujada església-Premia de Dalt....684,20
Parròquia Sant Cristofol-Rectoria-Premia de Mar......1.531,98
Parr. Santa Maria-Verge de Lourdes-Premia de Mar...925,50
Parròquia Sant Martí- La Rampa- Teià.......700,00
Parròquia Sant Genis- Pl. De la Vila-Vilassar de Dalt.......235,00
Parròquia Sant Joan- Sant Roc- Vilassar de Mar.......1.905,00
Grup de Solidarit. amb el Tercer Mon-Pujada Església- Premia de Dalt.....200,00
Sant Feliu de Cabrera, Escola Parroquial - Plaça de l'Església- Cabrera..... 1.257,11
                                       
Total Arxiprestat LA CISA............................11.610,04


***************************************

Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús
Pregària des del cor

Des del cor Jesús ens crida.
Confiem! És amb nosaltres.
Vol que fem el bé als altres.
Dóna amor i és font de vida.
Des del cor Jesús escolta.
Cantem tots amb alegria!
Estimem-nos cada dia.
Fe, en necessitem molta.
COR DE JESÚS, DÓNA’NS FORÇA PER MIRAR-TE.
FES QUE HI ENTREM PER ESTIMAR-TE, FONT DE VIDA.
COR DE JESÚS, ETS LA PORTA QUE SE’NS OBRE AL DÉU    GLORIÓS I POBRE, MAR QUE MOU L’AMOR.
Des del cor Jesús ens parla.
Ens batega cada dia.
Tot l’amor ens el confia.
I la vida ens fa guiar-la.
Des del cor Jesús ens canta.
Dóna pau i a tots perdona.
És el Déu que ens esperona
A estimar i fer vida santa.
Des del cor Jesús envia
l’ esperit que el lliga al Pare,
un missatge fet des d’ara
vida nova, eterna via.
Des del cor Jesús estima.
Omple l’ànima amb tendresa.
Trinitat amb llum encesa.
És l’amor sincer que anima. AMÉN.