Diumenge DISSETÈ (28-VII-2013)
"La difusió
de l'Evangeli no s'assegura ni pel nombre de persones, ni pel prestigi de les
institucions, ni per la quantitat de recursos disponibles. Jesús va enviar als
seus deixebles a predicar sense bossa, ni sarró, ni calçat..."
Sí, germans
i germanes la nostra pregària insistent, ens obre i ens impulsa a
l’evangelització
Cal, però, que tinguem molt clar que l'Església no és nostra sinó de Déu. Que l’Església
és un camp que nosaltres hem de conrear
però amb la força de l'Esperit Sant. I si
de veritat volem que la nostra sembra doni fruit hem de pregar i posar els nostres
esforços en les mans de Déu.
* La manca de
sinceritat; demanem sense fer veure a Déu els
veritables motius de la nostra pregària. Sé que una cosa no em convé, però la
demano perquè em ve de gust
* L'egoisme, som coneixedors de que la felicitat no sempre s'aconsegueix amb el tenir,
però ens precipitem per acaparar fora mida.
* La manca de
paciència, quan davant l'esterilitat aparent de les
nostres pregàries ens avorrim de parlar amistosament amb Déu i, convertim la
pregària, en un mitjà d'instrumentalització: com que no em dones ... et deixo....
* La
incredulitat; quan sorgeixen dubtes i interrogants
sobre el fruit i el valor profund de l'oració.
¡Per què resar si Déu està sord! Si Déu no m’escolta!
“Va arribar una embarcació i el
capità el va convidar a pujar a proa, el nàufrag li va contestar:
"vagi-se'n tranquil, jo confio en Déu".
L'endemà un submarí es va adonar
de la seva presència i li van demanar que embarqués; "vagi-se’n tranquils
... confio plenament en Déu".
Per tercera vegada un transatlàntic
va entreveure les circumstàncies tràgiques en què es trobava el solitari
nàufrag i un cop més el va convidar a abandonar l'illa. Davant la seva negativa
el creuer va seguir el seu curs.
Que la nostra pregària sigui com la de l'aigua que, per la
seva persistència i no per la seva consistència, és capaç de foradar o
erosionar una gran roca.
Dit d'una altra manera, que la pregària sigui aquesta sensibilitat per veure la gràcia...
com
la mà de Déu és present en les nostres vides.
