Senyor, ens interpel·les, ens provoques, ens mous. Davant les teves paraules, no quedem indiferents. Ens fan prendre partit.
De vegades, des de la nostra petitesa, ens sembla que no podem arribar allà on tu ens demanes que arribem.
No permetis que caiguem en la temptació de justificar els nostres pecats i les nostres debilitats, argumentant-te que som febles i que <no podem fer-ho millor !
No , Senyor. Tu ens demanes que siguem els més justos, que no pequem ni de pensament. I això que ens demanes podem fer-ho ! Amb la teva ajuda, podem fer-ho !
Dóna’ns llum i força per a dur a terme això que ens demanes, Senyor !
Som febles però, si et tenim a Tu al nostre costat, podem vèncer el mal.
Seguir-te és un repte, i el podem superar agafats de la teva mà, il·luminats per la teva paraula i alimentats pel teu cos a l’Eucaristia.
Ens crides a ser perfectes, Senyor. Quina joia seria complaure’t ! Que diguem <si> quant és <si> i<no> quant és <no>.
No deixis d’estar en tot moment al nostre costat, cada dia de setmana que comencem !
Fes que en tot moment siguem dignes de tu, complidors del teu manament!
I si caiem, sabem que el teu amor misericordiós ens acollirà al vespre i, amb un somriure comprensiu, ens diràs: <Demà torna-l’hi, persevera, continua treballant per ser un fill meu dels més grans en el Regne del Cel! Confia en mi>
Gràcies, Senyor, per ser el nostre guia i la nostra fortalesa! AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada