4.8.13 Homilia oficiada per el Pare Manuel Miras i Soler

DIUMENGE XVIII  (4-VIII-2013)

Un fet de vida: dos germans que discuteixen a causa de l'herència, dóna peu a Jesús per fer una reflexió en veu alta sobre l'actitud que hem de tenir davant dels béns materials.

L'egoisme i la cobdícia són dos comportaments molt freqüents en la nostra societat i en el nostre temps, i són la causa d'enveges, divisions, empipaments i enfrontaments fins i tot entre membres de la mateixa família.

L'home ric de l'Evangeli d'avui és un prototip d'aquest comportament. Només pensa en acumular i guardar els seus béns i les seves riqueses amb la convicció que així no tindrà res a témer, ja que pensa que té assegurat el seu futur, el benestar i la felicitat. Pensa que tenint diners i béns materials no tindrà problemes ni preocupacions i podrà viure bé i feliç.

 L’home de l’evangeli d’avui oblida, però, que les persones tenim una altra vida, la sobrenatural, que també hem de cuidar i fer créixer i en la qual també hem de procurar ser rics, ja que és aquesta vida  la que dura per sempre i són aquests els béns que ningú no ens podrà prendre mai.

 Ens assemblem nosaltres a la persona de l'Evangeli? És veritat que potser no tenim una gran fortuna de la qual preocupar-nos, però si tenim actituds de cobdícia amb més freqüència del que pensem. Ens preocupem en excés dels béns materials, de tenir molt, acumulem coses innecessàries, gastem molt i gastem malament. Desaprofitem el que tenim, som capritxosos i cobdiciosos i pensem que posant el nostre cor i la nostra seguretat en els béns materials viurem millor i serem més feliços.

Com el ric de l'Evangeli també nosaltres ens oblidem que tenim una altra vida, la sobrenatural, que hem de cuidar i fer créixer i en la qual hem de procurar enriquir-nos. Oblidem que, sobretot, som fills de Déu, que participem de la seva vida, que estem destinats a viure amb Ell i en Ell i que aquesta és la nostra veritable felicitat i el sentit de tota la nostra vida.

Acabo avui també compartint amb tots vosaltres una petita paràbola

“Hi havia un home profundament creient. Que durant tota la seva existència va intentar portar una vida senzilla i sense estridències. Finalment va tancar els ulls al món amb la mateixa serenitat amb què els va mantenir oberts davant els molts esdeveniments que se li van presentar al llarg de la seva vida. Des de sempre es va preocupar, estimar i gaudir d’allò que feia. I, per això mateix, abans de presentar-se davant Déu va dir als seus: "temo que Déu pugui dir-me que no vaig estar prou pendent d’ell". Vet aquií que quan es va presentar davant Déu, l'home creient, va dir: "Senyor, perdoneu-me si les meves forces les vaig dedicar més a les coses materials i no pas a les espirituals".

Déu li va contestar: "Com pots dir això amic meu?". "Cada matí quan et despertaves m'oferies el teu treball i després de realitzar-lo em donaves les gràcies per la força que jo t’inspirava. I quan, al final de mes,  rebies el teu sou, dedicaves una part, encara que fos molt petita, per a les necessitats dels altres. Entra amic meu i gaudeix d'aquest gran paradís que tenia reservat per a tu“.

Val la pena tenir en compte aquesta paràbola, com també val la pena que fem cas d'allò que ens ha dit St. Pau a la segona lectura "cerqueu allò que és de dalt", "estimeu allò que és de dalt". Hem de saber valorar la Paraula de Déu i la pregària, que porten pau i serenor als nostres cors. Hem de valorar l'eucaristia que ens dóna força i ens agermana fent-nos més solidaris.

Hem de cercar i estimar allò que Jesús ens ha ensenyat: saber compartir, saber donar la mà, esforçar-nos per fer la vida amable a les persones que ens envolten, saber perdonar, posar la nostra confiança en el Senyor... Aquesta és l'única riquesa valuosa, l'única que val la pena acumular, l'única que ens emportarem a l'altra vida. I també l'única que, ja ara, porta pau i esperança als nostres cors.

Demanem al Senyor que ens ajudi a saber valorar el que tenim. A ser austers i evitar la cobdícia, a saber compartir el que tenim amb els més necessitats, a procurar no ser causa d'enveges, divisions i enfrontaments. I sobretot, a saber valorar la nostra vida sobrenatural, cuidar-la i enriquir-la amb aquells béns que ningú no ens podrà prendre i que duren per sempre.

QUE TINGUEU UN BON DIUMENGE.

14.7.13 Homilia predicada per el pare MANUEL MIRAS i SOLER

DIUMENGE QUINZÈ  (14-VII-2013)

Avui a l’evangeli Jesús ens presenta la paràbola del Bon Samarità: Jo també vull començar avui la meva homilia amb una petita història:

 

“Un dia, una dona va sortir de casa seva i va veure tres homes, amb llargues barbes blanques, asseguts a la porta.
Va entrar i li va dir al seu marit. Convida’ls a entrar i que comparteixin la taula amb nosaltres.
 La dona va sortir i els va convidar.
Però ells li van dir: "Nosaltres no entrem mai tots tres alhora en una casa".
Per què? Va preguntar la dóna encuriosida.

Un d’ells li va explicar: "Mira aquest és Mr Riquesa i aquest altre és Mr Èxit i jo sóc Mr Amor.  Entra i comenta al teu marit qui de nosaltres voleu que entri a casa vostra?"
La dona entrà i dialogà... 
El marit digué: Convidem a Mr Riquesa i que ens ompli la casa amb les seves riqueses",
La dona que no estava d'acord digué. "Per què no convidem a Mr Èxit?
I la seva jove que estava escoltant va dir: "No seria millor convidar  l’Amor i així la nostra casa s'ompliria d'amor"?

Tots tres es van posar d'acord i van convidar a l’Amor. 
L'Amor es va aixecar i es va dirigir cap a la casa. Els altres dos també es van aixecar i el van seguir. Llavors la dona digué a la Riquesa i a  l’Èxit: "Ei! només hem convidat L’Amor, ¿per què voleu entrar també vosaltres?"
I els dos van respondre a una veu: "Si haguéssiu convidat a la Riquesa o l’Èxit els altres dos s'haurien quedat fora, però com que heu convidat l’Amor, on ell va també anem nosaltres”. 

 Oi que n’és de bonica aquesta paràbola? on hi ha amor hi ha també riquesa i èxit. A qui hauríem convidat nosaltres? Cadascú s’ho sap.

Però tots sabem que Déu és amor. Que Jesús ens va estimar i va donar la vida per tots. Sabem que Déu no té accepció de persones. Sabem que els gestos d'amor valen més que totes les paraules.

Tots sabem que només se salven els que estimen.

El mestre de la llei que va voler posar Jesús en dificultats també sabia la resposta a la seva pregunta:

 ¿què he de fer per aconseguir la vida eterna?" És per això que va respondre com un lloro a la pregunta de Jesús: Què hi ha escrit a la Llei?

Ell contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”.  Jesús li diu: "Fes-ho així i viuràs".

Estimar Déu, a molt li resulta una cosa fàcil: una missa de tant en tant, un crit aquí, una lloança allà, una oració de petició, una promesa a mig complir ... I és que Déu com les mares ho dóna tot i no demana res a canvi. Déu s'acontenta amb poc, demana poc per a ell.

Però, quan es tracta dels altres, dels seus fills, a Déu tot li sembla poc.

"Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers" ... Els savis de la Bíblia van passar de llarg. Però, un samarità, un heretge, un ateu, un que no coneixia la Bíblia, el veié i se'n compadí.

Déu vol que siguem com el bon samarità, que veu, es compadeix i actua.
L'amor samarità converteix als estranys en amics.

L'amor samarità no busca recompensa i no compta quan li costarà....

L'amor samarità és l'amor de Jesús. Ell és el Bon Samarità que surt al nostre encontre en el viatge de la vida. I ho dóna tot.

Sí germans, l'evangeli de Jesús no és el llibre del saber, sinó el llibre de fer el bé. A qui? A Tots.

Diumenge passat, Jesús, ens convidava a compartir  i anunciar l'evangeli a tothom.

Avui, Jesús ens convida a no dir res. El bon samarità no va dir res, simplement va fer el bé al ferit.

Nosaltres també, a través d'un gest, una ajuda, un somriure, hem de ser proïsme d’aquelles persones a qui ningú vol.

Germans i germanes, posem en practica l'amor, no el de ... sinó el del bon samarità, el de Jesús.

No oblideu que el millor culte a Déu no és el que li donem a l'església sinó el que li donem a través del servei i l’ajuda als nostres germans.

Ah! I no us oblideu de convidar l’Amor a la vostra taula.

 

Que tingueu un bon diumenge!!