Gran Sorteig de productes i seveis dels col.laboradors del CONCERT A ALGUER DEL COR PARROQUIAL SANT FELIU

"EL COR PARROQUIAL SANT FELIU" va fer el Gran Sorteig de productes i seveis dels col.laboradors del CONCERT A ALGUER a Cabrera de Mar el día 1 d'agost del 2012 a la mitja part de concert de Festa Major.

Bona tarda,

En respota a les vostres preguntes sobre els resultats de la RIFA de l'1 d'agost 2012:

Els Resultats en document adjunt, en 2 versions: per ordre de sortida i per ordre de números premiats.

Carme Godall

COR PARROQUIAL SANT FELIU

NÚMEROS PREMIATS AL SORTEIG DE L’1 D’AGOST DE 2012

24 NÚMEROS, 24 PREMIS

Número ORDRE	DESCRIPCIÓ DEL PREMI	NÚMERO PREMIAT
1	Un producte de l’Autoservei  l’Hostal	632
2	Un lot - Farmàcia M Pilar Manchado	597
3	Un producte Pastisseria Maynou	486
4	Una Caixa de Verdures Gaspar Viñals	965
5	Un producte d’Ignasi Pastisser	453
6	Un ventilador de peu de Kima Fruits	586
7	Un pastís de llaminadures La Riera Dolça	541
8	Una vaixella de porcellana 18P- Kima Fruits	350
9	Un servei de Nova Estètica Mercè Vinyals	025
10	Una Bateria de cuina- inoxidable-Kima Fruits	894
11	Un microones digital –Kima Fruits	418
12	Una Caixa de Verdures Josep Viñals	646
13	Un  lluç  de Peixateria Mayor	925
14	Un servei a la perruqueria Inma	912
15	Servei de pizza a la Pizzeria Cabrera	169
16	Una Caixa de Verdures Planters Barrau	964
17	Un Menú Restaurant Can Rodon	793
18	Un Menú Restaurant Papageno	768
19	Un Menú Restaurant La Girella	784
20	Un producte de Rosi Modes	153
21	Una manta de viatge	284
22	Un Grill elèctric per a cuinar	315
23	Una bàscula de bany per a persones	374
24	Una vaixella Quadrada Salvia	930

COR PARROQUIAL SANT FELIU

NÚMEROS PREMIATS AL SORTEIG DE L’1 D’AGOST DE 2012

24 NÚMEROS, 24 PREMIS

Número ORDRE	DESCRIPCIÓ DEL PREMI	NÚMERO PREMIAT
9	Un servei de Nova Estètica Mercè Vinyals	025
20	Un producte de Rosi Modes	153
15	Servei de pizza a la Pizzeria Cabrera	169
21	Una manta de viatge	284
22	Un Grill elèctric per a cuinar	315
8	Una vaixella de porcellana 18P- Kima Fruits	350
23	Una bàscula de bany per a persones	374
11	Un microones digital –Kima Fruits	418
5	Un producte d’Ignasi Pastisser	453
3	Un producte Pastisseria Maynou	486
7	Un pastís de llaminadures La Riera Dolça	541
6	Un ventilador de peu de Kima Fruits	586
2	Un lot - Farmàcia M Pilar Manchado	597
1	Un producte de l’Autoservei  l’Hostal	632
12	Una Caixa de Verdures Josep Viñals	646
18	Un Menú Restaurant Papageno	768
19	Un Menú Restaurant La Girella	784
17	Un Menú Restaurant Can Rodon	793
10	Una Bateria de cuina- inoxidable-Kima Fruits	894
14	Un servei a la perruqueria Inma	912
13	Un  lluç  de Peixateria Mayor	925
24	Una vaixella Quadrada Salvia	930
16	Una Caixa de Verdures Planters Barrau	964
4	Una Caixa de Verdures Gaspar Viñals	965

Enhorabona a tots els qui tinguin algun dels números premiats

FULL PARROQUIAL Nª 929 Diumenge 9 de setembre de 2012

FE I FAVORITISMES PERSONALS ESTAN EN DES-ACORD...
“Fer be”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.

“Ara” estem alarmats, al menys jo ho estic!... m’entristeix  tot el que veig que està passant a la nostra parròquia.  Que boniques aquestes paraules de la primera lectura: Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia;… Jesús ens ho diu ben clar!... Hem de ser valents, Déu esta amb nosaltres per fer justícia...

La setmana anterior vaig llegir que Jesús dóna prioritat absoluta al cor de l’home...  a la motivació interior que ens impulsa a fer-ho!  Qui som nosaltres per jutjar quina es la motivació que els impulsa a actuar d’aquesta manera?... tots som humans i podem caure amb molta facilitat!

De la mà de totes les lectures, sobretot la d’aquest diumenge, recordo que el deixeble de Jesús viu de l’escolta de la paraula de Déu:  “El senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella”, ens diu també el profeta Isaïes (Is 50,5). I, a força d’escoltar el nostre Déu hem après a parlar i, també en paraules cristianes a anunciar l’Evangeli. 

Per poc que miro al meu voltant veig que la paraula de Jesús necessita d’obrir-se pas en moltes oïdes sordes.  La comunitat cristiana és ara el sagrament de la salvació per a tots. Al llarg de dos mil anys ha continuat fent el que féu Jesús. Cadascun de nosaltres prolonguem ara la seva missió guaridora en el món, remeiant els mals de la comunitat. El que necessitem es tenir fe, pregar per les persones, encomanar-les al Pare. Creure que Jesús segueix actuant i fent miracles a través nostre. I a la vegada, demanar al Senyor que torni a desfermar la nostra llengua perquè sempre tinguem ocasió d’anunciar la seva bondat i la seva salvació.  Ell té el poder de fer noves totes les coses, i posa en el nostre cor més alegria que la d’aquells que abunden en blat i oli.

A la carta de Sant Jaume (Jm 2,1-5) podem observar l’estreta relació que hi ha entre culte i vida, entre fe i compromís existencial. La fe i les seves exigències concretes. La fe davant la discriminació. La llei real de l’amor. Podria resumir el missatge de la manera següent: l’autor recorda als cristians que la seva vida concreta de relació social s’ha de regir per criteris de fe i no per la lògica del món que afavoreix els rics i potents.  FE I FAVORITISMES PERSONALS ESTAN EN DES-ACORD.  Primer es la misericòrdia.  Reflexionem-hi.

Jesús té poder per retornar l’home a la dignitat perduda, purificar la seva consciència i alliberar-lo de tota maldat. Per refer el cor humà i acabar, si ho creu oportú, per la salvació de la persona. En tot cas, per retornar la pau a l’home que sofreix i fer que visqui sense ensurts i ple d’esperança.

El sentit espiritual de la ceguera  ens priva de conèixer el mon admirable que Déu ens ofereix aquí a la terra. El mateix ens passa amb la sordesa espiritual i la impossibilitat de poder anunciar l’evangeli.  Respecte al miracle de recuperar la vista per poder veure les coses a la llum de Déu, la comunitat cristiana prega i projecta la llum que hem rebut.  Com Cristiana i catequista que soc  m’ofereixo als nens, als joves i als adults perquè recuperin la visió i el plantejament evangèlic i el puguin aplicar a tota la seva vida. En l’evangeli d’avui veig amb quina facilitat Jesús va fer el miracle. Simplement anava guiat per la fe, l’amor a la persona i la confiança en el Pare del Cel.

Una altre cosa important que he sentit en fer aquest escrit és que aquell home, un cop curat,  comença a parlar “perfectament”, així  entenc que quan una persona s’obre a la veritat de Jesús, millora de manera radical la seva manera de comunicar-se de viure amb els altres. Les seves paraules seran portadores d’amistat, de joia, de pau, de llum... 

Hem de ser conscients que les nostres paraules penetren en el cor d’aquells que escolten i, allà dins, son llavors de sentiments.  Que poden ser bons o dolents, positius o negatius... És a dir, que podem salvar o podem enfonsar la persona.  Què sembro en el cor d’aquells que m’escolten? Quant piquem un clau, amb ràbia i molta força, al darrera d’una porta de fusta, si algun dia en demanes perdó i el treus, el que queda es un bon forat a la fusta, que mai es podrà recuperar.  Mirem d’evitar fer més forats a la fusta...  Jesús vol, i Ell ho fa possible, que les persones siguem capaces de comunicar-nos amb sinceritat i cordialitat. Ne d’aprendre  i val la pena de fer l’esforç... Estimar sense deixar forats!

Cada persona és un misteri que amaga en el seu cor unes riqueses immenses que Déu mateix hi ha posat. Quantes riqueses queden enterrades i es perden per una deficient comunicació entre les persones! QUINA PÈRDUA MÉS GRAN!  Perquè la comunicació sincera i amable enriqueix, acosta les persones i fomenta la unió i l’estimació. AIXÒ ÉS FER REALITAT ENTRE NOSALTRES LA SALVACIÓ DE JESÚS.

L’evangeli acaba amb aquelles paraules tan significatives que deia la gent parlant de Jesús: “Tot ho ha fet bé” Tant de bo que, en arribar al terme de la nostra vida, se’ns pogués fer a tots nosaltres aquest elogi:  “Tot ho ha fet bé”. Es tracta de fer bé les mil petites coses de cada dia. “Fer be”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.

Som conscients que si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres, i tot ho farem be?

Col·laboració catequista: Montse Urgellés.

Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.

            Dissabte

            Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.

            A Sant Feliu a les 8 de la tarda.

            Diumenge

            A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.

            A Santa Helena a les 11 del matí.

 

Des de molt antic al costat d’una masia del Pla de Santa Margarida hi havia una esglesieta del segle III o IV, dedicada a Santa Margarida i al davant hi havia un cementiri.

Aquesta capella va ser destruïda per la maldat i la incultura durant la guerra civil, i cap al voltant de 1950 els veïns de la capella varen ampliar la masia aprofitant l’edifici de la capella i aquesta va desaparèixer.

Hi va haver gent que va protestar, principalment gent de Mataró, però ningú no va emprendre accions legals contra aquest fet.

Per tal que vegeu la importància d’aquesta capella, cap als anys 1720 o 40, el que fou bisbe de Barcelona d’aquesta època Josep Climent i Avinent, que és conegut entre d’altres coses per procurar que el coneixement i la doctrina arribessin a tot el poble, va fer possible, juntament amb l’ajuntament i el rector de Cabrera, que un mestre s’instal·lés a la capella i per tant ensenyés catecisme i llegir i escriure als nens i nenes dels voltants.

Esperem que amb el temps es construeixi una església en aquest veïnat per tal que els veïns del Pla de Santa Margarida puguin anar a missa tal i com passava abans de que la capella desaparegués.

Tal i com ha succeït a altres pobles on en un principi hi havia una església i a mida que ha anat creixent la població o alguns veïnats s’han anat fent altres capelles o centres per al culte i que amb el temps han esdevingut parròquies. Per exemple a Vilassar de Mar on cap al 1780 degut a que s’hi va començar a establir gent permanentment, es va construir un primer edifici per al culte, i amb els anys ha anat creixent fins esdevenir el que és avui en dia. O com per exemple entre Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar on fa 60 o 70 anys era un simple tros de terra, ara és una Parròquia de la Mare de Déu del Pilar, o bé l’Església de Nostra Senyora de Lourdes.

 En diferents llocs del Pla de Santa Margarida s’hi ha anat fent missa al llarg dels anys, per exemple a Costamar, a Florhispania i des de fa uns 15 anys la fem al Centre Cívic del Pla de l’Avellà.

Seria bo que algun dia es construís un lloc de culte definitiu, si des del segle III o IV fins a mitjans del segle XX n’hi va haver un, no és el nostre deure restaurar-lo?; sabem que hi haurà dificultats, però això a l’església ha passat sempre, i sempre se n’ha acabat sortint, com ho demostra el fet que s’hagin construït totes aquestes capelles que hem anomenat.

El bisbe Joan Carrera sempre havia treballat perquè hi hagués una capella al Pla de Santa Margarida, i esperava que un dia o altre acabés sent una altra parròquia.

            Durant el mes d’agost la col·lecta total de Santa Helena d’Agell ha estat de 850,06€ i d’aquesta quantitat s’ha de descomptar 183,86€ de despeses varies.

            Per tant la quantitat resultant s’ha de sumar a la quantitat total de la col·lecta que varem publicar en el Full Parroquial de la setmana passada.

            El diumenge passat la col·lecta va ser de 323,10€.

            Durant el mes d’agost la parròquia ha estat tancada degut a que és el període de vacances.

                                                                                                          Mn. Raimon

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER, Diumenge 2 de setembre del 2012

                                              DIUMENGE XXII

"Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes" Mc 7,8).

Avui, la Paraula del Senyor ens ajuda a discernir que per damunt dels costums humans estan els Manaments de Déu. De fet, amb el pas del temps, és fàcil que distorsionem els consells evangèlics i, adonant-nos-en o no, substituïm els Manaments o bé els ofeguem amb una exagerada meticulositat:

L'atac de Jesús és frontal: "Bé va profetitzar Isaïes de vosaltres, hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. I Jesús després, de denunciar la manipulació que fem de la paraula de Déu, ens parla del que és pur i impur, no en sentit ritual, sinó moral i personal, és a dir, en relació a la consciència de l'home davant Déu. I ens diu: "Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic. Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que.... i entenden tots. Res que entra de fora pot fer impur l'home, el que surt de dins és el que fa impur l'home. Perquè de dins surten els dolents propòsits, ... Tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home”. És del cor de l’home d’on brolla tot el bé i el mal de la persona i del món. El mal i el bé no vénen pas de fora, sinó de dins, del fons del cor. Per això cal cuidar amorosament el cor i mantenir-lo net per poder veure i estimar Déu i poder mirar les persones i les coses amb els ulls de Déu i estimar-les amb el cor de Déu. És el que feia Jesús.

 Els jueus estaven molt preocupats per complir literalment la llei, però oblidaven l’"actitud del cor". El cor en llenguatge bíblic significa el "jo" conscient d'on neixen les decisions lliures i responsables. És per això que Jesús ens diu: «Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur» (Mt 23,26). Déu no s'acontenta en la façana, o en el rebedor, entra a donar una ullada a l'interior de la casa. No és fia de la bona cara que fas, sinó que penetra en el teu cor i en dóna una mirada. Jesús es refereix al cor, com la font del nostre obrar

De vegades diuen de nosaltres, els que complim amb les obligacions de l'Església: que no vivim el que creiem, que prediquem el missatge de Jesús però que no el practiquem, que parlem de caritat o de justícia però som els més injustos i els menys caritatius. Tot i que moltes vegades aquestes afirmacions són exagerades és veritat que el fariseisme és una temptació que ha assetjat sempre a l'home, tendim cap allò que és més  fàcil i senzill, oblidant-nos de l'essencial, fixant-nos en allò que és secundari.

Germans i germanes hem d'evitar de totes totes el fariseisme, ja sigui de dretes o d'esquerres.

El primer consisteix en la sobrevaloració de l'exterior, la lletra sense esperit, fórmules sense vida. Això pot descentrar la religió posant-la en perill de naufragi. Com ens diu la primera lectura: "m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi".

El segon consisteix a condemnar en bloc tot el que és exterior acollint-se a un còmode i irresponsable "jo m'entenc directament amb Déu", prescindint de pràctiques religioses: com la missa, la confessió, l’oració, l’abstinència, les devocions, les processons, què, si surten del cor, són expressió d'autèntica vida cristiana, i per tant tenen un gran valor.

Cal no oblidar mai que les nostres accions valen tant com l'amor que hi posem. Es posa molt d'amor? Valen molt. ¿Poc? Valen poc. No es posa res? No valen res.

Dues veritats són igualment certes: que la lletra sense esperit no val res, però l'esperit sense la lletra o no existeix o està en perill. Oblidar que Déu és amor és posar en perill l’amor mateix.

Finalment el to general d'aquest passatge evangèlic s'harmonitza bé amb els ensenyaments que ens dóna avui l'apòstol Sant Jaume a la segona lectura: “La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitat, i us guardeu nets de la malícia del món”. La vídua, l'orfe, el pobre i el necessitat són la veu i la crida que ens adreça avui a nosaltres. Si el nostre culte a Déu ens fa pensar en ells, el nostre culte serà veritable.    Bon diumenge dia del Senyor.

FULL PARROQUIAL Nª 928 Diumenge 2 de setembre de 2012

1- Aquest evangeli que acabem d’escoltar reflecteix  una actitud que nosaltres, jo mateix, també podem tenir: escandalitzar-me de la manera d’actuar dels altres, deixant  entendre que jo  actuo millor.

         En el fons de tota crítica hi sol haver una certa complaença en nosaltres mateixos: critiquem el defecte de l’altre perquè pensem que nosaltres  no el tenim. Ens creiem millors. Però oblidem que nosaltres, potser no tenim el defecte que critiquem, però en tenim d’altres d’iguals o pitjors.

         És important veure quina és la reacció de Jesús enfront d’aquesta actitud crítica que, qui més qui menys, tots tenim.

         Comencem dient que Jesús dóna prioritat  absoluta al cor de l’home: no són els actes externs per ells mateixos els que tenen importància, sinó la motivació interior que ens impulsa a fer-los.

         Per exemple, jo puc ajudar una persona perquè la veig sofrir i em dol. Això és amor vertader. O senzillament la puc ajudar perquè els altres em vegin i m’alabin. I això no té  cap valor: només és vanitat.

         O pitjor: la puc ajudar perquè així estarà en deute amb mi després se sentirà més obligada a concedir-me allò que jo li demani. I això no és estimar, sinó comerciar.

         Un mateix acte extern, pot tenir un valor diferent, segons sigui la motivació interior. Per això, Jesús no s’acontenta amb la façana externa, sinó  que vol veure l’interior, el  cor.

I no oblidem, que quan no hi ha coincidència entre allò que porto dins i l’expressió externa, Jesús ho qualifica amb una paraula molt dura: hipocresia.  

         És important veure quina és la reacció de Jesús enfront d’aquesta actitud crítica que, qui més qui menys, tots tenim.

         Comencem dient que Jesús dóna prioritat  absoluta al cor de l’home: no són els actes externs per ells mateixos els que tenen importància, sinó la motivació interior que ens impulsa a fer-los.

         Per exemple, jo puc ajudar una persona perquè la veig sofrir i em dol. Això és amor vertader. O senzillament la puc ajudar perquè els altres em vegin i m’alabin. I això no té  cap valor: només és vanitat.

         O pitjor: la puc ajudar perquè així estarà en deute amb mi després se sentirà més obligada a concedir-me allò que jo li demani. I això no és estimar, sinó comerciar.

         Un mateix acte extern, pot tenir un valor diferent, segons sigui la motivació interior. Per això, Jesús no s’acontenta amb la façana externa, sinó  que vol veure l’interior, el  cor.

I no oblidem, que quan no hi ha coincidència entre allò que porto dins i l’expressió externa, Jesús ho qualifica amb una paraula molt dura: hipocresia.  

         pot honorar Déu amb els llavis, es poden complir moltes normes externes, però tenir el cor  allunyat de Déu.

És en el fons del nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament nosaltres mateixos i on ens juguem la vida.

Com és el meu cor? Per quins motius actuo habitualment en la meva vida de cada dia? Què és el que m’impulsa a  obrar: l’estimació, l’egoisme, la por, la bondat, l’enveja...?

 2- En aquest passatge evangèlic hi ha també una altra ensenyança important: que hem de saber donar a cada cosa el valor que té, ni més ni menys.

De vegades, ens preocupem per nimietats i, en canvi, potser no donem importància a coses que realment fan mal: per exemple la crítica als altres.

O hi  ha pares que fan un drama del vestit  o del pentinat del seu fill adolescent,  i, en canvi, potser no es preocupen d’inculcar-li actitud de  servei, cosa molt més important per a la seva fe i la seva felicitat futura.

A què dono importància jo? Realment és important als ulls de Déu?

És signe de saviesa saber diferenciar les coses que tenen  autèntica importància, d’aquelles que es poden relativitzar sense empobrir el nostre cor ni destorbar una bona relació amb Déu i amb els altres.

Però aquesta saviesa és una llum que ve de dalt que només es pot adquirir a través d’una pregària sincera.

 3- Per això volia acabar recordant la necessitat de fer pregària. No sols per adquirir aquesta saviesa que ve de dalt, sinó també per purificar el nostre cor.

La pregària ens fa descobrir allò que portem al cor. D’una banda hi ha riqueses immenses de bondat, generositat, bona voluntat... perquè tots som imatge de Déu. Tots portem dins quelcom que Déu mateix hi ha posat.

Ens n’hem d’alegrar de descobrir-ho: ningú no pot pensar que és una persona de poc valor. Ningú. Tots valem molt. I hem de saber-ne donar gràcies a Déu, perquè, tal com ens ha dit Sant Jaume a la segona lectura, tot és un do seu.

 Però la llum de Déu també ens farà descobrir les nostres mancances i les nostres limitacions. I és bo descobrir-ho.  Perquè ens ajudarà a ser més humils i ens farà sentir més necessitats de perdó.

I també perquè ens farà veure que no tenim cap dret a judicar els altres.

En primer lloc perquè les aparences enganyen i sols Déu pot conèixer les autèntiques motivacions que els han impulsat a actuar. I en segon lloc, perquè nosaltres també fallem i no ens podem considerar millors que els altres. Jo no sóc ningú per llençar la primera pedra.

El nostre esforç no l’hem d’orientar a la crítica fàcil dels altres, sinó a renovar el nostre cor perquè sigui cada vegada més net, més generós, més humil. Tots hi sortirem guanyant: jo i els altres.

Reflexionem-hi.

Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.

         Dissabte 1 de setembre

         Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.

         A Sant Feliu a les 8 de la tarda i durant la missa concert de cloenda del curs d’orgue.

         Diumenge 2 de setembre

         A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí pels difunts de la família Muñoz-Sallarés.

         A Santa Helena a les 11 del matí.

PREGÀRIA PER DIUMENGE 02/09/2012

PREGUEM PER ESTIMAR!

Senyor , per estimar, volem escoltar-te cada dia.

Per estimar, et volem veure en les persones que coneixem o veiem.

Per estimar, volem unir-nos sempre al teu amor de Pare.

Per estimar, volem buidar-nos de rancúnies o revenges.

Per estimar, volem mostrar la teva tendresa a tot arreu, sense distingir les persones per cap motiu.

Senyor, dóna’ns cada dia el teu amor, l’amor que renova les nostres consciències, el nostre interior i la nostra persona; aquell amor total que enforteix la nostra vida i alimenta la nostra ànima!

Ajuda’ns a complir, bon Déu, la teva llei fonamentada en l’amor!

Posa’ns en sintonia amb la teva veu, Senyor!

Acompanya’ns en els moments de dificultat!

Il·lumina les decisions que sovint hem de prendre!

Es que només l’amor mogui els nostres sentiments!

Dóna’ns el teu perdó i la capacitat per oblidar quant calgui!

Senyor, gràcies pel manament de l’amor!

Gràcies per tot els que ens estimes!

Gràcies per la fe que hem rebut i que ens permet estimar!

Obre els nostres cors a la teva veu!

Pare bo, penetra amb el teu missatge dins de nosaltres!

Omple’ns amb la teva gràcia alliberadora!

Ets, la nostra esperança, la nostra pau.

Fes-nos missatgers del teu amor!

Fes que comuniquem la teva Paraula sempre estimant!

Inunda’ns, Senyor, amb l’Esperit d’amor

Que ens uneix com a fills i instruments teus! AMÉN.

         Seguidament us adjuntem una comparativa de les col·lectes d’aquest agost amb les de l’agost del 2010, per tal que veieu com afecta la crisi a tothom.

1.8.10        8.8.10          18.8.10       18.8.10       28.8.10        5.9.10

433€           360€           387,92€      154€           527.20€      539,67€

5.8.12        12.8.12       15.8.12       19.8.12        26.8.12

199.80€      195,70€      383.6€       303,6€            294€

 

Amb aquest numero 927 la Parroquia ha fet 19 anys i 14 setmanes de full Parroquial.
         A l’inici d'un nou curs aquest mes de setembre , volem agrair i recordar els molts col.laboradors que ha tingut el Full Parroquial, alguns d'ells ja no hi son: dibuixants com en Felix Albajes, catequistes Esperanca Mulà, Maribel Paret, Montse Urgellés, Assumpció Viñals, Núria Teixido, Lisbet Garcia, Emi Pujol, Albert i Josep Joan Roig etc.,poetes locals i altres escriptors com Ramon Bonet, Jaume Llines,(desde França) Jesús Saez. Ha fet la transcripció la Monserrat Riu, aporta comentaris en Jordi Teixidor, maqueta i impressió l’Ignasi Barba, plegadors del full Josep Carles, Josep Valls i la Clara Noé. Tots units amb l'exemple del nostre rector, han fet una tasca que avui continua.
         Tenim com a model la Fulla Diocesana, que el pas de persones, no ha sigut obstacle per la seva continuitat.
         El nostre Full Parroquial, es aquí per continuar, amb l'esperit de sempre, de servei a la comunitat cristiana del nostre poble i amb la col·laboració de tots.
 
                   Així ho esperem.
                                                                                     Paqui Pallés

XXII de durant l’any – 02-IX-2012 - FP-8 Comença un nou curs...

Comença un nou curs...

Començo amb aquest títol perquè moltes de les activitats en la pastoral parroquial es fan, a l’entorn del ritme escolar què marca la vida de la família.

Dic això també, perquè la pastoral organitzada en grups té una durada anual i fa projectes que després es poden revisar en el temps que se li ha dedicat al llarg dels mesos.

En quant a l’activitat parroquial és una vivència constant i sense interrupcions al servei de la comunitat i de les persones. Tota l’acció litúrgica, sagramental, d’atenció o acolliment personal...això no té parèntesis temporals, és un servei que s’ofereix diàriament,  un servei assumit i ofert a tothom per vocació i elecció que l’Església ofereix constantment a través dels seus servidors, a totes les persones que truquen a la porta.

Les persones responsables ho poden fer bé, cometre errors i fins necessitar d’un descans perquè la salut és limitada en tothom, i les capacitats també, però, com a comunitat parroquial, és constantment activa en l’atenció personalitzada  i oferint la possibilitat de trobar la mà amiga que s’ofereix per acompanyar a celebrar la fe, a aprofundir en ella, a revisar la vida en grup, seguir una catequesi, a compartir projectes socials, a rebre informació i tramitació d’afers en l’àmbit parroquial i la preparació celebrativa d’un sagrament...

Quan ens referim a la pastoral més grupal, parlem d’un nou recorregut  després del temps de vacances i perquè ara, reincorporats a la vida en el seu ritme setmanal, l’iniciem pensant en el nou període ric en oportunitats, positiu per a fer el bé en totes les circumstàncies, esperançats en una bona collita (almenys en l’intent), convençuts que el Senyor està en tota aquesta oferta i activitat.

Ell és el motiu pel que es fa tot i, i és en l’actuar sols o en grup, com anem treballant pel Regne de Déu quan hi ha fidelitat a l’Amo, als companys de grup i a tothom a qui trobem en el camí al llarg d’un nou curs que ens ofereix moltes oportunitats.     

 Manuel Miras i Soler, Administrador

AGENDA

Dia 28, dimarts: Amb motiu del XIV Curs d’orgue del Maresme, i amb gran assistència de oients, es va fer UN GRAN CONCERT D’ORGUE a càrrec de Montserrat Torrent, Guido Iotti  i Nuno Mendes, violi. A tots els que ho han fet possible moltes gràcies.

Carme Godall, promotora del concert, i Na Montserrat Torrent

                          Després del descans de l’estiu,

els grups parroquials comencen les seves trobades i reunions.

Una de les activitats més importants de la parròquia és, sense dubte, la catequesi. És per això que convoco a tots i totes les
catequistes a  la primera REUNIÓ:

DIMARTS,  DIA 4 DE SETEMBRE A LES 20H A LA

PARRÒQUIA.

(Es farà duran la 2ª setmana de setembre?)

  

El dissabte, dia 8 de setembre, FESTA DEL NAIXEMENT DE LA VERGE MARIA.  Avui, és la festa de moltes advocacions locals de la Mare de Déu, que la tradició ha agrupat sota el nom genèric de “maresdedéus trobades”: és el millor signe de la proximitat de Maria a la història i a la vida concreta de cada persona i cada lloc. Felicitats a totes les dones que celebren avui el seu onomàstic, que Déu i María us beneeixi.

"L'Any de la fe": Llibre privilegiat de...

En el full parroquial de la setmana passada us deia que per a poder donar raó de la nostra fe era important la formació. I vet aquí que  el Papa en la Carta Porta fidei n11, ens diu que “L'any de la fe ha d'expressar un compromís unànime per a redescobrir i estudiar els continguts fonamentals de la fe, sintetitzats en el CATECISME DE L'ESGLÉSIA CATÒLICA”. Per tant, si del que es tracta és de revifar i infondre una nova força a la fe dels creients en Crist, el Catecisme és el camí segur per aconseguir-ho. Aquest llibre resumeix i expressa la fe de tota l'Església des dels seus orígens fins als nostres dies. En ell hi trobem:

·         la fe que professem (credo)

·         la fe que celebrem (litúrgia)

·         la fe que vivim (moral)

·         la fe que resem (oració)

En el nostre temps, en què els continguts de la fe cristiana són moltes vegades devaluats, ridiculitzats i sotmesos a crítica destructiva, sobretot en el mitjans de comunicació, és necessari més que mai conèixer la fe en tota la seva riquesa, fruit de vint segles de reflexió i de vida. El Papa, en el n12 de la seva Carta Porta fidei, proposa el Catecisme, "com un veritable instrument de suport a la fe, especialment per als qui es preocupen per la formació dels cristians, tan important en el nostre context cultural".

En les parròquies, a les escoles, el Catecisme ofereix un suport insubstituïble per a l'ensenyament de la fe als infants i joves. L'Any de la Fe pot ajudar a la catequesi, també a la d'adults, a aconseguir un equilibri, una harmonia entre el contingut de la fe i les formes de comunicar-ho als altres. No hem d’oblidar que tots tenim la missió d’evangelitzar.

En aquest any de la fe, és important  prendre a les mans el Catecisme de l'Església Catòlica, llegir, reflexionar, deixar que la veritat i la bellesa de la fe que en ell s'expressa arrelin al cor i floreixin en fruits de llum, de conversió i renovació, de goig i de pau.  

US ANIMEU A FORMAR UN GRUP PER A CONÈIXER

AQUEST GRAN LLIBRE?

Els qui estigueu interessats feu-m’ho saber.

Que aquest Any de la Fe faci cada vegada més forta la nostra relació amb Crist, ja que només en Ell tenim la certesa per mirar al futur i la garantia d'un amor autèntic i durador.