Homilia feta per el Mn. Miquel Ramon Fuentes i reproduïda en el Blog per aquelles persones que volen escoltar i conèixer, des d’altres punts de vista, quelcom mes d’aquesta festivitat.
L’Assumpció de María és el darrer misteri, la darrera etapa de la vida d’aquella que ha configurat tota la seva existència a la del seu Fill Jesucrist.
La qui ha concebut a aquell que és la vida, ha estat usurpada al poder de la mort i la seva humanitat ha estat introduïda en la glòria del seu Fill.
És aquesta una festa que ens indica que la identificació de la Verge María amb Crist fou total; fins al punt que, un cop ressuscitat d’entre els morts, Crist va voler que María participés també d’aquest misteri, de la plenitud de la vida en Déu a la que estem cridats tots els batejats.
Per això avui, aquella que havia reproduït en la seva vida els misteris de la vida del seu Fill, participa de la glòria de la resurrecció.
La que va haver de rebre el seu fill mort quan el desclavaren de la creu, és avui rebuda pel seu Fill ressuscitat.
Allò que la mort va separar a la terra avui es retroba al cel.
La Mare és assumpta pel Fill i, amb ella, és alimentada l’esperança de tots nosaltres.
La Verge Maria és el signe escatològic, la certesa que dóna esperança al Poble de Déu que pelegrina vers el dia del Senyor, el diumenge sense posta en el que participarem de la mateixa glorificació a la que avui Maria és assumpta.
En Maria, com en nosaltres, l’esperança neix de la fe. Isabel ho reconeix: “benaurada tu que has cregut”. La fe de Maria ens ajuda a la maduresa de la nostra pròpia fe. També nosaltres, com Maria, hem de madurar en la nostra fe, en la nostra relació amb Jesucrist.
La primera cosa que caracteritza la fe d’una persona és adonar-se que la vida pertany a un altre. Nosaltres no ens hem fet a nosaltres mateixos; no podem ni tan sols afegir un dia a la nostra vida. La fe és reconèixer que la nostra vida es feta, en cada instant, per Déu. La fe és una presència que em posseeix en tot el que soc i faig: a la feina, al temps lliure, amb la família, a les vacances, en el dolor, amb els amics...
Però reconèixer aquesta radical dependència de la nostra vida és només el primer pas. El segon moviment de la fe és el fiat de Maria: “facis la vostra voluntat”. Una vegada reconegut el fet que no ens fem a nosaltres mateixos, cal adherir la nostra voluntat a Aquell que ens sosté.
La paraula hebrea que significa “fe” vol dir precisament això: fiar-se d’un altre sense el qual no em mantindria dret.
Maria ha intuït que darrera l’anunci de l’àngel hi ha la ma de Déu, la veritat que permetrà l’home retrobar el camí que va perdre amb el pecat del primer Adam, com ens ha dit Sant Pau a la primera carta als Corintis.
Finalment, la fe és la força amb la que la Verge Maria es manté ferma en el Senyor en les dificultats. Ha de patir en la seva pròpia carn les dificultats de no ser acollits a Betlem, d’haver de fugir a Egipte per causa d’Herodes, d’aprendre a ser deixeble del seu Fill i, finalment, la seva fe és posada a prova al Calvari, quan ha de veure com el fruit de les seves entranyes i l’esperança del seu poble penja del patíbul, a punt d’extingir tot alè d’esperança per a la humanitat.
Però Maria és l’exemple de creient que, quan tot falla, quan sembla que tot es desfà al nostre voltant, quan tenim la sensació que, en un moment o altre fins i tot el terra desapareixerà de sota els peus, es manté clavada al peu de la creu, amb la mirada posada en Crist. I és que, quan tot s’ensorra, la creu és l’únic punt de recolzament que es manté ferm; i tots els qui, com Maria, mantenen la mirada fixa en aquell a qui han traspassat, es mantenen drets davant totes les adversitats.
En molta de la imatgeria religiosa es representa a Maria assumpta al cel, entre núvols, amb una corona de dotze estrelles i trepitjant el cap del diable.
En veure Maria assumpta en cos i ànima, estem certs que la lluita contra el mal ja ha estat vençuda i que la mort ja no tindrà l’ultima paraula sobre la nostra vida.
Per això aquesta celebració alimenta la nostra esperança: així com Maria, Mare de l’Església, ha entrat ja en la glòria, nosaltres, membres de l’Església, esperem ser també introduïts allà on està la nostra Mare.
