Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

dilluns, 20 d’agost del 2012

IMATGES DE LA FESTA DE SANTA HELENA D'AGELL


Jordi Mir(Alcalde), Albert Joan(Jutge de Pau), Nuria Pera, Antoni Abel,
Joana Ma. Orfilia, Joan Vila.

Guido Iotti, Carme Godall i Mª Remei Paretilla

Pare Manuel Miras i Soler

Toni Codina, Cabrerenc i ajudant, en els cants,
de les misses d'estiu a Santa Helena


Carme Godall i Mª Remei Paretilla Viñals
Acompanyen la Missa amb orgue i veu
 




Albert i en Joan





Joana Mª Orfilia (Regidora d'Ensenyament, Cultura i Patrimoni actual) i el seu espos ens acompanyent en el Refrigeri de Cals Frares.



Encara que el sol era fort, L'Eulalia i L'Antoni es varen atrevir a ballar i, o feren molt be!!!!

Eulalia i Antoni Abel (2ºn Tinent d'alcalde)


Quimeta, Pare Manuel, Isabel i Lourdes



Jordi Mir, Albert Joan i Milagros


La Montse Pujol una nova amiga i catequista de Mataró



L'Avi Ribosa al costat del Gegant
a L’hera del Restaurant de Cals Frares
durant la Festa Major de Santa Helena.

Pera Ribosa, Jaume i Núria i ... 

Pera, Jaume, Núria i Manuel


Guido i Carme (Organistes de Cabrera)

La Radio de Cabrera amb Cesar Escobedo i Albert Calls
entrevistant en Pere Ribosa(Cals Frares) i Albert Joan(Jutge)

El Gegant i els Caps Grosos gaudint de la Festa de Santa Helena
A la terrassa de Cals Frares, un any mes!

dissabte, 18 d’agost del 2012

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER EN LA FESTA DE SANTA ELENA D’AGELL. (18 d’agost del 2012).

Avui som aquí per honorar SANTA ELENA, titular d’aquesta ermita i Patrona de Santa Elena d’Agell.
Segur que tots vosaltres sabeu que aquesta gran santa és famosa, entre d’altres coses, per haver estat la mare de l'emperador Constantí que, després de tres segles de persecució, va concedir la llibertat als cristians, Els que hem estudiat història coneixem el famós edicte de Milà de l’any 313 i tot el que va representar per a l’Església. Però aquesta Santa també és famosa per haver aconseguit trobar la Santa Creu de Crist a Jerusalem i (és per això que se la representa amb una creu a la mà, com la imatge que presideix aquesta ermita).
Avui no parlaré de la biografia d’aquesta gran santa. Us parlaré de què és un Sant o una Santa?. Si us demanés que responguéssiu aquesta pregunta, segur que cadascun donaria una definició. Tranquils que no us preguntaré. Però sí que us explicaré una anècdota.
Un dia en un grup de catequesi, li vaig preguntar a un dels nens que estava distret:
- Jordi, què és un sant?    En Jordi, es va veure agafat per sorpresa i no sabia que respondre; només se li venia al cap les imatges de les vidrieres que adornaven l'església de la parròquia, on apareixien molts i diferents sants.









Vet aquí que pensant en aquestes vidrieres en Jordi va respondre:
- Un sant és una persona molt gran, fràgil i que deixa passar la llum.
Em vaig quedar admirat per la resposta i el vaig felicitar. Sabeu per què el vaig felicitar? Perquè certament un sant és això. Una persona:
gran: gran davant Déu i davant dels homes.
Una persona que sap fer, de les coses senzilles, coses importants.
Una persona que sap escoltar, que sap servir, que sap somriure, que sap consolar ...
Una persona normal però que no vol quedar-se en la mediocritat, sinó que vol que la seva vida sigui plenament feliç.
fràgil: com els vitralls, perquè els sants de veritat també són fràgils, es trenquen. Són i saben que són pecadors, imperfectes, dèbils. Ser sant no significa que no caiguin, que no pequen, que no s'equivoquin ... ser sant significa que són capaços de reconèixer la seva debilitat. Que no es fien d'ells mateixos sinó que posen tota la seva confiança en l'amor misericordiós de Déu.
deixa passar la llum: un sant és algú que porta  Déu dintre seu i es nota. Déu desborda a través de cada un dels seus actes, de cada moment de la seva vida. El sant sap que l'important no és ell, sinó Déu, i deixa que Déu passi a través d’ell a la seva família, als seus amics, a la seva comunitat ... Sí, en Jordi tenia raó. Un sant és una persona gran, fràgil i que deixa passar la llum. Un sant o santa és una persona que ha seguit seriosament els evangelis, ha cercat el camí de la veritat en Déu. És, sobretot, un model per a tot cristià, ja que són testimoni de la santedat de Déu i de Jesucrist.  Un sant o una Santa és algú que, al marge de realitzar miracles o estar envoltat de prodigis, fa palès amb les seves paraules i les seves obres l'evangeli de la santedat. Així, quan parlem de sants, ens estem referint, a tots aquells cristians que van seguir seriosament l'evangeli i que han estat proposats per l'Església com a models a seguir,  i com a  intercessors davant Déu. Tot això és Santa Elena.I és per això que, per la seva intercessió, li demanem a Déu que tots siguem  sants:  ÉS A DIR UNA PERSONA GRAN, FRÀGIL ,  I QUE DEIXEM PASSAR LA LLUM A TRAVÉS NOSTRE, QUE ÉS CRIST.

Que tingueu tots una bona diada.

dimecres, 15 d’agost del 2012

L’Assumpció de María és el darrer misteri, la darrera etapa de la vida d’aquella que ha configurat tota la seva existència a la del seu Fill Jesucrist.

Homilia feta per el Mn. Miquel Ramon Fuentes i reproduïda en el Blog per aquelles persones que volen escoltar i conèixer, des d’altres punts de vista, quelcom mes d’aquesta festivitat.

L’Assumpció de María és el darrer misteri, la darrera etapa de la vida d’aquella que ha configurat tota la seva existència a la del seu Fill Jesucrist.
La qui ha concebut a aquell que és la vida, ha estat usurpada al poder de la mort i la seva humanitat ha estat introduïda en la glòria del seu Fill.
És aquesta una festa que ens indica que la identificació de la Verge María amb Crist fou total; fins al punt que, un cop ressuscitat d’entre els morts, Crist va voler que María participés també d’aquest misteri, de la plenitud de la vida en Déu a la que estem cridats tots els batejats.
Per això avui, aquella que havia reproduït en la seva vida els misteris de la vida del seu Fill, participa de la glòria de la resurrecció.
La que va haver de rebre el seu fill mort quan el desclavaren de la creu, és avui rebuda pel seu Fill ressuscitat.
Allò que la mort va separar a la terra avui es retroba al cel.
La Mare és assumpta pel Fill i, amb ella, és alimentada l’esperança de tots nosaltres.
La Verge Maria és el signe escatològic, la certesa que dóna esperança al Poble de Déu que pelegrina vers el dia del Senyor, el diumenge sense posta en el que participarem de la mateixa glorificació a la que avui Maria és assumpta.

En Maria, com en nosaltres, l’esperança neix de la fe. Isabel ho reconeix: “benaurada tu que has cregut”. La fe de Maria ens ajuda a la maduresa de la nostra pròpia fe. També nosaltres, com Maria, hem de madurar en la nostra fe, en la nostra relació amb Jesucrist.
La primera cosa que caracteritza la fe d’una persona és adonar-se que la vida pertany a un altre. Nosaltres no ens hem fet a nosaltres mateixos; no podem ni tan sols afegir un dia a la nostra vida. La fe és reconèixer que la nostra vida es feta, en cada instant, per Déu. La fe és una presència que em posseeix en tot el que soc i faig: a la feina, al temps lliure, amb la família, a les vacances, en el dolor, amb els amics...

Però reconèixer aquesta radical dependència de la nostra vida és només el primer pas. El segon moviment de la fe és el fiat de Maria: “facis la vostra voluntat”. Una vegada reconegut el fet que no ens fem a nosaltres mateixos, cal adherir la nostra voluntat a Aquell que ens sosté.
La paraula hebrea que significa “fe” vol dir precisament això: fiar-se d’un altre sense el qual no em mantindria dret.
Maria ha intuït que darrera l’anunci de l’àngel hi ha la ma de Déu, la veritat que permetrà l’home retrobar el camí que va perdre amb el pecat del primer Adam, com ens ha dit Sant Pau a la primera carta als Corintis.
Finalment, la fe és la força amb la que la Verge Maria es manté ferma en el Senyor en les dificultats. Ha de patir en la seva pròpia carn les dificultats de no ser acollits a Betlem, d’haver de fugir a Egipte per causa d’Herodes, d’aprendre a ser deixeble del seu Fill i, finalment, la seva fe és posada a prova al Calvari, quan ha de veure com el fruit de les seves entranyes i l’esperança del seu poble penja del patíbul, a punt d’extingir tot alè d’esperança per a la humanitat.
Però Maria és l’exemple de creient que, quan tot falla, quan sembla que tot es desfà al nostre voltant, quan tenim la sensació que, en un moment o altre fins i tot el terra desapareixerà de sota els peus, es manté clavada al peu de la creu, amb la mirada posada en Crist. I és que, quan tot s’ensorra, la creu és l’únic punt de recolzament que es manté ferm; i tots els qui, com Maria, mantenen la mirada fixa en aquell a qui han traspassat, es mantenen drets davant totes les adversitats.
En molta de la imatgeria religiosa es representa a Maria assumpta al cel, entre núvols, amb una corona de dotze estrelles i trepitjant el cap del diable.
En veure Maria assumpta en cos i ànima, estem certs que la lluita contra el mal ja ha estat vençuda i que la mort ja no tindrà l’ultima paraula sobre la nostra vida.
Per això aquesta celebració alimenta la nostra esperança: així com Maria, Mare de l’Església, ha entrat ja en la glòria, nosaltres, membres de l’Església, esperem ser també introduïts allà on està la nostra Mare.


dimarts, 14 d’agost del 2012

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER EN LA SOLEMNITAT DE L’ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU. (15 d’agost del 2012)

Celebrar avui la festa de l'Assumpció de la Mare de Déu al cel no és commemorar un privilegi més de Maria, que l’allunya més i més de nosaltres. Celebrar l'Assumpció de Maria al Cel és afegir-nos al seu càntic del Magnificat: "Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles".
Celebrar l'Assumpció de Maria és també celebrar l'esperança. Sí, germans, avui és el dia esperançador en què es comença a complir una de les promeses que el Senyor, Jesús, el Fill de Déu, ens ha fet a tots nosaltres: "Qui creu en mi, té vida eterna i jo el ressuscitaré el darrer dia ". L'Assumpció de Maria no fa res més que anticipar la nostra resurrecció i la nostra ascensió al cel.
Maria, una com nosaltres, ha assolit la cota més alta, a la que tots estem cridats. És veritat que Maria va tenir una missió i un lloc de privilegi: l'ésser Mare del Fill de Déu. I és també veritat  que Maria va tenir la llibertat de dir Sí o dir No, a la proposta que li va fer Déu.  El veritable mèrit de Maria ens ho diu Jesús a l'Evangeli en aquell passatge en el qual les dones li criden dient-li: "beneït el ventre que et van dur i els pits que et van alletar ", a la qual cosa Jesús respon ressaltant la veritable virtut de Maria, no el seu lloc de privilegi com a mare seva, sinó com a creient: "més aviat beneït el qui escolta la paraula de Déu i la compleix, qui creu en mi i en la meva paraula, perquè té vida eterna ".
                             
Germans i germanes, celebrar avui aquesta festa de l'Assumpció de Maria, és celebrar una conseqüència del Misteri central de la nostra Fe: la Resurrecció de Jesucrist en el qual tots hem ressuscitat.

Sí, Jesús va morir i va ressuscitar. Aquest Jesús que va viure amb els Apòstols viu avui. Maria que va portar al seu si Jesús viu avui. I nosaltres que som aquí, un dia morirem i també viurem amb Jesús i Maria. Aquesta és la nostra fe.

Deixem de banda el "com" i el "quan" que ni tant sols ens ho podem imaginar. I quedem-nos amb aquesta realitat de Fe i creguem com  Maria, el nostre model.
Maria se'ns ha avançat. Ha corregut més en la cursa. Déu l'ha posada al cim del cel, com estrella plena de llum, perquè ens guiï i ens ompli d'esperança en el nostre camí, de tal manera que:
- Quan la llumeneta de la nostra fe vacil·li, mirem  l'estrella, que és Maria, i demanem-li aquesta fe que ens porta la vida eterna.
- Quan ens trobem desesperançats pels problemes familiars, econòmics, de malalties,... mirem  l'estrella i, Maria ens donarà esperança, perquè també Ella va arribar al cel per camins difícils i costeruts. També ella va estar al peu de la creu. També ella es va esquinçar el seu cor en veure el seu Fill morir a la creu.
- Quan ens adonem que la borratxera de la diversió, del passar-ho bé, l'egocentrisme es va apoderant de nosaltres, demanem a Maria que no permeti que siguem joguines dels altres, perquè portem dins nostre el tresor de la vida eterna.
Germans, demanem avui a Maria que cada dia ens assemblem més a ella. Avui, com a comunitat creient tenim l’oportunitat de mirar-nos al mirall de Maria, d’admirar i compartir la seva fe, d’evangelitzar com ella, de tenir una preocupació exquisida per les necessitats dels altres, de descobrir un Déu tot amor.
Que Maria, Mare de Déu i Mare Nostra, en aquesta festa de l'Assumpció, ens ompli d'alegria i d’esperança i sigui per a tots nosaltres l'estrella que ens condueixi cap a Crist. 
Bona festa i felicitats a totes les dones que avui celebren el seu onomàstic.