Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

dissabte, 18 d’agost del 2012

HOMILIA FETA PEL P. MANUEL MIRAS I SOLER EN LA FESTA DE SANTA ELENA D’AGELL. (18 d’agost del 2012).

Avui som aquí per honorar SANTA ELENA, titular d’aquesta ermita i Patrona de Santa Elena d’Agell.
Segur que tots vosaltres sabeu que aquesta gran santa és famosa, entre d’altres coses, per haver estat la mare de l'emperador Constantí que, després de tres segles de persecució, va concedir la llibertat als cristians, Els que hem estudiat història coneixem el famós edicte de Milà de l’any 313 i tot el que va representar per a l’Església. Però aquesta Santa també és famosa per haver aconseguit trobar la Santa Creu de Crist a Jerusalem i (és per això que se la representa amb una creu a la mà, com la imatge que presideix aquesta ermita).
Avui no parlaré de la biografia d’aquesta gran santa. Us parlaré de què és un Sant o una Santa?. Si us demanés que responguéssiu aquesta pregunta, segur que cadascun donaria una definició. Tranquils que no us preguntaré. Però sí que us explicaré una anècdota.
Un dia en un grup de catequesi, li vaig preguntar a un dels nens que estava distret:
- Jordi, què és un sant?    En Jordi, es va veure agafat per sorpresa i no sabia que respondre; només se li venia al cap les imatges de les vidrieres que adornaven l'església de la parròquia, on apareixien molts i diferents sants.









Vet aquí que pensant en aquestes vidrieres en Jordi va respondre:
- Un sant és una persona molt gran, fràgil i que deixa passar la llum.
Em vaig quedar admirat per la resposta i el vaig felicitar. Sabeu per què el vaig felicitar? Perquè certament un sant és això. Una persona:
gran: gran davant Déu i davant dels homes.
Una persona que sap fer, de les coses senzilles, coses importants.
Una persona que sap escoltar, que sap servir, que sap somriure, que sap consolar ...
Una persona normal però que no vol quedar-se en la mediocritat, sinó que vol que la seva vida sigui plenament feliç.
fràgil: com els vitralls, perquè els sants de veritat també són fràgils, es trenquen. Són i saben que són pecadors, imperfectes, dèbils. Ser sant no significa que no caiguin, que no pequen, que no s'equivoquin ... ser sant significa que són capaços de reconèixer la seva debilitat. Que no es fien d'ells mateixos sinó que posen tota la seva confiança en l'amor misericordiós de Déu.
deixa passar la llum: un sant és algú que porta  Déu dintre seu i es nota. Déu desborda a través de cada un dels seus actes, de cada moment de la seva vida. El sant sap que l'important no és ell, sinó Déu, i deixa que Déu passi a través d’ell a la seva família, als seus amics, a la seva comunitat ... Sí, en Jordi tenia raó. Un sant és una persona gran, fràgil i que deixa passar la llum. Un sant o santa és una persona que ha seguit seriosament els evangelis, ha cercat el camí de la veritat en Déu. És, sobretot, un model per a tot cristià, ja que són testimoni de la santedat de Déu i de Jesucrist.  Un sant o una Santa és algú que, al marge de realitzar miracles o estar envoltat de prodigis, fa palès amb les seves paraules i les seves obres l'evangeli de la santedat. Així, quan parlem de sants, ens estem referint, a tots aquells cristians que van seguir seriosament l'evangeli i que han estat proposats per l'Església com a models a seguir,  i com a  intercessors davant Déu. Tot això és Santa Elena.I és per això que, per la seva intercessió, li demanem a Déu que tots siguem  sants:  ÉS A DIR UNA PERSONA GRAN, FRÀGIL ,  I QUE DEIXEM PASSAR LA LLUM A TRAVÉS NOSTRE, QUE ÉS CRIST.

Que tingueu tots una bona diada.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada