Avui continuem amb la lectura del Discurs del Pa de vida que ens ocupa aquests diumenges del mes d’agost: “Us ho dic amb tota veritat: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no podeu tenir vida en vosaltres. Qui menja la meva carn i beu la meva sang té vida eterna, i jo el ressuscitaré el darrer dia. Ben cert: la meva carné s un veritable menjar, i la meva sang és una veritable beguda. Qui menja la meva carn i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.
La participació en el banquet eucarístic ens obre a la vida eterna: aquest és el missatge central del text d’aquest diumenge. L’eucaristia ens introdueix en una vida nova, la vida de Déu, Jesús ha volgut que puguem ja tastar, aquí i ara, la vida que gaudirem plenament al cel. Això és el que possibilita l’Eucaristia. Més encara, Jesús ha decidit quedar-se amb nosaltres i el lloc que ha triat és el nostre interior; ha convertir cadascun de nosaltres en el seu temple: “Qui menja la meva car i beu la meva sang està en mi i jo en ell”.
L'element nou que Jesús afegeix en el relat d’avui és el del vi, és a dir, al do de la seva carn, afegeix el de la seva sang. Per tant, el simbolisme eucarístic arriba al cim, a la seva totalitat.
La setmana passada vam dir que per entendre l'Eucaristia era essencial partir dels signes triats per Jesús. El pa: signe d'aliment, de treball, d’espera, de comunió entre els que mengen junts, a través d'ell arriba a l'altar i és santificat tot el treball humà.
Plantegem, ara, la mateixa pregunta. Què significa i què evoca per a nosaltres la paraula sang? En primer lloc evoca tot el patiment que existeix al món. Per tant, si en el signe del pa arriba a l'altar el treball de l'home, en el signe del vi arriba tot el dolor humà; arriba per ser santificat i rebre un sentit i una esperança de rescat gràcies a la sang del Anyell immaculat, a la qual està unit com les gotes d'aigua barrejades amb el vi en el calze.
Però per què, per significar la seva sang, Jesús va triar precisament el vi? Què representa el vi per als homes? Representa l'alegria, la festa, no representa tant la utilitat (com el pa) que fa el delit. El vi no està fet només per beure, sinó també per brindar. Jesús multiplica els pans per la necessitat de la gent, però a Canà multiplica el vi per l'alegria dels comensals. L'Escriptura diu que «el vi recrea el cor de l'home i el pa sosté el seu vigor» (Salm 104, 15).
Jesús en triar pa i vi va voler indicar també la santificació de l'alegria. Que bonic seria si aprenguéssim a viure també els goigs de la vida, eucarísticament, és a dir, en acció de gràcies a Déu. La presència i la mirada de Déu no ofusquen les nostres alegries honestes, al contrari, les dilaten.
Jesucrist, que és Camí, Veritat i Vida, parla de si mateix dient-nos que és Pa. I el pa, com bé sabem, es fa per menjar-lo. I per a menjar, però s'ha de tenir fam. Avui molts cristians, han deixat d’anar a missa, han deixat de tenir fam de Déu. Fam de conèixer-lo, fam de tractar-lo com a un bon Amic, fam de donar-lo a conèixer, fam de compartir-lo, com es comparteix el pa a la taula.
Ara però, en aquesta eucaristia, és Jesús qui es dóna com a Pa de Vida, i és Ell mateix qui en fa la mesura, i qui es dóna amb una generositat que fa tremolar d'emoció. I ens diu una vegada més: “Mira sóc a la porta del teu cor i truco. Si m’obres entraré i estaré amb tu i tu estaràs amb mi”. Obrim, germans i germanes, el nostre cor i deixem que entri en la nostra vida i ens acompanyi en el nostre camí.
Que tingueu tots un bon diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada