DIUMENGE DOTZE
(23-VI-2013)
Avui, Jesús ens
posa davant d'una pregunta clau, fonamental. De la resposta en depèn la nostra
vida de cristians: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» (Lc 9,20). Pere, en nom de
tots, respon: «El Messies de Déu». Però quina és la nostra resposta? Coneixem
prou Jesús com per a poder respondre? Fins que no siguem capaços de respondre
amb Pere amb tot el cor i amb la mateixa senzillesa..., no ens deixarem transformar per Ell. Hem
d'aconseguir sentir com Pere, hem de sentir com l'Església per a poder
respondre de manera satisfactòria a la pregunta de Jesús!
La pregària, la
lectura de l'Evangeli, la vida sagramental i l'Església són fonts inseparables
que ens porten a conèixer-lo i “viure'l”.
Si en una enquesta, a peu de carrer, ens preguntessin: qui és per a tu Jesús de Natzaret? Què
significa per a la teva vida? És possible que per a molts seria el silenci, la
timidesa o el bloqueig mental i verbal. Tot i així, avui, Jesús ens continua
interpel·lant: Qui i què sóc jo per a tu? Què significo per a tu? Es nota en la
teva forma de pensar, vieure i actuar?
Nosaltres
no creiem en alguna cosa, sinó en Algú. Creiem en una Persona que, en els
moments més nefastos o feliços de la nostra existència, aporta valor, coratge o
gratitud. Creiem en Jesús que necessita
adhesions fermes que denoti que, la nostra fe i confiança en Ell, no només és
complir un expedient a l’hora del bateig, la comunió, la confirmació o el
casament per l'Església .... sinó que, a
l'hora de la veritat, és decisiu quan estem a la feina, en el lleure o en la
família.
En un món que avança, tècnica i racionalment a un ritme de vertigen, els
catòlics hem de donar testimoni del que creiem.
De tal manera que:
Si beneïm la taula al migdia,
podrem dir que és Aquell que ens convida a donar gràcies al Pare pels aliments
rebuts.
Si perdonem i estimem, conclourem
que és Aquell que ens exigeix fer el que Ell va
fer.
Si l'eucaristia de cada diumenge és
necessitat (i no obligació) podrem contestar que, Jesús, és la cita més
desitjada i enyorada de la setmana.
Si a casa nostra, a més de la caixa tonta que
és la televisió, connectem amb la
Paraula de Déu o llegim alguna revista cristiana ... podrem concloure que, a
més de les coses del món, ens interessa tot allò que està relacionat amb Jesús.
L'Evangeli
d'avui acaba amb una exhortació a seguir el Senyor des de la humilitat, des la
negació i la creu. Seguir Jesús d'aquesta manera només pot donar salvació,
llibertat. Diu sant Ambròs: «Allò que
succeeix amb l'or pur, també succeeix amb l'Església; això és, que quan passa
pel foc, no experimenta cap mal; ben al contrari, el seu esplendor augmenta».
Seguir, imitar,
viure la vida de la gràcia, en definitiva, romandre en Déu és l'objectiu de la
nostra vida cristiana: Diu Sant Agustí: «Déu
es va fer home per tal que imitant l'exemple d'un home, cosa possible, arribem
a Déu, cosa que abans era impossible». Què Déu, amb la força del seu
Esperit Sant, ens hi ajudi!
