Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar

Parroquia Sant Feliu de Cabrera de Mar
Dibuix de Felix Albajes

Exèquies de Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol 13.6.2013.


Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol
 Prevere de l’Arquebisbat de Barcelona, rector de la parròquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar ha mort a l’edat de 87 anys, el dia 12 de juny de 2013, en la pau de Crist. El Sr. Cardenal Arquebisbe, els altres Srs. bisbes, tot el presbiteri i els diaques ho fan saber als fidels de l’Església perquè l’encomanin a la misericòrdia del Senyor. Les exèquies tindran lloc avui, 13 de juny de 2013, a les 18.30 h., a la Parròquia de Sant Feliu (Pl. Església, 4. Cabrera de Mar).

Arquebisbat de Barcelona
http://www.arqbcn.org/node/4655
************************

Cabrera de Mar, 16 de juny del 2013.

Aquesta setmana la parròquia i el poble de Cabrera de Mar està de dol per la pèrdua del nostre molt estimat Mn Raimon Canalias, rector de la nostra parròquia durant 53 anys, fundador de l'Escola que ha col·laborat en l'educació i la formació de tants de nosaltres i dels nostres fills, patró de la Fundació Burriac i de moltíssimes coses mes... 

Des d’aquest Blog, que ell amb va autoritzar a iniciar quant estava malalt, vull agrair a tothom les diferents mostres d’estimació que li heu demostrat en el seu comiat i, el mes important per mi, durant la seva estada entre tots nosaltres.
Per tan transcric els escrits llegits o publicats en el seu acomiadament, també links trobats a la red i, els que m’han arribat com a condol i comiat del nostre estimat Mossén.

Montse Urgellés
Catequista, entre moltes altres coses...

 ************************
Aquesta setmana la parròquia i el poble de Cabrera de Mar està de dol per la pèrdua del nostre molt estimat Mn Raimon Canalias, rector de la nostra parròquia durant 53 anys i fundador de l'Escola que ha col·laborat en l'educació i la formació de tants de nosaltres i dels nostres fills. 

            Us transcrivim l'escrit que es va llegir en nom de tots els feligresos en la missa exequial celebrada pel Sr Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluis Martinez Sistach dijous 13 de juny a la nostra parròquia.

            Així mateix, des d'aquest full (*) que ell va iniciar, volem agrair a tothom les mostres d'estimació que li heu demostrat i la vostra presència en el seu comiat.
Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol
El nostre Mossèn Raimon arribava a Cabrera el dia 25 d’agost de 1959 com a rector de la parròquia.
Quants i quants records i experiències viscudes al seu costat!
Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.

Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.

Parlem d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os, d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...

La seva tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent de la llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.

Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.


* Extret del Full Paròquial nº 969 del 16 de juny del 2013 (últim full editat per Mn. Raimon)

************************
Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol 
El nostre Mossèn Raimon arribava a Cabrera el dia 25 d’agost de 1959 com a rector de la parròquia. 

Quants i quants records i experiències viscudes al seu costat!

Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.

Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò. 

Parlem d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os, d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...

La seva tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent  de la llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.

Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
CANT ESPIRITUAL
(de Joan Maragall)

Si el món ja és tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu dar en una altra vida?
Perxo estic tan gelós dels ulls, i el rostre, 
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla? 
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix que li dugué la mort,
jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria 
aturar a tants moments de cada dia
per fels eterns a dintre del meu cor!...
O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa, 
i la il·lusió del lluny i del a prop, 
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia 
com sia, tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és humana ma mesura
per tot quant puga creure i esperar:
si ma fe i ma esperança aquí s'atura, 
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el cel i les estrelles,
i encara allí voldria ésser-hi hom:
si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què acluca’ls cercant un altre com? 
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
 Deixeu-me creure, doncs, que sou aquí.
I quan vinga aquella hora de temença 
en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia’m la mort una major naixença!
MARIBEL PARET
 Actualment professora de l’escola Sant Feliu, feligresa Activa de la Parròquia, Catequista, Ex alumne de l’Escola...
DIJOUS, 13 DE JUNY DE 2013

************************
PARAULES DEDICADES A MOSSEN RAIMON

Mossèn Raimon
Amic mossèn,

Enamorat de Deu, enamorat de Catalunya, enamorat de Cabrera de Mar, enamorat de l’escola, millor dit, de l’escoleta com ell deia.

Avui t’acomiadem amb tristor però també amb alegria per la magnífica tasca que has fet.
Home amb dedicació, espiritualitat, cultura, amb idees, sempre barrinant per fer les coses millor.
Tossut, tossut molt i molt tossut, d’aquelles persones tant entregades que tenen un punt de diferència amb els demes. Aquesta tossuderia a vegades incompresa que fa que arribis a aconseguir les fites que et proposaves.
Em viscut moments tensos, difícils però sempre mirant endavant, mai un pas enrere.
Tots els que t’hem ajudat a empènyer l’escola, volem continuar la tasca i lluitarem i treballarem per mantenir la teva gran obra, seguint fil per randa el teu mestratge.
Descansa en Pau. Has deixat molta petja. No t’oblidarem mai.
Gràcies Mossèn!
Pera Guardiola Tey

Director d’institucions catalunya de La Caixa, Ex director de L’Ampa de l’escola, Assessor financer de l’escola...
************************
Mn. Raimon Canalias,  in memoriam

En arribar a Cabrera, el 25 d’agost de 1959, Mn. Raimon va creure que el millor servei que podia fer als feligresos, juntament amb el religiós, era l’educatiu. En poc temps, la parròquia adquirí pissarra i pupitres per començar el gran repte que suposava tirar endavant una escola parroquial. Estava convençut que les persones creients necessitem una base cultural i educativa el més ferma possible per fer realitat el nostre projecte de vida. Quina gran veritat! Així, amb un gran mestratge, el mossèn va construir la gran escola que tenim avui, cristiana, catalana i activa. Tots els que formem aquesta gran família, que és la comunitat educativa de l’escola Sant Feliu, li estarem eternament agraïts.
David Farell i Garrigós

Arqueòleg i historiador, Professor del’escola Sant Feliu, secretari de la Fundació Burriac...
************************
Mor Mn. Raimon Canalias, fundador de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar

El passat 12 de juny, als 87 anys, ens va deixar Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol, que va ser una figura important per al poble de Cabrera de Mar (Maresme). En aquesta vila no sols va exercir el seu ministeri com a rector durant més de 50 anys, sinó que també hi va fundar l'Escola Parroquial Sant Feliu, en la qual s’han format nombroses generacions de cabrerencs.
L'any 2010, l'ajuntament del municipi li va concedir la medalla de plata per la seva dilatada labor. “Fou un home culte i interessat pels problemes del seu poble i el seu país. També és autor d'unes memòries on narra les seves experiències d'infantesa durant la República i la Guerra Civil”, explica una exalumna seva, Rosa Is
Mn. Canalias, que va ser membre de la Junta Directiva de l’APSEC, era una persona molt estimada, com demostra l’escrit que han redactat des de l’escola que ell mateix va fundar
En arribar a Cabrera, el 25 d’agost de 1959, Mn. Raimon va creure que el millor servei que podia fer als feligresos, juntament amb el religiós, era l’educatiu. En poc temps, la parròquia adquirí pissarra i pupitres per començar el gran repte que suposava tirar endavant una escola parroquial.
Estava convençut que les persones creients necessitem una base cultural i educativa el més ferma possible per fer realitat el nostre projecte de vida. Quina gran veritat! Així, amb un gran mestratge, el mossèn va construir la gran escola que tenim avui, cristiana, catalana i activa. Tots els que formem aquesta gran família, que és la comunitat educativa de l’escola Sant Feliu, li estarem eternament agraïts. Descansi en pau.
Podeu llegir un altre text dedicat a Mn Canalias, El nostre sembrador.
 
Escrit d’en Josep Joan en aquest Blog, el dimecres 13 de juliol del 2011, Catequista retirat, ex alumne de l'escola, escolà i, gran deixeble del Mossèn entre altres coses...)  
Podeu llegir el article o, directament clikar en el següent link:
 
Fundació Escola Cristiana de Catalunya

Fecc informa (17.06.2013 474)
 
 
 
 
 
 
************************


http://m1tv.xiptv.cat/municipi/cabrera-de-mar/24-hores-maresme-noticies/capitol/mor-el-mossen-de-la-parroquia-de-sant-feliu-raimon-canalias

************************
 




 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada