Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol
El nostre Mossèn Raimon arribava a Cabrera el dia 25 d’agost de 1959 com a rector de la parròquia.
Quants i quants records i experiències viscudes al seu costat!
Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.
Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.
Parlem d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os, d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...
La seva tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent de la llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.
Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
CANT ESPIRITUAL, (Joan Maragall)
Si el món ja és
tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra
a dintre de l'ull nostre, què més ens podeu dar en una altra vida?
Perxò estic tan gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests sentits l'eterna pau
i no voldré més cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap
moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix
que li dugué la mort, jo no l'entenc, Senyor, jo, que voldria
aturar a tants
moments de cada dia
per fe'ls eterns
a dintre del meu cor!... O és que aquest "fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la vida, què seria?
Fóra, només, l'ombra del temps que passa,
i la il.lusió del lluny i del a prop,
i el compte de lo molt, i el poc, i el massa,
enganyador, perquè ja tot ho és tot?
Tant se val! Aquest món, sia
com sia,tan divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra, amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria, Senyor: i no podria
ésser també una pàtria celestial?
Home só i és
humana ma mesura
per tot quant
puga creure i esperar: si ma fe i ma esperança aquí s'atura,
me'n fareu una culpa més enllà?
Més enllà veig el
cel i les estrelles,
i encara allí
voldria ésser-hi hom: si heu fet les coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què aclucà'ls cercant un altre com?
Si per mi com aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou, Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig se vos assembla en mi...
Deixeu-me creure,
doncs, que sou aquí.
I quan vinga
aquella hora de temença en què s'acluquin aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor, uns altres de més grans
per contemplar la vostra faç immensa.
Sia'm la mort una major naixença!
MARIBEL PARET
DIJOUS, 13 DE JUNY DE 2013
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada