DIUMENGE ONZÈ
(16-VI-2013)
Jo avui, com Jesús, us explico una petita història: “Dos amics anaven
discutint pel desert. En un moment d'enuig un li va donar una bufetada a
l’altre. Aquest adolorit però sense dir paraula va escriure a la sorra: AVUI EL MEU MILLOR AMIC
M'HA DONAT UNA BUFETADA.
Van continuar caminant i van arribar a un oasi, i van decidir banyar-se. El que
havia estat bufetejat va estar a punt d'ofegar-se i el seu amic el va salvar. Després
de tranquil·litzar-se va escriure sobre una
pedra: AVUI EL MEU MILLOR AMIC M'HA SALVAT LA VIDA.
L’Amic li
va preguntar: Per què vas escriure primer a la sorra i ara a la pedra? L'amic
li va respondre: quan algú ens fereix, cal escriure a la sorra perquè els vents
del perdó el puguin esborrar. Però quan algú ens fa el bé l’hem de gravar sobre
pedra, perquè cap vent el pugui esborrar i ens ho faci oblidar”.
L'evangeli d'aquest diumenge ens exhorta a reconèixer la nostra actitud
egoista i a agrair de cor a Déu -el gran prestador- el perdó diari de les
nostres ofenses.
El fariseu, amfitrió de
Jesús, satisfet dels seus béns i de la seva perfecció no té res a agrair, res de
què penedir-se, no té deutes.
La dona pecadora cerca Jesús perquè se sent aclaparada pel pes
dels seus deutes, necessita pagar-les amb les llàgrimes, "amb molt
amor", a l'únic que pot deixar el seu compte a zero.
Jesús sent compassió,
que no llàstima, sinó proximitat, comprensió. I compleix la missió per a la
qual ha estat enviat pel Pare, perdonar, pagar el seu deute. Qui és aquest, que fins i tot perdona els
pecats?
No hi ha pou tan profund en què Déu no pugui entrar.
No hi ha perdó tan difícil que Déu no pugui concedir.
No hi ha
ferida tan gran que Déu no pugui curar.
Jesús té poder per perdonar-nos i ens convida a perdonar.
Ens convida
a no portar compte de les ofenses i suprimir del nostre cor el desig de
venjança.
El perdó difícil no és el dels grans
titulars i escàndols del nostre món: la guerra, la misèria, l'escalfament
global, els abusos sexuals ... sinó el perdó en les
nostres relacions personals de la vida quotidiana: en la família, el treball,
l'esport, a l'escola ... De tal manera és així que podem dir que la signatura
autèntica del cristià és la del perdó.
Acabo compartint amb tots vosaltres els 10 manaments del perdó, que un dia va
arribar a les meves mans, i que diu així:
Perdonar no és oblidar. No significa un canvi en la memòria. Sí, un canvi
en el cor.
Perdonar no és ignorar o negar el mal.
Perdonar no significa que el mal provocat no segueixi encara present i
operant.
Perdonar no és el mateix que aprovar. Alguna cosa ha passat que no aprovem
però sí perdonem.
Perdonar és reconèixer que les persones són molt més que les seves faltes.
No hem de classificar les persones per la manera com ens han tractat. En les
seves vides hi ha molt més.
Perdonar és donar a la persona que m'ha ofès una nova oportunitat.
Perdonar és reconèixer la humanitat de la persona que ens ha ofès i també
la nostra amb les nostres debilitats i la nostra contribució al mal.
Perdonar és renunciar a la venjança.
Perdonar és desitjar el millor a les persones que ens han ofès.
Que la força de l’Esperit Sant ens ajudi. Bon diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada