Ha Mort el Rector
A la tarda del dimecres 12 d'enguany va morir a l'Hospital de Mataró mossèn RAIMON CANALIAS ESMANDIA-PUIGORIOL, rector de la nostra parroquia de Sant Feliu de Cabrera de Mar. Havia nascut a Barcelona l'any 1926; tenia, per tant, 87 anys. Els últims mesos el seu estat de salut era ja molt delicat, tots ho sabíem, i tot feia preveure que aquest desenllaç final podía arribar d'un momento a l'altre, no obstant això, la mort sempre ens deixa desconcertats. Només la nostra condició de creients ens pot ajudar a aceptar la mort amb serenitat. Serenor és la paraula, crec jo, que defineix millor el sentiment que ell mateix voldria que tots tinguéssim en aquesta hora del seu traspàs.
"Assereneu els vostres cors: no tingueu por" Jo 14:23-29 " Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjaveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". Mt 11:28-30 Tot recordant aquestes paraules de l'Evangeli, que estic segur que ell feia seves, i que tantes vegades segur que heu escoltat i li heu sentit comentar en les seves homilies, podeu entendre ara el veritable sentit del seu missatge i del seu mestratge. No tingueu por!. No tingueu por!
"Acosteu-vos a Ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit" 1Pe 2:4-5 Mn. CANALIAS volia que tots fosim "pedres vives". És a dir, que tots hem de participar activament en la construcción del Regne de Déu, que l'Església som nosaltres i no hem d'esperar que ens ho donin tot fet, un sol home o una sola dona en ser temple de l'esperit Sant és una pedra molt valuosa.
"Estigueu sempre a punt per donar raó de la nostra esperança" 1Pe 3,15. Crec que aquesta era la base del seu neguit constant per inculcar la necessitat d'estar al dia a través d'una formació permanent, que ell durant molts anys va exercir a través de l'escola, per ell tan estimada; i de la catequesi. La formació en l'àmbit de la religió en general, i més concretament en la formació cristiana ha estat un punt molt important de la seva tasca pastoral.
"Ja m'ha arribat el momento de desfer les amarres i deixar el port" 2Tm 4,6 Com Sant Pau, Mn. CANALIAS sabia molt bé que l'hora del seu final s'acostava. Tota la seva vida, però, ha estat marcada pel seu amor a Déu, a Jesucrist, ai a tots els germans i germanes amb la força de l?esperit Sant. Ha estat, però, l'Esgésia i l'escola, la seva aposta de vida; l'amor que ha vessat amb escreix sobre totes les persones que han estat a prop d'ell ha estat el seu signe d'identitat; el seu servei a l'Església Diocesana a la que va consagrar la seva vida és el millor testimoni de la seva fe. Ell, que sempre va acollir a tots amb els braços oberts, esta rebent ara amb certeza l'abraçada eterna del Pare del cel.
Molt estimat MOSSÈN RAIMON, descansa en la Pau del Senyor.
Manuel Miras i Soler, Administrador Parroquial
"Acosteu-vos a Ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit" 1Pe 2:4-5 Mn. CANALIAS volia que tots fosim "pedres vives". És a dir, que tots hem de participar activament en la construcción del Regne de Déu, que l'Església som nosaltres i no hem d'esperar que ens ho donin tot fet, un sol home o una sola dona en ser temple de l'esperit Sant és una pedra molt valuosa.
"Estigueu sempre a punt per donar raó de la nostra esperança" 1Pe 3,15. Crec que aquesta era la base del seu neguit constant per inculcar la necessitat d'estar al dia a través d'una formació permanent, que ell durant molts anys va exercir a través de l'escola, per ell tan estimada; i de la catequesi. La formació en l'àmbit de la religió en general, i més concretament en la formació cristiana ha estat un punt molt important de la seva tasca pastoral.
"Ja m'ha arribat el momento de desfer les amarres i deixar el port" 2Tm 4,6 Com Sant Pau, Mn. CANALIAS sabia molt bé que l'hora del seu final s'acostava. Tota la seva vida, però, ha estat marcada pel seu amor a Déu, a Jesucrist, ai a tots els germans i germanes amb la força de l?esperit Sant. Ha estat, però, l'Esgésia i l'escola, la seva aposta de vida; l'amor que ha vessat amb escreix sobre totes les persones que han estat a prop d'ell ha estat el seu signe d'identitat; el seu servei a l'Església Diocesana a la que va consagrar la seva vida és el millor testimoni de la seva fe. Ell, que sempre va acollir a tots amb els braços oberts, esta rebent ara amb certeza l'abraçada eterna del Pare del cel.
Molt estimat MOSSÈN RAIMON, descansa en la Pau del Senyor.
Manuel Miras i Soler, Administrador Parroquial
**************************************************************
La col·laboració de tots els fidels en l’economia de la parròquia és fonamental. Es pot fer a través de les col·lectes, donatius...
213,44€
Moltes gràcies a tots.
**************************************************************
DECLARACIÓ DE LA RENDA. Recordem de
marcar la creueta a favor de l’Església, així com també l’altre creueta per a d’altres
finalitats socials (es pot i es recomana marcar-les les dues). Ni pagarem més
ni ens retornaran menys; senzillament, una part dels nostres impostos aniran a
aquestes finalitats solidàries. Siguem conscients i responsables en el
sosteniment solidari de l’Església. A l’entrada de l’Església trobareu unes
revistes amb tota la informació de la campanya.
**************************************************************
AGENDA
DIA 15, dissabte, INTENCIÓ DE MISSES: Esposos PERE I MARIA, que el Senyor els hi
doni el repòs etern, i que la llum perpètua els il·lumini.
DEL DIA 14 fins al DIA 21 de juny, INTENCIÓ DE MISSES, pel qui fou
rector d’aquesta parròquia Mn. RAIMON
CANALIAS ESMANDIA-PUIGORIOL. Que descansi en pau.
DIA 16: A les 5 de la tarda a
Santa Elena d’Agell, REBEN LES AIGÜES
BAPTISMALS la CLAUDIA BORRAS i
la MAR BORRAS. Les felicitem a
elles, als seus pares i als seus padrins, i desitgem que trobin en tots
nosaltres un bon exemple de vida cristiana i un estímul per a anar creixent
humanament i espiritualment. Benvingudes a la Comunitat Cristiana.
**************************************************************
F. PARROQUIAL Nº 969 (Últim full de Mn.
Raimon)
Diumenge 16 de juny de 2013
Diumenge 16 de juny de 2013
QUAN TINC FE, CREC QUE JESÚS EM POT
REGENERAR
Avui l’evangeli és trencador! Jesús té
interès a posar-ho de manifest: l’evangeli és ple de paraules i sobretot de
fets que situen Jesús lluny del món dels dirigents religiosos d’Israel. En la
seva missió hi ha una nova mirada i una nova manera de fer sobre tot allò que
configura la vida humana i Déu en ella. Ho veiem d’una forma ben gràfica en
aquesta escena en que Jesús és convidat per un fariseu, i on es cola una dona
pecadora que sembla que es fora de lloc.
Amb
certa freqüència els evangelis ens presenten Jesús acceptant invitacions per
anar a menjar amb altres persones. Vol que entenguem que menjar junts a la
mateixa taula, és una ocasió molt bona per a conèixer-se, per a fomentar
l’amistat.
Amb
certa freqüència els evangelis ens presenten Jesús acceptant invitacions per
anar a menjar amb altres persones. Vol que entenguem que menjar junts a la
mateixa taula, és una ocasió molt bona per a conèixer-se, per a fomentar
l’amistat.
És
llàstima que, a certes llars, això es valori amb indiferència: es prefereix
tenir la televisió oberta durant els àpats i es perd així una de les millors
ocasions que tenim els pares per a dialogar amb els nostres fills i per
fomentar l’amistat entre tota la família.
El
món religiós jueu hi queda ben retratat: un fariseu fidel a la llei, segur de
si mateix, benpensant, clarament decantat a la banda dels “bons” i amb tot per
poder pensar que té a Déu a favor: “Aquesta dona que el toca és una
pecadora”... “Jo sóc diferent”.
Per altra banda trobem la dona
pecadora, clar contrast d’aquell home. Ella es veu o se sent inferior en aquell
món i per això se situa als peus de Jesús, sense parlar. “Només sap estimar” Aquí
es posa de manifest el dilema: jutjar els altres i mantenir-se en la sospita
permanent per mantenir-se allunyat i preservat del mal que considera instal·lat
en els altres, o bé estimar i només estimar, creient en l’amor o deixant-se
arrossegar per l’amor.
El
perdó és el fruit del amor... el perdó demana confiar en aquell a qui el seu
viure el fa indigne de tota confiança. Perdonar és acceptar anar a fons sense
amagar el mal perquè hi tingui assentament una vida que es faci autèntica; i és
sobretot oferir l’amor a aquell a qui sembla que li ha desaparegut. Aquesta és
la sorpresa, quan un es fica en aquest camí sorgeix un amor inesperat, que
deixa en un no res tot aquell compliment estricte, aquell ser benpensant, del
grup dels bons. ¿Veus aquesta dona? Jesús ofereix tota una altre mirada, la
pecadora és el mirall on redescobrir l’amor.
Jesús ens mostra un Déu que perdona
incondicionalment... Déu en Jesús se´ns ha mostrat perdonant com a màxima
expressió de l’amor. I és que a Déu li importa la persona.
¿Quantes vegades em sento jutge i
només se veure com a meus aquells que em semblen que són dels meus o que fan i
pensen igual que jo? Veig a Déu que ve al meu encontre en aquell que actua
diferent que jo. Cada dia Jesús em posa a prop aquell que només sembla pecador
i em diu: “Veus aquesta dona, estima molt perquè són molts els pecats que li
han estat perdonats”
Moltes vegades oblidem que darrera
cada prostituta, cada drogoaddicte, cada alcohòlic, cada persona enfonsada...
hi sol haver una historia trista. 
Ves a saber com seríem nosaltres si ens
haguéssim trobat en unes circumstàncies semblants a les seves. Ves a saber...
Preguntem-nos si som durs de judici envers aquells que fallen i quina és l’actitud que prenem amb ells. S’assembla més a la comprensió de Jesús o a la duresa del fariseu?
Estic satisfet de ser com soc?
Sorgeix la temptació d’establir, a partir d’aquest text, la relació eucaristia-penitencia, els punts de contacte entre amor i perdó. Es tracta de l’amor, espontani, d’una atracció que empeny a reposar en aquell que estimem, fet d’abnegació i de renúncia, sense esperar cap recompensa ni res a canvi, i estant disposat a jugar-me ho tot.
¿Sabem ser agraïts com aquella dona?
Com més un és perdonat més estima.
El
perdó que dóna Jesús és el compromís d’un Déu que dóna infinitament, dóna amb
generositat completa: per-dona. Per això, amor i perdó són inseparables.
Una altre faceta de l’evangeli
d’avui: la relació amor-fe. “La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau”. Si la
pecadora palesa amb les seves llàgrimes la sinceritat del penediment és perquè
sabia que aquell a qui rentava els peus li podia perdonar els pecats.
Hi ha moments que mirant al fons de
nosaltres mateixos, podem tenir la sensació de fracàs: d’haver malgastat la
vida. Davant d’aquesta constatació hi ha la reacció de la desesperança,
l’enfonsament personal, l’actitud d’amargor... Però hi ha també una reacció de
fe: confiar en la bondat del Senyor.
Quan crec que Ell té força per fer
rebrotar de nou tota aquella capacitat d’il·lusió i d’esperança, tota aquella
capacitat d’estimar que resten en el fons del meu cor, és llavors quan veig que
sóc imatge de Déu. És quan se que una engruna d’estimació sincera, pot
anul·lar, pot tenir més pes, que tot el meu passat negatiu. Quant tinc fe crec
que Jesús em pot regenerar.
Sé
convertir les meves infidelitats en ocasions d’acostament a Jesús? Intento
compensar estimant-lo més que abans? És clar que per reaccionar així, cal haver
passat prèviament per l’experiència de sentir-se pecador. M’hi sento? O, em
passarà com aquell fariseu: em quedaré sense sentir res!!!!
Encara que degui molt al Senyor, en
seré inconscient? O, sabré experimentar el goig immens de la seva misericòrdia
i de la seva bondat?. Serà com passar de la mort a la vida: serà com fer una
experiència de resurrecció. És la sensació que devia tenir aquella dona quan va
escoltar aquelles paraules de Jesús: “Els teus pecats et són perdonats”. Em
sento pecador perdonat? Sento el goig de ressuscitar?
Col·laboració catequista: Montserrat Urgellés
i Bosch.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada