†
Mn. Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol
Arquebisbat de Barcelona
Cabrera de Mar, 16 de juny del 2013.
Aquesta setmana la parròquia i el poble de Cabrera de Mar està de
dol per la pèrdua del nostre molt estimat Mn Raimon Canalias, rector de la
nostra parròquia durant 53 anys, fundador de l'Escola que ha col·laborat en
l'educació i la formació de tants de nosaltres i dels nostres fills, patró de
la Fundació Burriac i de moltíssimes coses mes... Des d’aquest Blog, que ell amb va autoritzar a iniciar quant estava malalt, vull agrair a tothom les diferents mostres d’estimació que li heu demostrat en el seu comiat i, el mes important per mi, durant la seva estada entre tots nosaltres.
Per tan transcric els escrits llegits o publicats en el seu acomiadament, també links trobats a la red i, els que m’han arribat com a condol i comiat del nostre estimat Mossén.
Montse Urgellés
Catequista, entre moltes altres coses...
Ha Mort el Rector
A
la tarda del dimecres 12 d'enguany va morir a l'Hospital de Mataró mossèn
RAIMON CANALIAS ESMANDIA-PUIGORIOL, rector de la nostra parroquia de Sant Feliu
de Cabrera de Mar. Havia nascut a Barcelona l'any 1926; tenia, per tant, 87
anys. Els últims mesos el seu estat de salut era ja molt delicat, tots ho
sabíem, i tot feia preveure que aquest desenllaç final podía arribar d'un
momento a l'altre, no obstant això, la mort sempre ens deixa
desconcertats. Només la nostra condició de creients ens pot ajudar a aceptar la
mort amb serenitat. Serenor és la paraula, crec jo, que defineix millor el
sentiment que ell mateix voldria que tots tinguéssim en aquesta hora del seu
traspàs.
"Assereneu els vostres cors: no tingueu por" Jo 14:23-29 " Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjaveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". Mt 11:28-30 Tot recordant aquestes paraules de l'Evangeli, que estic segur que ell feia seves, i que tantes vegades segur que heu escoltat i li heu sentit comentar en les seves homilies, podeu entendre ara el veritable sentit del seu missatge i del seu mestratge. No tingueu por!. No tingueu por!
"Acosteu-vos a Ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit" 1Pe 2:4-5 Mn. CANALIAS volia que tots fosim "pedres vives". És a dir, que tots hem de participar activament en la construcción del Regne de Déu, que l'Església som nosaltres i no hem d'esperar que ens ho donin tot fet, un sol home o una sola dona en ser temple de l'esperit Sant és una pedra molt valuosa.
"Estigueu sempre a punt per donar raó de la nostra esperança" 1Pe 3,15. Crec que aquesta era la base del seu neguit constant per inculcar la necessitat d'estar al dia a través d'una formació permanent, que ell durant molts anys va exercir a través de l'escola, per ell tan estimada; i de la catequesi. La formació en l'àmbit de la religió en general, i més concretament en la formació cristiana ha estat un punt molt important de la seva tasca pastoral.
"Ja m'ha arribat el momento de desfer les amarres i deixar el port" 2Tm 4,6 Com Sant Pau, Mn. CANALIAS sabia molt bé que l'hora del seu final s'acostava. Tota la seva vida, però, ha estat marcada pel seu amor a Déu, a Jesucrist, ai a tots els germans i germanes amb la força de l?esperit Sant. Ha estat, però, l'Esgésia i l'escola, la seva aposta de vida; l'amor que ha vessat amb escreix sobre totes les persones que han estat a prop d'ell ha estat el seu signe d'identitat; el seu servei a l'Església Diocesana a la que va consagrar la seva vida és el millor testimoni de la seva fe. Ell, que sempre va acollir a tots amb els braços oberts, esta rebent ara amb certeza l'abraçada eterna del Pare del cel.
Molt estimat MOSSÈN RAIMON, descansa en la Pau del Senyor.
Manuel Miras i Soler,
Administrador Parroquial
************************
Us transcrivim l'escrit que es va
llegir en nom de tots els feligresos en la missa exequial celebrada pel Sr
Cardenal Arquebisbe de Barcelona, Lluis Martinez Sistach dijous 13 de juny a la
nostra parròquia.
Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.
Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.
Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
* Extret del Full Paròquial nº 969 del
16 de juny del 2013 (últim full editat per Mn. Raimon)
Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.
Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.
Parlem d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os, d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...
La seva tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent de la llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.
Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
CANT ESPIRITUAL
de Joan Maragall
Deixeu-me creure,
doncs, que sou aquí.
DIJOUS, 13 DE JUNY DE 2013
"Assereneu els vostres cors: no tingueu por" Jo 14:23-29 " Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos deixebles meus, que jo sóc benèvol i humil de cor, i trobareu el repòs que tant desitjaveu, perquè el meu jou és suau, i la meva càrrega lleugera". Mt 11:28-30 Tot recordant aquestes paraules de l'Evangeli, que estic segur que ell feia seves, i que tantes vegades segur que heu escoltat i li heu sentit comentar en les seves homilies, podeu entendre ara el veritable sentit del seu missatge i del seu mestratge. No tingueu por!. No tingueu por!
"Acosteu-vos a Ell, que és la pedra viva, rebutjada pels homes, però escollida i preciosa als ulls de Déu. Vosaltres, com pedres vives, sou edificats per Déu com a temple de l'Esperit" 1Pe 2:4-5 Mn. CANALIAS volia que tots fosim "pedres vives". És a dir, que tots hem de participar activament en la construcción del Regne de Déu, que l'Església som nosaltres i no hem d'esperar que ens ho donin tot fet, un sol home o una sola dona en ser temple de l'esperit Sant és una pedra molt valuosa.
"Estigueu sempre a punt per donar raó de la nostra esperança" 1Pe 3,15. Crec que aquesta era la base del seu neguit constant per inculcar la necessitat d'estar al dia a través d'una formació permanent, que ell durant molts anys va exercir a través de l'escola, per ell tan estimada; i de la catequesi. La formació en l'àmbit de la religió en general, i més concretament en la formació cristiana ha estat un punt molt important de la seva tasca pastoral.
"Ja m'ha arribat el momento de desfer les amarres i deixar el port" 2Tm 4,6 Com Sant Pau, Mn. CANALIAS sabia molt bé que l'hora del seu final s'acostava. Tota la seva vida, però, ha estat marcada pel seu amor a Déu, a Jesucrist, ai a tots els germans i germanes amb la força de l?esperit Sant. Ha estat, però, l'Esgésia i l'escola, la seva aposta de vida; l'amor que ha vessat amb escreix sobre totes les persones que han estat a prop d'ell ha estat el seu signe d'identitat; el seu servei a l'Església Diocesana a la que va consagrar la seva vida és el millor testimoni de la seva fe. Ell, que sempre va acollir a tots amb els braços oberts, esta rebent ara amb certeza l'abraçada eterna del Pare del cel.
Molt estimat MOSSÈN RAIMON, descansa en la Pau del Senyor.
************************
Aquesta
setmana la parròquia i el poble de Cabrera de Mar està de dol per la pèrdua del
nostre molt estimat Mn Raimon Canalias, rector de la nostra parròquia durant 53
anys i fundador de l'Escola que ha col·laborat en l'educació i la formació de
tants de nosaltres i dels nostres fills.
Així mateix, des
d'aquest full (*)
que
ell va iniciar, volem agrair a tothom les mostres d'estimació que li heu
demostrat i la vostra presència en el seu comiat.
Mn.
Raimon Canalias Esmandia-Puigoriol
El
nostre Mossèn Raimon arribava a Cabrera el dia 25 d’agost de 1959 com a rector
de la parròquia.
Quants i
quants records i experiències viscudes al seu costat!Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.
Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.
Parlem
d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os,
d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i
compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...
La seva
tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent de la
llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de
tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
************************
El nostre Mossèn
Raimon arribava a Cabrera el dia 25 d’agost de 1959 com a rector de la
parròquia.
Quants i quants
records i experiències viscudes al seu costat! Avui no és moment ni lloc per explicar les muntanyes de coses que va fer. Podríem omplir pàgines i pàgines de vivències personals de la seva forta vinculació amb molts de nosaltres al llarg de la nostra vida. Us adreço a gaudir de la seva trajectòria en el llibre “Mossèn Raimon Canalias. Una vida entregada a l’església i a Cabrera de Mar” editat al gener de 2006, un testimoni de molta gent que hem gaudit de la seva amistat. I més tard, amb el llibre “ Raimon Canalias Esmandia Puigoriol. Records de la meva infantesa i primera joventut”, publicat el juliol de 2009.
Avui, en el dia del seu traspàs a la nova vida al costat del Pare, volem fer esment de la seva singular persona. Un regal que ens va arribar ara fa 53 anys. Un home amb un gran poder d’aglutinar persones, promoure l’associacionisme, la integració de la vida al poble de qualsevol condició social. Li hem de reconèixer la gran capacitat de crear caliu, d’animar els joves a fer grup, a viure el compromís de l’Amor, un gran afany per formar els infants en la Fe, una immensa obertura a noves propostes, una gran il·lusió i dedicació a l’educació dels infants i joves en la dimensió més integral de la persona, i fundador, per tant del col·legi parroquial que aquest any passat en celebràvem els 50 anys; i, també un gran esperit desprès de tots els béns materials per afavorir els altres. Sovint el sentíem repetir la frase de l’Escriptura: “Fa més feliç donar que rebre” i que portava a terme de debò.
Parlem d’un home de Fe, un cristià catòlic actiu i convençut fins al moll de l’os, d’un defensor de la llengua i la cultura de la terra, d’un home generós i compromès amb tots, d’un amant de l’art, de la història, de la música,...
La seva tasca Pastoral i evangelitzadora, va ser un sembrar constant i coherent de la llavor de l’esforç, el treball, el compromís, l’amor i la fe dins del cor de tots nosaltres. El seu lema era “Sempre a punt”.
Tant de bo, el nostre millor homenatge fos que el seu exemple ens faci ser portadors del fruit que ell va sembrar.
CANT ESPIRITUAL
de Joan Maragall
Si el món ja és
tan formós, Senyor, si es mira
amb la pau vostra
a dintre de l'ull nostre,
què més ens podeu
dar en una altra vida?
Perxo estic tan
gelós dels ulls, i el rostre,
i el cos que m'heu donat, Senyor, i el cor
que s'hi mou
sempre... i temo tant la mort!
Amb quins altres
sentits me'l fareu veure
aquest cel blau
damunt de les muntanyes,
i el mar immens,
i el sol que pertot brilla?
Deu-me en aquests
sentits l'eterna pau
i no voldré més
cel que aquest cel blau.
Aquell que a cap
moment li digué "-Atura't"
sinó al mateix
que li dugué la mort,
jo no l'entenc,
Senyor, jo, que voldria
aturar a tants
moments de cada dia
per fels eterns a
dintre del meu cor!...
O és que aquest
"fer etern" és ja la mort?
Mes llavores, la
vida, què seria?
Fóra, només,
l'ombra del temps que passa,
i la il·lusió del
lluny i del a prop,
i el compte de lo
molt, i el poc, i el massa,
enganyador,
perquè ja tot ho és tot?
Tant se val!
Aquest món, sia
com sia, tan
divers, tan extens, tan temporal:
aquesta terra,
amb tot lo que s'hi cria,
és ma pàtria,
Senyor: i no podria
ésser també una
pàtria celestial?
Home só i és
humana ma mesura
per tot quant
puga creure i esperar:
si ma fe i ma
esperança aquí s'atura,
me'n fareu una
culpa més enllà?
Més enllà veig el
cel i les estrelles,
i encara allí
voldria ésser-hi hom:
si heu fet les
coses a mos ulls tan belles,
si heu fet mos ulls i mos sentits per elles,
per què acluca’ls
cercant un altre com?
Si per mi com
aquest no n'hi haurà cap!
Ja ho sé que sou,
Senyor; pro on sou, qui ho sap?
Tot lo que veig
se vos assembla en mi...
I quan vinga
aquella hora de temença
en què s'acluquin
aquests ulls humans,
obriu-me'n, Senyor,
uns altres de més grans
per contemplar la
vostra faç immensa.
Sia’m la mort una
major naixença!
MARIBEL PARET
Actualment professora
de l’escola Sant Feliu, feligresa Activa de la Parròquia, Catequista retirada,
Ex alumne de l’Escola...
DIJOUS, 13 DE JUNY DE 2013
************************
PARAULES
DEDICADES A MOSSÈN RAIMON
Amic mossèn,
Enamorat de Deu,
enamorat de Catalunya, enamorat de Cabrera de Mar, enamorat de l’escola, millor
dit, de l’escoleta com ell deia.
Avui t’acomiadem amb
tristor però també amb alegria per la magnífica tasca que has fet.
Home amb dedicació,
espiritualitat, cultura, amb idees, sempre barrinant per fer les coses millor.
Tossut, tossut molt i
molt tossut, d’aquelles persones tant entregades que tenen un punt de
diferència amb els demes. Aquesta tossuderia a vegades incompresa que fa que
arribis a aconseguir les fites que et proposaves.
Em viscut moments
tensos, difícils però sempre mirant endavant, mai un pas enrere.
Tots els que t’hem
ajudat a empènyer l’escola, volem continuar la tasca i lluitarem i treballarem
per mantenir la teva gran obra, seguint fil per randa el teu mestratge.
Descansa en Pau. Has
deixat molta petja. No t’oblidarem mai.
Gràcies Mossèn!
Pera Guardiola Tey
Pera Guardiola Tey
Director d’institucions catalunya de La
Caixa, Ex director de L’Ampa de l’escola, Assessor
financer de l’escola...
************************
Mn. Raimon Canalias,
in
memoriam
En arribar a Cabrera,
el 25 d’agost de 1959, Mn. Raimon va creure que el millor servei que podia fer
als feligresos, juntament amb el religiós, era l’educatiu. En poc temps, la parròquia
adquirí pissarra i pupitres per començar el gran repte que suposava tirar endavant
una escola parroquial. Estava convençut que les persones creients necessitem
una base cultural i educativa el més ferma possible per fer realitat el nostre
projecte de vida. Quina gran veritat! Així, amb un gran mestratge, el mossèn va
construir la gran escola que tenim avui, cristiana, catalana i activa. Tots els
que formem aquesta gran família, que és la comunitat educativa de l’escola Sant
Feliu, li estarem eternament agraïts.
David Farell i Garrigós
Arqueòleg i historiador, Professor de l’escola Sant Feliu, secretari de la
Fundació Burriac...
**********************
Mor Mn.
Raimon Canalias, fundador de l’escola Sant Feliu de Cabrera de Mar 
El
passat 12 de juny, als 87 anys, ens va deixar Mn. Raimon Canalias
Esmandia-Puigoriol, que va ser una figura important per al poble de
Cabrera de Mar (Maresme). En aquesta vila no sols va exercir el seu ministeri
com a rector durant més de 50 anys, sinó que també hi va fundar l'Escola
Parroquial Sant Feliu, en la qual s’han format nombroses generacions de
cabrerencs.
L'any
2010, l'ajuntament del municipi li va concedir la medalla de plata per la
seva dilatada labor. “Fou un home culte i interessat pels problemes del seu
poble i el seu país. També és autor d'unes memòries on narra les seves
experiències d'infantesa durant la República i la Guerra Civil”, explica una
exalumna seva, Rosa Is
Mn.
Canalias, que va ser membre de la Junta Directiva de l’APSEC, era una
persona molt estimada, com demostra l’escrit que han redactat des de l’escola
que ell mateix va fundar
En
arribar a Cabrera, el 25 d’agost de 1959, Mn. Raimon va creure que el millor
servei que podia fer als feligresos, juntament amb el religiós, era
l’educatiu. En poc temps, la parròquia adquirí pissarra i pupitres per
començar el gran repte que suposava tirar endavant una escola parroquial.
Estava
convençut que les persones creients necessitem una base cultural i educativa
el més ferma possible per fer realitat el nostre projecte de vida. Quina gran
veritat! Així, amb un gran mestratge, el mossèn va construir la gran escola
que tenim avui, cristiana, catalana i activa. Tots els que formem aquesta
gran família, que és la comunitat educativa de l’escola Sant Feliu, li
estarem eternament agraïts. Descansi en pau.
Podeu llegir
un altre text dedicat a Mn Canalias, El nostre sembrador.
"El nostre sembrador"
El podeu llegir directament clikant en el següent link:
Escrit d’en Josep Joan en aquest Blog, el
dimecres 13 de juliol del 2011. (Catequista retirat, ex alumne, gran deixeble i seguidor del Mossèn entre altres coses...)
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Fecc informa (17.06.2013 474)
|
************************
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada