Acabem d'escoltar un evangeli del qual en podem treure moltes ensenyances.
En primer lloc és una crida a la generositat. Com a deixebles de Jesús, hem de saber compartir amb els altres allò que tenim, sigui molt o sigui poc. És un dels signes més clars de la nostra pertinença al grup de Jesús. Tots nosaltres podríem dir, d’alguna manera, que som rics: tots podem compartir alguna cosa amb altres persones que tenen menys que nosaltres. Però, quan parlem de compartir, no ens limitem solament a l’aspecte econòmic. També podem posar a disposició dels altres, moltes altres “riqueses” personals nostres.
Per exemple, el nostre temps. Què en faig del meu temps?
A la nostra època, el temps és un bé escàs: tots vivim atrafegats i pendents del rellotge. L’agenda de la major part de les persones adultes, està farcida de reunions, de trobades, d’obligacions laborals i familiars. També els nens i joves d’avui tenen el temps cronometrat. En sortir de les escoles els espera un allau d’activitats complementàries que han de fer.
Cal reconèixer que, en aquesta situació, regalar unes hores per fer catequesi o per ajudar a una persona necessitada o per fer companyia a un avi que se sent sol i conversar amablement amb ell, sense presses, sense mirar el rellotge, realment és difícil. Demana molta generositat.
I també és difícil, moltes vegades, dedicar el nostre temps a parlar i jugar amb els fills o a dialogar amb la parella. Però no pensem pas que això sigui malversar el nostre temps. Al contrari: la vida humana no tindria sentit si el viure es limités a ser un càlcul programat de producció i consum.
Hi ha moments de generositat que omplen de tendresa i d’afecte la vida de les persones. És en aquests espais, robats a l’agenda, quan el nostre cor respira, s’oxigena, recupera l’alè i descobreix la riquesa del viure humà. Nosaltres som quelcom més que màquines: som fills i filles de Déu, cridats a estimar-nos i ajudar-nos.
Sé regalar generosament part del meu temps als altres?
Hi ha una altra ensenyança que podem treure d’aquest evangeli. Recordem que qualsevol passatge té sempre un significat profund que va més enllà de la materialitat del fet que s’hi narra.
Nosaltres tenim fam de moltes coses: de moltes. Però bàsicament, d’estimació i de felicitat. Però tot això és expressió d’una fam més fonda que, més o menys conscientment, tots tenim: fam de Déu, que és l’únic que pot sadollar plenament el nostre cor.
Jesús se’ns presenta aquí com aquell que ve a donar una resposta a aquesta fam profunda: Ell ens vol alimentar; però no de qualsevol cosa, sinó de Déu.
Aquest passatge evangèlic és signe de l’eucaristia, el gran regal que ens va fer Jesús abans d’anar-se’n d’aquest món.
Valorem l’Eucaristia? Vitalitza de veritat la meva vida?
Participar-hi rutinàriament seria malversar el do més preuat que ens ha fet Jesús.
Finalment, hi ha, en aquest evangeli, una altra ensenyança important.
Sens dubte que hi havia una desproporció immensa entre les més de cinc mil persones i els cinc pans i els dos peixos. No obstant, Jesús se serveix d’aquests pocs mitjans- els únics de que disposen els deixebles- i Ell fa la resta. En mengem tots i encara en sobra.
Jesús vol que entenguem que, quan els problemes ens ultrapassen, no ens hem de desanimar i enfonsar. Nosaltres, és clar, no hem de ser utòpics, sinó realistes. Però no humanament realistes, sinó sobrenaturalment realistes. Es a dir, a l’hora de valorar els recursos disponibles, hi hem de fer entrar també el poder de Déu. Quantes coses existeixen avui dia, que no existirien si no hi hagués hagut gent agosarada que les va emprendre confiant en el Senyor! Perquè, per a un creient, dos més dos, mai no són quatre, sinó molt més. Per què en el primer terme, cal contar-hi un altre factor que també suma: Déu.
Som conscients que dos+dos+Déu, sempre supera en molt les nostres expectatives? Tot és qüestió de confiança. La tinc?
Reflexionem-hi.
Lluís Armengol i Bernils sj
Del llibre “El pa de la paraula” Ed Claret.
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Dissabte 28 de juliol
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda.
Diumenge 29 de juliol
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
A Santa Helena a les 11 del matí per la difunta Maria.
La col.lecta de dissabte i diumenge passat va ser de 559,60€.
Com cada any durant el mes d’agost no hi haurà Full Parroquial. Durant tot l’any cada diumenge ha sortit puntualment l’edició setmanal del Full Parroquial i ara el mes d’agost, per tal que els nostres col·laboradors puguin fer vacances, no editarem el full.
A tots els feligresos i col.laboradors que fan possible aquest full us desitgem que passeu unes bones vacances.
Ben aviat arribarem al número 1000 del Full Parroquial si no arribéssim a aquesta data tant assenyalada, a quantes persones que amb constància i il.lusió hi ha col.laborat, decepcionariem? Vull recordar al Sr. Fèlix Albages i a tants d’altres que amb el seu ajut i il·lusió han fet que cada setmana es publiqués el Full Parroquial. No podem oblidar aquest fet ni la col.laboració de tantes perones que hi ha posat el seu granet de sorra.
Bé que aniria que quan tornem a començar el full al mes de setembre s’hi afegissin nous actius i renovéssim allò que tanta gent ha ajudat a fer.
No ens ho deixem perdre, renovem allò que sempre hem tingut a les mans. Hi ha hagut altres publicacions al poble però cap d’elles ha arribat als mil números, esperem que el nostre full arribi al mil i en faci molts més.
Raimon Canalias
PREGÀRIA PER EL DIUMENGE 29 DE JULIOL DE 2012
LA PREGÀRIA DE LA RADICALITAT
Senyor, ens interpel·les, ens provoques, ens mous.
Davant les teves paraules, no quedem indiferents.
Ens fan prendre partit.
De vegades, des de la nostra petitesa, ens sembla que no podem arribar allà on tu ens demanes que arribem.
No permetis que caiguem en la temptació de justificar els nostres pecats i les nostres debilitats, argumentant-te que som febles i que <no podem fer-ho millor>!
No, Senyor. Tu ens demanes que siguem els més justos, que no pequem ni de pensament.
I això que ens demanes podem fer-ho! Amb la teva ajuda podem fer-ho!
Dóna’ns llum i força per a dur a terme això que ens demanes, Senyor!
Som febles però, si et tenim a tu al nostre costat, podem vèncer el mal.
Seguir-te es un repte, i el podrem superar agafats de la teva mà, il·luminats per la teva paraula i alimentats pel teu cos a l’Eucaristia.
Ens crides a ser perfectes, Senyor.
Quina joia seria complaure’t!
Que diguem <si> quant és <si> i <no> quant és <no>.
No deixi d’estar en tot moment al nostre costat, cada dia de aquesta setmana que comencem!
Fes que en tot moment siguem dignes de tu, complidors del teu manament!
I si caiem, sabem que el teu amor misericordiós ens acollirà al vespre i, amb un somriure comprensiu, ens diràs: < Demà torna-hi, persevera, continua treballant per ser un fill meu dels més grans en el Regne del Cel! Confia en mi!>
Gràcies, Senyor, per ser el nostre guia i la nostra fortalesa! AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada