DIUMENGE XV DEL TEMPS ORDINARI. (15-VII-2012)
Jesús envía els dotze a predicar. Abans, però d’aquest evengeli (Mc3,13) se’ns diu que ell va cridar els qui va voler perquè estiguessin amb Ell i per enviar-los a predicar. “Estar amb Ell” significa desenvolupar una relació de comunió i d'amistat.
Per això Jesús dedica als apòstols un temps més ampli per a la seva formació, comparteix amb ells el dia a dia i els moments més transcendentals,
els ensenya a pregar,
respon als seus interrogants,
resol els seus conflictes interns,
els converteix en testimonis de la seva pregària, dels seus miracles, de tota la seva vida.
En resum, crea amb ells una comunitat de vida i de destinació, i els fa partícips de la seva missió. Ara els envia a predicar atorgant-los autoritat tant en les obres com en les paraules, i sobre aquesta autoritat es fonamenta la missió encomanada
Dotze és un nombre simbòlic que d'alguna manera evoca les dotze tribus que integraven la totalitat del poble jueu. Per tant, el missatge és, en certa manera per a tots els batejats, que també són enviats a la missió pel fet de ser deixebles.
La història es repeteix amb nosaltres. Jesús també ens ha cridat a tenir amistat amb Ell, sobretot a través de la pregària i de l’eucaristía. És per això que preguem i venim cada diumenge a missa, per a trobar-nos amb Ell i omplir-nos del seu esperit.
De tal manera que quan nosaltres fem pregària i ens acostem a l’eucaristía aprenem moltes coses de Jesús. Coses que ens fan viure la nostra vida amb més llum, amb més serenor, amb més esperança. Jesús a través de la pregària feta apartir de la seva paraula ens diu, per exemple: que la transmissió de la Bona Nova, la seva eficàcia no vindrà mai dels recursos humans. “Els enviar de dos en dos i els recomanà que no preguessin res per al camí, fora del bastó i les sandàlies per calçat” .
Sí, germans, per ajudar els altres a acostar-se a Déu, sols necessitem unes mans obertes i un cor disponible, lliure d’afeccions materials. Quan nosaltres ens acostem a Jesús experimentem dins nostre la seva força i la seva autoritat. “Diu l’evangeli que Jesús els donà poder sobre els esperits malignes”.
Ens adverteix, també, que en la sembra d’aquesta Bona Nova, ens podem trobar amb reaccions hostils: perquè sempre n’hi haurà que no ens voldrà rebre. “Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar…” No em de voler imposar res per la força. El Regne Déu és un regne de llibertat que no s’imposa a ningú.
Aquest rebuig, fins i tot, es pot donar en persones del nostre entorn: per exemple: en algun fill, en alguna pesona que estimem. Quan aixó ens passi no perdem la pau. Preguem i deixem que obri el Senyor. ¿És aquesta la nostra actitud, quan per exemple un fill o una filla diuen que s’ajunten i no vol contraure matrimoni, davant Déu? o ¿Quan un fill o filla és neguen a batejar la criatura?
No oblidem mai que l’únic que pot canviar els cors és el Senyor: no nosaltres. Però, el que si podem fer és pregar i confiar en Ell. Res més. La fe és un regal. Per tant, demanem-la!.
I no oblidem que allò que convenç no són les paraules, sinó l’estimació sincera, el donar la mà, tenir comprensió, dedicar temps…
Acabo amb un consell preciós que ens dóna la mare Teresa de Calcuta: ”Que ningú no s’acosti a vosaltres sense que se’n torni millor i més feliç. Sigueu l’expressió de la bondat de Déu. bondat a la cara. Bondat als ulls. Bondat al somriure. Bondat en la salutació, ben cordial i afectuosa”. Un bon programa per a tota la vida.
Que tingueu un bon diumenge i que Déu us beneeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada