Full parroquial nº 877 - 10.7.11
El Salmista 152
El Salmista 152
Hem vist milers i milers de somriures
ens els rostres de tants i tants infants
que ens fan dir-te, un cop més, gràcies!
ens els rostres de tants i tants infants
que ens fan dir-te, un cop més, gràcies!
Hem endevinat confiança,
serenor i pau en les mirades
de tants adolescents
que ens ajuden a dir-te un com més, gràcies!
serenor i pau en les mirades
de tants adolescents
que ens ajuden a dir-te un com més, gràcies!
Som conscients, Pare,
que malgrat les nostres xacres
hem estat i encara ho podem ser més,
instrument útil del teu amor i
de la teva presència en mig del món.
que malgrat les nostres xacres
hem estat i encara ho podem ser més,
instrument útil del teu amor i
de la teva presència en mig del món.
Lluny de créixens i de sentir-nos el que no som
volem agrair-te, bon Déu,
que hagis estat company de camí
en la vida de tanta i tanta gent
gràcies a petites coses quotidianes
que sorgeixen del més íntim i
autèntic de cadascun de nosaltres.
volem agrair-te, bon Déu,
que hagis estat company de camí
en la vida de tanta i tanta gent
gràcies a petites coses quotidianes
que sorgeixen del més íntim i
autèntic de cadascun de nosaltres.
Perquè hem sabut compartir neguits, pors i llàgrimes.
Perquè hem estat capaços de cercar el diàleg quan tot era erm.
Perquè hem fet costat a qui ho necessitava.
Perquè hem renunciat a tantes coses pels companys i la feina.
Perquè hem cregut en un projecte i ens hem esforçat en fer-lo ben viu.
Pels somriures que hem regalat.
Pels centímetres quadrats d'esquena que hem prestat
a qui necessitava un pam d'humanitat per poder plorar.
Per les portes obertes.
Per saber tenir ulls i adonar-nos de qui ho passa malament.
Per les paraules que en més d'una ocasió han esdevingut bàlsam.Per l'empenta i el coratge contagiats.
Per..., què caram!
Per un miler de petits detalls dels quals totes i tots
n'hem estat capaços alguna vegada...
Perquè hem estat capaços de cercar el diàleg quan tot era erm.
Perquè hem fet costat a qui ho necessitava.
Perquè hem renunciat a tantes coses pels companys i la feina.
Perquè hem cregut en un projecte i ens hem esforçat en fer-lo ben viu.
Pels somriures que hem regalat.
Pels centímetres quadrats d'esquena que hem prestat
a qui necessitava un pam d'humanitat per poder plorar.
Per les portes obertes.
Per saber tenir ulls i adonar-nos de qui ho passa malament.
Per les paraules que en més d'una ocasió han esdevingut bàlsam.Per l'empenta i el coratge contagiats.
Per..., què caram!
Per un miler de petits detalls dels quals totes i tots
n'hem estat capaços alguna vegada...
Per tots ells, per tot plegat. GRÀCIES!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada