Full Parroquial nº 878 - Diumenge 17 de juliol de 2011.
L'estiu és un temps de plenitud. El sol ho vivifica tot. Els camps, els arbres i les plantes ens ofereixen els seus fruits. Déu és bo amb nosaltres! Però, tot i que els fruits són un do seu, ha calgut la col·laboració humana per obtenir-los. Només recullen aquells que, tot confiant, han sabut esforçar-se i arriscar-se - les gelades o la sequera ho poden malmetre! - a sembrar i plantar.
El bon clima de l'estiu permet gaudir de la muntanya, dels prats, del bosc, de la platja... I també ens ofereix la màgia de les nits estrellades que ens recorden la immensitat de l'univers i ens mostren la grandesa i la bondat de Déu que tot ho ha fet per a nosaltres. L'estiu ens regala també una pau i una llibertat que no tenim habitualment durant la resta de l'any i que ens permet fer passejades, prendre la fresca a l'ombra, gaudir de la família i dels amics, fer noves amistats, pregar més...
"Gràcies, Senyor, per l'Estiu, època de collita, que ens demostra que aquell que s'esforça amb fe i constància sempre obté bons fruits. Recorda'ns, però, que nosaltres només som administradors i que els dons rebuts també han de beneficiar els altres. Fes que no ens enfonsem pels fracassos que hàgim pogut tenir. Que sapiguem considerar-los únicament com allò que són: oportunitats de creixement. Dóna'ns impuls per seguir lluitant per tal que els dons que ens has donat no restin estèrils.
Fes, Senyor, que sapiguem dedicar temps a la nostra parella i als nostres fills: que no desaprofitem l'ocasió per parlar-hi més, per fer coses junts, per estimar-nos més sincerament. Que sapiguem també augmentar la nostra cultura, fer noves amistats i que no oblidem aquelles persones que ens necessiten.
Fes, Senyor, que sapiguem aprofitar l'estiu per "carregar bateries" i així poder començar el nou curs amb més il·lusió i renovada esperança. Ajuda'ns a mantenir el propòsit, de seguir "sembrant" bondat i estimació al nostre entorn fermament convençuts que, tard o d'hora, aquesta sembra dóna fruit. Eixampla, Senyor, els nostres horitzons: no permetis que ens conformem amb la nostra mediocritat, fes-nos ben conscients que hem nascut per a "coses grans".
Finalment, et demanem que sapiguem descobrir-te present en la nostra vida, sempre ajudant-nos, sempre estimant-nos. Gràcies, Senyor!"
Lluís Armengol i Bernils sj
Del seu llibre “Aixeca’t i camina!” Ed Claret
(Algunes homilies dominicals fetes per Lluís Armengol les podreu trobar a: 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada