Pare de bondat, tu ens dius que no ens preocupem de res, que tenim més valor que els ocells del cel i els lliris del camp i que tu ens alimentaràs i ens vestiràs, encara amb més amor.
Volem confiar en tu, abandonar-nos a tu, com a fills que som.
Cal que deixem que tu siguis el nostre Pare, i nosaltres ser dòcils fills teus que utilitzen la seva llibertat per estimar als altres, fidels administradors i servidors de Crist, enlloc d’ocupar les hores i els dies amb maldecaps inútils.
Estem a les teves mans. No podem allargar la nostra vida ni un minut.
De vegades caiem en la temptació de creure que tenim poder sobre la nostre vida. També caiem en la temptació de pensar que t’has oblidat de nosaltres.
No ens deixis caure en aquets dos errors , pecats de orgull i de supèrbia que només poden portar-nos perdició!
També caiem en el pecat de judicar els altres. Gracies, Senyor, per la teva justícia que no te res a veure amb la justícia dels homes!
Busquem la seguretat en les coses del món. Ens sotmetem a la justícia d’aquest món, com si fos la única.
Com som d’ignorants i de vanitosos, pensant que aquestes seguretats i aquesta justícia són els balits!
Usurpem el teu lloc, escarrassant-nos i perden el temps i deixem per fer la feina que realment ens havies encomanat.
Pare de bondat, treu-nos d’aquets paranys!
Retorna’ns al camí que tens traçat per a cadascú de nosaltres,que és el que ens porta a la salvació! AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada