Estem convidats a entrar a la casa del Senyor, i per la porta gran, però què se’ns demana a canvi?
Mentre preparava aquest escrit he llegit diferents textos, alguns comentant la visió més “comercial”: el Senyor ens dóna uns dons i espera que els fem treballar molt.
Altres comenten la visió de gratitud: ja que se’ns han donat tants béns hem d’estar agraïts i com aquell fill al qui el pare paga uns estudis hem d’aprofitar-ho al màxim i treure’n el màxim partit per a tots els qui ens envolten.
Però davant d’aquesta conegudíssima paràbola dels talents he trobat un escrit que m’ha donat una visió que desconeixia i m’ha agradat molt i voldria compartir aquí:
“Preparant un tema per una classe de Religió de 1r. de batxillerat, vaig pensar que anirien bé unes diapositives del Guernica de P. Picasso. No és que a mi m’agradés especialment aquesta pintura, però creia que ens podria servir.
Després vaig trobar un petit llibret que explicava i comentava precisament aquest famós quadre. Llegint-lo, m’anava entusiasmant més i mes, admirant i gaudint d’aquella obra que ara em sembla autènticament meravellosa. Una cosa semblant m’ha passat amb la Passió segons St. Mateu de J.S. Bach, després que un bon amic vingués a la parròquia a fer-nos assaborir allò que ara valoro com una autèntica obra mestra de la música.
No tothom gaudeix igualment de l’Art, sinó que depèn de la preparació de cadascú. No sempre estem preparats per gaudir de la VIDA, sinó que depèn del grau de sensibilitat que hem anat adquirint.”
Comparteixo aquesta visió del mossèn de la parròquia St. Joan de Vilartagues, i més llegint la primera lectura que fa un elogi del matrimoni.
El matrimoni, per la meva encara curta experiència, també cal saber-lo treballar i assaborir. Demana dedicació, paciència i treball tots els dies, però al mateix temps vas descobrint moments magnífics, descobreixes el plaer de passar un dia junts a casa, de compartir un senzill sopar i tants altres moments.
Doncs la nostra relació amb Déu ha de ser igual: demana dedicació, pregària, treball, però al mateix temps ens dóna la joia d’estimar, seguretat i pau al nostre cor, i tots els tresors de la fe. Petits tresors que anirem descobrint cada dia si aprenem a gaudir-ne.
Col·laboració Catequista: Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada