Dissabte i diumenge dies 29 i 30 d’octubre i durant tot el novembre les misses es celebraran al mateix lloc i a la mateixa hora que fins ara. La missa del dia 31, com a vigília de festa.
No podem deixar que es perdi la importància d’aquestes dates. Es tracta d’una celebració preciosa i una festa perdurable, és el record dels passats. És una festa respectada per tota la societat. Uns i altres celebrem l’acció de tants i tants milions de persones que han col·laborat al bé dels humans.
Un cop avançada la tardor, quan cauen les fulles grogues, es crea’n en l’ànima pensaments sobre l’eternitat i el món d’ultratomba, al qual ens aproximen els dies i els anys que van passant. Així podem dir que el Vident de Patmos anticipa, en certa manera, la clausura d’aquest cicle, en el qual està simbolitzada la dura vida de l’Església militant, traient-nos un tros de vel per on ens mostra a l’Església triomfant amb tot l’esplendor de la seva glòria.
La idea d’honrar a tots els sants en una festa comú va néixer a Orient i es remunta al segle IV. Es festejava llavors els sant màrtirs; es celebrava la festivitat el primer diumenge després de Pentecostes, data que es conserva a l’Església grega. A Síria, tenia lloc el divendres següent a la Pasqua (en el missal romà es menciona encara avui en dia, el primer divendres posterior a la Pasqua, l’estació de l’Església de Santa Maria dels Màrtirs). A Roma, el papa Bonifaci IV va baratar a l’església el Panteó que li havia entregat l’emperador Focas (aquest edifici havia estat construït per Agripa 27 anys abans de Crist, en honor a August, i dedicat a tots els deus).
Va traslladar a la nova església moltes copies de relíquies ( es diu que van carregar 28 vehicles) i la va consagrar a la Mare de Déu i a tots els màrtirs, el 13 de maig del 610 ( vegis el Martiri ologi romà, el 13 de maig; cf. Volum III, pag. 369). Com a conseqüència d’aquest aconteixement es va passar a celebrar després de la festa de tots els màrtirs el 13 de maig ( en el temps pasqual i ulteriorment a la resurrecció del Salvador). Gregori IV va traslladar la festa a l’1 d’octubre ( per la dificultat d’alimentar als molts peregrins que acudien a Roma durant la primavera.); i d’aquesta manera la festa , que va ser estesa a tots els sants, va trobar el seu lloc propi al finalitzar l’any litúrgic, essent el símbol de la consumació gloriosa del regne de Crist i del segon adveniment del Senyor.
Aquesta celebració la farem dilluns a les 8 del vespre i dimarts a 2/4 de 10 a la Parròquia, i a les 11 a la capella de Sant Sebastià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada