A la nostra època hi ha una sensibilitat especial per protegir el medi ambient. Tots ens esforcem per preservar els espais naturals: no volem que es poleixi’n i es malversin.
Això és bo, evidentment. Però, fem-nos una pregunta: ens preocupem igualment per preservar el propi espai interior, el nuc1i central de mi mateix, allà on jo sóc realment jo?
Rebem tantes influències negatives que aquest espai íntim fàcilment pot quedar pol·luït i llavors, perd força i es falseja tota la meva vida.
Per això és tan important que l' eucaristia de cada diumenge sigui per a nosaltres com una alenada d'aire pur que ens purifiqui i ens renovi.
St. Pau ens ha recordat, a la segona lectura, que la Paraula del Senyor és una llum i una força que "treballa eficaçment en vosaltres". Treballa per purificarnos, per renovar-nos, per salvar-nos.
Però atenció: treballa si li facilitem el camí. Perquè el Senyor mai no ens canviarà per força. Sempre respectarà la nostra llibertat.
Com ens prenem l'eucaristia de cada diumenge? Com acollim la Paraula de Déu?
A l'evangeli d'avui Jesús fa unes crítiques molt dures a aquells fariseus i mestres de la Llei. Aquestes crítiques, ho hem de reconèixer amb humilitat, també poden anar dirigides a tots nosaltres.
Però notem que no són paraules per enfonsar, sinó per purificar i renovar el nostre cor, perquè Jesús no ve a destruir, sinó a salvar.
"No feu com ells perquè diuen i no fan". És la primera crítica que fa Jesús. És una invitació a revisar la sinceritat de la nostra vida. Nosaltres som molt bons "dissertadors": en sabem molt, de parlar. Però, de vegades, som molt poc coherents.
Però notem que no són paraules per enfonsar, sinó per purificar i renovar el nostre cor, perquè Jesús no ve a destruir, sinó a salvar.
"No feu com ells perquè diuen i no fan". És la primera crítica que fa Jesús. És una invitació a revisar la sinceritat de la nostra vida. Nosaltres som molt bons "disertadors": en sabem molt, de parlar. Però, de vegades, som molt poc coherents.
Sens dubte que tenim bons desigs i quan parlem dels nostres ideals, ho diem amb sinceritat. Però potser, en la pràctica, la nostra vida no respon sempre a allò que prediquem i defensem. I davant del Senyor, el que compta no és tant el que diem, sinó la realitat que vivim.
Hi ha coherència en la meva vida? Recordem que Jesús rebutja tota mena d' hipocresia.
3."Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure'ls amb el dit".
És la segona crítica que fa Jesús i que ha de servir-nos també com a punt de reflexió. Aquells homes tenen una doble mesura i s'aprofiten dels altres.
Nosaltres no vivim pas sols i aïllats, sinó rodejats d'altres persones. I no pot haver-hi bona convivència sense un repartiment equitatiu de les càrregues i els beneficis, dels drets i els deures.
Sóc dels qui s' aprofiten dels altres o dels qui els ajuden a portar la seva càrrega?
La vida de cada persona es pot orientar de dues maneres totalment oposades: o tenint esperit de "paràsit", és a dir, donant menys del que es rep, aprofitant-se dels altres; o tenint l'esperit que ens demana Jesús a l'evangeli: "El més important de vosaltres, ha de ser servidor vostre".
L'actitud fonamental d'un creient ha de ser la de servei: un cor obert per comprendre i estimar, i unes mans disponibles per ajudar.
I això val per a tots: encara que siguem grans, o estiguem malalts. Com a mínim, podem somriure per fer la convivència més amable i podem també pregar per aquells que disposen de menys temps.
Tots podem aportar alguna cosa. Tinc actitud de servei o de "paràsit"?
4.Finalment, Jesús fa una tercera crítica: "En tot obren per fer-se veure de la gent". No sempre, potser, actuem amb una intenció recta, és a dir, per complaure el Senyor, per ajudar desinteressadament els altres.
De vegades, aparentem allò que no som: per vanitat, per por, per treure'n un benefici ... pel que sigui.
Però llavors la nostra vida és aparença. i si no construïm la nostra vida sobre la veritat del que som, ens pot passar allò de la casa construïda sobre la sorra: que, a la primera ventada forta, a la primera crisi, se'n vagi a terra perquè no tenia un fonament sòlid.
Confiem en Jesús, l'únic Mestre. Fonamentem la nostra vida en la veritat de Jesús i siguem senzills i humils, com hem dit al salm.
Però també fermament convençuts que cadascun de nosaltres té un valor immens, que ha merescut que Déu es fes home i el salvés.
Reflexionem-hi.
Lluís Armengol i Bernils, Jr.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada