Diumenge XXXIV TO A... 20.11.11
Homilia de Mn. Miquel Ramon
Arribem al darrer diumenge de l’any litúrgic, i l’Església fa coincidir el contingut de l’Evangeli amb el judici final, amb la fi dels temps, amb aquesta descripció que el mateix Jesús fa sobre com serà la seva vinguda definitiva. La imatge que ens presenta el relat evangèlic és molt impressionant. Ens dibuixa una assemblea en la que Jesucrist regna, assegut en un tron, i es disposa a jutgar tots els pobles de la terra, que han estat convocats. Miquel Àngel va representar aquesta escena a la Capella Sixtina. Jesucrist, al centre, amb la Mare de Déu i els sants, els ángels tocant les trompetes que anuncien la seva vinguda i els cossos dels homes són disputats entre els àngels i els dimonis.
Sóc conscient que aquesta pàgina de la Sagrada Escriptura pot causar una certa incomoditat. Probablement, en no poques ocasions s’ha insistit de manera desproporcionada en la por a l’infern i l’amenaça de la condemnació eterna. Ara bé, això no treu que nosaltres estiguem legitimats a passar per alt aquestes pàgines o a arrencarles de l’Evangeli. El Senyor és molt clar; obstinadament clar, diria jo, en la seva insistència en l’existència del judici, de la vida eterna i de la condemnació eterna.
Aquesta manera d’expressar el judici ens recorda a aquells contes i històries en les que un rei es disfressa de pobre per recórrer les seves terres i comprovar si realment els seus súbdits se l’estimen o no. El Senyor ens està dient exactament això. Cada dia tenim ocasió de relacioanr-nos amb Ell a traves de les circumstàncies de la vida. Jesucrist ens surt a l’encontre en els pobres i afamats, en els assedegats i malalts, en aquella persona pesada que sempre que ens parem a parlar amb ella ens fa perdre temps, en les dificultats amb el cap a la feina, en els problemes familiars, etc.
L’evangeli d’avui ens dóna un mètode excel·lent per avaluar si la nostra fe en Jesucrist és real o no. La fe no és una cosa abstracta i indeterminada, com una idea genèrica o un sentiment, sinó que la fe autèntica té una incidència real en la vida quotidiana i en com tractem les coses i les persones. Vols saber si estimes Déu de debò? Mira com tractes els altres. Vols saber si la teva fe en Jesucrist és autèntica? Estigues atent a veure si estimes els altres com a tu mateix.
Per això, el relat del judici no és una cosa que ens parla només del futur, sinó que té molt a veure amb el nostre present, amb prendren’s seriosament la nostra vida. Ens està advertint que el dia del judici no hi haurà sorpreses.
Karl Rahner, un teòleg alemany, deia que el darrer dia, quan l’àngel de l’Apocalipsi toqui la trompeta per a convocar el judici, no hi haurà sorpreses; tothom sabrà on ha d’anar perquè tothom, en el més fons del seu cor, ja sap quina orientació està donant a la seva vida.
El profeta Ezequiel ens ha recordat que el Senyor ens busca sempre, com el pastor que cerca les seves ovelles. No busca fer-nos la traveta o enxampar-nos en un mal moment per acusar-nos. El salm ens ha dit que ens cerca per guiar-nos per camins segurs, per tal que habitem per sempre a casa seva. El Senyor és el primer interessat a que ens salvem. Utilitzem doncs aquest mètode que ens ha deixat. Mirem com tractem els altres, les coses i nosaltres mateixos per saber si la nostra fe en Crist és real o no.
Avisos de les intencions de les Misses:
Dissabte 26 per Agustí Canals.
A les 9 del vespre reunió de pares dels nens que faran la 1a comunió.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada