Cada època té els seus valors i també els seus contravalors, coses positives i coses negatives. I la nostra època no és pas una excepció.
Potser una de les coses que més ens preocupa de la societat actual, és la sensació que el mal té molt de poder, perquè s’aprofita dels mitjans tècnics moderns.
Tot mirant les notícies diàries, sovint, quedem trasbalsats per la gran quantitat de violències, injustícies, estafes... Fa una mica la impressió que el mal va progressant, que es va imposant, que és imparable.
Molts pares tenen la sensació que els seus esforços per educar correctament els fills topen amb la influència de la televisió, de l’ambient, de la societat en general. I es desanimen: se senten vençuts i viuen amb moral de derrota.
Això pot passar també amb aquelles persones honestes, sobretot joves, que voldrien i s’esforcen per construir un món més humà, més solidari, i es troben “atrapats” pels engranatges d’una societat insolidària i deshumanitzada. No saben com sortir-se’n i fàcilment es cansen i abandonen.
Per a totes aquestes persones, per a tots els qui se senten impotents davant del mal, per a tots nosaltres que som impacients i voldríem resultats immediats, per a tots, ens explica Jesús aquestes paràboles tan expressives que hem escoltat a l’evangeli.
Val la pena que les deixem ressonar en el nostre cor perquè porten esperança. D’ells en podem treure moltes ensenyances.
La primera, és que la transformació de les persones i de tot el món és obra de Déu i no pas nostra. Ens diu l’evangeli: “De nit i de dia, mentre ell dorm o està llevat, la llavor germina i creix sense que ell sàpiga com”.
És una cosa molt elemental, però que massa sovint oblidem: no som nosaltres qui podem canviar el cor de les persones. No som nosaltres qui podem destruir el mal i fer créixer el bé. Tot això únicament ho pot fer el Senyor.
Nosaltres únicament podem fer una cosa: sembrar. Sembrar la bona llavor de la nostra estimació en el cor dels fills. Sembrar la bona llavor de la nostra rectitud, de la nostra solidaritat, en mig del món.
I això ho hem de saber fer amb esperança, superant la temptació d’abandonar. És cert que quan el sembrador va tirant el gra, sap que existeix la possibilitat que la sembra es perdi per causa de les gelades, per la sequera o pel que sigui.
No obstant, segueix sembrant, perquè sap que únicament aquells que s’arrisquen poden obtenir fruit. Qui abandona i deixa de sembrar, no recollirà res, absolutament res.
Sé superar les temptacions d’abandonar? Què sembro per allà on vaig passant?
L’altra ensenyança que Jesús ens vol donar a través de les paràboles és que el creixement del bé, la transformació de les persones, és un procés lent. No podem cremar etapes. No poder fer “baixar foc del cel” per destruir el mal ni estirar els brins del blat que comença a créixer.
El gra de blat tarda temps en donar fruit. El gra de mostassa necessita molt de temps abans que els ocells puguin ajocar-se a les seves branques. Hem de saber respectar la “pedagogia” de Déu. Ell no té pressa; però és eficaç.
No tinguem por: el Senyor segueix treballant en el cor dels fills i enmig del món i un dia en palparem els fruits, perquè la força del bé és imparable i, poc a poc, s’anirà imposant al mal.
Tota persona, precisament perquè som imatges de Déu, porta dins una terra bona, fèrtil, capaç d’acollir la llavor. Tota persona porta dintre seu unes possibilitats immenses, que cal desvetllar.
I de vegades tindrem sorpreses. Tots hem vist alguna vegada, des de la finestra de casa nostra, flors que neixen a la intempèrie sobre teulades veïnes, sense gairebé terra on arrelar, sense que ningú n’hagi tingut cura.
Però, si han nascut allà, és que hi va arribar, ves a saber com, alguna llavor. I cada llavor, conté un dinamisme portador de vida que, al seu moment, germina i creix per la força que Déu li ha posat dins.
Quins misteris té la natura! I quin misteri és també cada persona humana!
Per tan, la nostra tasca consisteix únicament en anar sembrant el nostre testimoniatge d’estimació, de generositat, de bona voluntat, que anirà creant el clima adient perquè aquelles possibilitats que Déu ha posat en el cor de cada persona, es desvetllin.
La resta, ja la farà el Senyor. No es perdrà cap llavor, cap llàgrima, cap engruna d’estimació: en podem estar segurs.
Al principi tot és petit, senzill, humil, silenciós. Però, encara que no faci soroll, la força del bé, gràcies a Jesús, és imparable. Va guanyant la partida fins que arribarà a la victòria final. Déu no decep mai a aquells que confien en Ell.
Reflexionem-hi.
Lluís Armengol i Bernils, S.J.
(del seu llibre: El pa de la Paraula)
*************************************************
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Dissabte
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda.
Diumenge
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
A Santa Helena a les 11 del matí.
******************************************************************
Axiprestats que han finançat la realització del projecte MANS UNIDES
24-ene-12 CAMPANYA: 52
PROJECTE: 63977 NIGÈRIA, Ljio (Oyo)
................................................................................................
Entitat / Escola / Persona - Carrer - Població - Import
Arxiprestat: 204 LA CISA
Parròquia Sant Feliu -Pl. Ajuntament- Alella...1.025,00
Parròquia Sant Feliu -Pl. Església- Cabrera de Mar....600,00
Parròquia Santa Creu -Pl. Església- Cabrils.....600,00
Parròquia Sant Pere i Mare de Déu del Pilar -Pl. Església- El Masnou.......1.946,25
Parròquia Sant Pere -Pujada església-Premia de Dalt....684,20
Parròquia Sant Cristofol-Rectoria-Premia de Mar......1.531,98
Parr. Santa Maria-Verge de Lourdes-Premia de Mar...925,50
Parròquia Sant Martí- La Rampa- Teià.......700,00
Parròquia Sant Genis- Pl. De la Vila-Vilassar de Dalt.......235,00
Parròquia Sant Joan- Sant Roc- Vilassar de Mar.......1.905,00
Grup de Solidarit. amb el Tercer Mon-Pujada Església- Premia de Dalt.....200,00
Sant Feliu de Cabrera, Escola Parroquial - Plaça de l'Església- Cabrera..... 1.257,11
Total Arxiprestat LA CISA............................11.610,04
***************************************
Solemnitat del Sagrat Cor de Jesús
Pregària des del cor
Des del cor Jesús ens crida.
Confiem! És amb nosaltres.
Vol que fem el bé als altres.
Dóna amor i és font de vida.
Des del cor Jesús escolta.
Cantem tots amb alegria!
Estimem-nos cada dia.
Fe, en necessitem molta.
COR DE JESÚS, DÓNA’NS FORÇA PER MIRAR-TE.
FES QUE HI ENTREM PER ESTIMAR-TE, FONT DE VIDA.
COR DE JESÚS, ETS LA PORTA QUE SE’NS OBRE AL DÉU GLORIÓS I POBRE, MAR QUE MOU L’AMOR.
Des del cor Jesús ens parla.
Ens batega cada dia.
Tot l’amor ens el confia.
I la vida ens fa guiar-la.
Des del cor Jesús ens canta.
Dóna pau i a tots perdona.
És el Déu que ens esperona
A estimar i fer vida santa.
Des del cor Jesús envia
l’ esperit que el lliga al Pare,
un missatge fet des d’ara
vida nova, eterna via.
Des del cor Jesús estima.
Omple l’ànima amb tendresa.
Trinitat amb llum encesa.
És l’amor sincer que anima. AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada