Joan, el Baptista, ens fa adonar de la missió profètica que els deixebles de Jesús tenim a la vida.
La celebració de la solemnitat del naixement de Sant Joan Baptista va lligada al canvi estacional en celebrar-la en el moment del solstici d’estiu. A la nostra terra recull tradicions com per ex.: “les fogueres” que expressen la potencia del sol en aquest dia de l’any. Cal dir que encaixen perfectament amb Sant Joan, que és l’encarregat d’anunciar-nos l’arribada de Jesús. “El sol que ve del cel per il·luminar els qui viuen a la fosca (Lluc 1, 78-79)
Habitualment la festivitat d’un sant, en la mesura en què en coneixem la data exacta, s’escau en el dia de la seva mort, és a dir, la jornada del seu naixement a la vida eterna. En el calendari litúrgic només hi ha tres casos en què se celebra tant el seu naixement com la seva mort: en primer lloc, evidentment, Jesús mateix; Maria, la Mare de Déu; i, finalment, Joan Baptista, el precursor del Messies.
Els tres van viure llur missió amb una senzillesa que ha estat també la font de la seva grandesa.
Quin contrast entre el naixement de Joan i la resta de la seva vida... la seva humanitat!
Al moment de néixer, tot és alegria, tot són prodigis, tot pren un to profètic. Un cop gran, en canvi, li tocarà la tasca poc enlluernadora de predicar la conversió, viurà austerament, morirà víctima del caprici d’una adultera i, potser el que és més greu, a la fi de la vida, no sabrà si Jesús és el qui ha de venir o bé cal esperar un altre Messies.
Però el fill va arribar... Un nen és sempre el regal més gran que Déu pot oferir als pares, en aquesta ocasió són superades les lleis de la naturalesa. I és que l’amor de Déu es infinit... Per què confiem tan poc en Ell?
Quan un infant arriba al món, té davant seu tota una vida per construir. És una nova historia que comença i que gaudeix de totes les possibilitats, però també de tots els riscos que comporta el fet de ser persona lliure. Cada persona humana és un misteri i no existeixen dues vides iguals. Déu crea fills seus irrepetibles, únics.
¿Sabem ajudar els infants que tenim a prop a esdevenir ells mateixos fills estimats de Déu?
Les primeres lectures d’avui, presenten una narració de vocació. De la crida que Déu li adreça, la seva vocació de profeta. A través d’elles se’ns apunta que en el pla de Déu tothom hi té el seu lloc, la seva responsabilitat, la seva vocació.
Tot cristià i tota cristiana formem part del pla salvador de Déu, hi tenim el nostre lloc i la pròpia responsabilitat.
Un lloc i una responsabilitat que cal anar discernint, descobrint, afinant i concretant, personalment i amb l’ajuda de la comunitat cristiana.
Tot cristià i tota cristiana formem part del pla salvador de Déu, hi tenim el nostre lloc i la pròpia responsabilitat.
Un lloc i una responsabilitat que cal anar discernint, descobrint, afinant i concretant, personalment i amb l’ajuda de la comunitat cristiana.
Aquesta crida va acompanyada per la reticència de la persona a acceptar-la, plantejant una dificultat que es considera prou important. Però, malgrat aquesta oposició, la proposta de Déu es veu reafirmada i ratificada. El projecte de Déu, la seva voluntat, d’alguna manera, s’imposen a la voluntat de la persona. El qui es descobreix i se sent enviat per Déu va acompanyat per la seva força i presència, esdevenint el seu instrument.
Joan és també una mostra de l’amor de Déu per a tots, perquè és l’anunci que està a punt de començar la salvació que ens portarà Jesús. “La mà del Senyor era amb ell”.
En la meva vida també sempre hi és present aquesta mà, que m’ajuda, m’acaricia, amb beneeix... y, ¿Com El reconec?
Si Déu s’ha fet carn, si s’ha fet home, és a través d’una realitat humana, com: Sant Joan, la Mare Teresa de Calcuta, el monsenyor Luigi Giussani, o el Mn. que m’ajuda i em guia a créixer en Crist, etc, etc, etc... Quan, avui, em trobo amb persones en les que puc distingir a Crist, en la seva humanitat, és quant reconec la seva contemporaneïtat.
Quan visc la veritat de la meva pròpia humanitat estic en la realitat del camí per reconèixer a Crist. És en aquest moment quan Crist es comunica i em puc deixar abraçar i transformar per la seva presència... Però, cal que el vegi, l’escolti i, el segueixi!
Quantes vegades estic en un altre lloc, en un altre pensament, escoltant altres coses que em semblen més importants, desviant-me del veritable camí? El Regne de Déu només és preparat quan l’esforç personal dóna pas a l’acció de Déu, quan el creient és l’eminència gris que treballa però no figura, perquè sap que tota la seva capacitat de treballar li ve d’Aquell que l’ha cridat a treballar.
En el cas de Joan Baptista trobem la cruïlla entre la natura i la gràcia, la grandesa i la petitesa, l’Antic i el Nou Testament.
Deia Jesús: “No ha nascut ningú més gran que Joan Baptista, però els més petits del Regne li passen al davant.” És el que expressava Joan mateix: “Cal que Ell creixi i jo minvi”.
Joan, el Baptista, ens fa adonar de la missió profètica que els deixebles de Jesús tenim a la vida. Si Déu m’ha dut a mi a l’existència, és perquè desitja que, a través de la meva humanitat, arribi també als altres el seu amor, la seva bondat, la seva comprensió.
Que aquesta eucaristia ens ajudi a retrobar la veritable llum, la de Jesús, l’única que pot il·luminar les nostres foscors i ajudar-nos a ser un lluminós far de Crist.
Col·laboració: Montserrat Urgellés i Bosch
************************
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Dissabte
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda pel difunt Josep.
Diumenge
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
A Santa Helena a les 11 del matí.
Amb aquest escrit m’agradaria fer una reflexió sobre els donatius en favor dels pobres, i que penséssim una mica amb el que hem donat, i que després d’haver fet el donatiu no pensem que ja hem complert amb els pobres perquè amb el que hem donat ja se’ls pot oferir un plat de llenties o patates o qualsevol altre cosa, el que és realment important no és el que tenim sinó el que donem.
La Col·lecta del cap de setmana passat va ser de 337,75€.
COR PARROQUIAL I L’OBRA CULTURAL DE L’ALGUER
El Concert del Cor Parroquial Sant Feliu a l'Alguer, amb cançons del folklore català, va arrencar un fort aplaudiment per part d'un centenar d'algueresos que formaven part del públic, juntament amb alguns familiars dels cantaires. El Cor Parroquial va contactar amb el nucli més ferm i entusiasta de parla catalana de tot Sardenya. Per això, tot el públic eren bons coneixedor de la llengua catalana en la seva vessant algueresa, i també hi van ser presents la plana major de les institucions alguereses que vetllen per la llengua catalana i la seva propagació: Obra Cultural de l'Alguer, Omniun Cultural, Escola d'Alguerès, Art i Música.
L'Honorable parlamentari de Sardenya, Sr. Carlo Sechi ens va fer una explicació interessantíssima sobre la història de l'Alguer. Tanmateix ell ha estat Síndic (Ex-Alcalde) de l'Alguer i defensor del català, tasca que desenvolupa i intensament i que l'ha fet mereixedor de la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Ell mateix ens va atendre en tots els detalls del concert. El President de l'Obra Cultural, Sr. Tilloca, va presentar l'acte i es va encarregar de la cloenda i ens va fer entrega d'un record de l'Alguer i un llibre del recull de cançons alguereses.
Al final, ens van oferir un sopar amb productes de la terra, elaborats per ells mateixos de forma artesanal, tan pel que fa als plats elaborats i rebosteria casolana, com per als vins i licors, alguns dels quals segons receptes de principis del segle XVIII.
A continuació podeu veure aquests escrits publicats a l’Obra Cultural de l’Alguer:
5 de juny
Dissabte 9 de juny, a les h. 20.00, a la sala de l’ex seminari, carrer Sàsser, gentilment posat a disposició de la Universitat de la tercera edat, la Coral “S. Feliu” de Cabrera de Mar (Barcelona), dirigida de Carme Godall, tenguerà un concert de cançons populars catalanes.
Després del concert, a la seu de l’Avui l’Alguer, en davant de l’ex seminari, que hospita l’exposició fotogràfica de Gabriel Monti “La vida a dabaix”, és estat organitzat un renfresc que afavorirà l’encontre entre els socis i amics de l’Obra Cultural i los membres de la coral.
Se confia en la Vostra presència.
Després del concert, a la seu de l’Avui l’Alguer, en davant de l’ex seminari, que hospita l’exposició fotogràfica de Gabriel Monti “La vida a dabaix”, és estat organitzat un renfresc que afavorirà l’encontre entre els socis i amics de l’Obra Cultural i los membres de la coral.
Se confia en la Vostra presència.
Resposta del Cor Parroquial a l’escrit de l’Obra Cultural de l’Alguer, a càrrec de Pilar López Varela (cantaire):
He estat una de les persones participants de la coral Sant Feliu de Cabrera de Mar, que dirigeix Carme Godall, que aquest passat dia 9 han participat en el concert a la sala del ex.seminario. En el meu nom i en el de tots els components i acompanyants de la Coral, us volem donar les gràcies per la vostra acollida i detalls a la nostra estada en aquesta bonica ciutat. Esperem poder tornar en alguna ocasió, i també que algun dia sigueu vosaltres els que ens visiteu, per poder continuar amb aquest intercanvi de cultura tan propera. Moltíssimes gràcies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada