Sant Joan Baptista. Homilia pronunciada per Mn. Miquel Ramon Fuentes

Solemnitat de Sant Joan Baptista

Una de les característiques més impressionants del cosmos, l'univers, és la regularitat de les seves lleis i la cadència dels moviments dels planetes i les estrelles. Qui no ha meravellat alguna vegada de la precisió amb què es pot predir el pas d'un cometa per la nostra atmosfera? ¿O del fenomen de les "llàgrimes de Sant Llorenç", aquesta pluja d'estrelles que té lloc cada any al voltant del 10 d'agost?

Precisament avui, festa de Sant Joan Baptista, coincideix amb el solstici d'estiu. Un any més, el cosmos fa girar les seves trajectòries de manera que tornem a estar a la distància més propera que la Terra arriba anualment respecte del sol.              

Els Pares de l'Església van veure sempre en la regularitat del cosmos un signe de la seva norma, de la seva subjecció a una llei, a una raó ordenadora que harmonitza bellesa i estructura.

        De fet Sant Pau ens recorda que Crist és Aquell per qui tota cosa fou creada. Crist és el patró, el model usat pel pare per fer la creació. En alguns imatges medievals es pot veure a Crist amb un compàs, mesurant l'amplada del món, com si estigués prenent mesures per començar a crear.           

Per això no és casual que la litúrgia hagi volgut plasmar en el seu calendari el ritme del cosmos. La festa que avui celebrem coincideix amb el solstici d'estiu. Els dies comencen a partir d'avui a escurçar-se. En canvi, el 25 de desembre, molt proper al solstici d'hivern, mostra el naixement de Crist com la victòria de la llum sobre la tenebra, ja que els dies comencen llavors a allargar-se. No és casualitat que el calendari vulgui reflectir el naixement de Joan Baptista i el naixement de Crist com dos pols còsmics que reflecteixen la dinàmica de la llum per a la vida del cristià. De fet Joan mateix diu que ha de minvar perquè Crist creixi.

Em sembla que això és una cosa que ens ha d'ajudar a preguntar-nos com estem transmetent el cristianisme en la nostra vida. Avui podem córrer el perill d'invertir moltes energies en els mitjans de propagació de l'Evangeli. Avui, més que en cap altre moment de la història, tenim la potència tecnològica per podem propagar la bona nova virtualment a tot el món. Ara bé, moltes vegades correm el perill de quedar-nos en el medi, al canal de transmissió, sense tenir en compte el missatge que volem transmetre. Quedem com enamorats de l'ús dels mitjans de comunicació, de difusió, Internet, etc, i ens oblidem del missatge de l'Evangeli.
            Que no ens enlluernin els llums de neó de la tecnologia, sinó que les sapiguem utilitzar per transmetre la llum de Crist. A Joan el baptista va tenir prou assenyalar amb el dit a Crist perquè Joan i Andreu el seguissin. Demanem-li que ens ensenyi a assenyalar també el Crist con tots els dits que tenim al nostre abast, tant els de carn i ossos com els virtuals.

          

Pronunciada: 24/06/11, Carmelites Descalces de Tiana.

Base per les Homilies a les misses de Cabrera de Mar

Mn. Miquel Ramon Fuentes