"Filla, la teva fe t'ha salvat... Vés-te'n en pau."
Ho hem escoltat a la primer lectura: "Déu no va fer la mort, ni li agrada que l'home perdi la vida..."
I a l'Evangeli constatem la veritat d'aquesta afirmació: En presència de Jesús, una dona malalta recupera la salut; i una noia que era morta retroba la vida. Comentaré especialment l'episodi de la dona malalta.
1. Fixem-nos en la situació de la dona: pateix una malaltia que, tard o d'hora, la durà a la mort ja que perd sang des de fa molt de temps (perdre sang és perdre vida...). I la dona experimenta com se li escapen les forces, el bon ànim...
I a l'Evangeli constatem la veritat d'aquesta afirmació: En presència de Jesús, una dona malalta recupera la salut; i una noia que era morta retroba la vida. Comentaré especialment l'episodi de la dona malalta.
1. Fixem-nos en la situació de la dona: pateix una malaltia que, tard o d'hora, la durà a la mort ja que perd sang des de fa molt de temps (perdre sang és perdre vida...). I la dona experimenta com se li escapen les forces, el bon ànim...
A més, perdre sang sense poder evitar-ho era una malaltia que -en el món antic- portava a una gran exclusió social: la dona que la patia era considerada "impura" legalment: havia de viure aïllada i apartada de la societat, de la família, de les amistats... De fet, la dona de l'evangeli anirà tota sola a trobar Jesús...
Al text evangèlic se'ns diu també que "s'havia gastat tot el que tenia" en metges i medicines, i no havia millorat gens. La dona es troba, doncs, abocada a la pobresa econòmica, sola i desemparada: no té res, no té ningú, no té forces...
Al text evangèlic se'ns diu també que "s'havia gastat tot el que tenia" en metges i medicines, i no havia millorat gens. La dona es troba, doncs, abocada a la pobresa econòmica, sola i desemparada: no té res, no té ningú, no té forces...
Tanmateix li queda una esperança: "havia sentit parlar de Jesús", de les seves curacions i de les seves paraules. Però no li és fàcil apropar-se a Jesús i exposar-li la seva situació: segurament no li deixaran fer-ho i la trauran de mala manera...
2. Fixem-nos en la seva decisió: acostar-se d'amagat a Jesús i tocar-li el mantell. En el cap de la dona hi ha un pensament: "Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona". I es decideix a fer-ho, malgrat la seva feblesa, la seva solitud..., i malgrat els costums i tabús de la seva societat.
La teòloga Elisabeth Moltmann-Wendel comenta en un article que aquest és el veritable miracle de la narració evangèlica: que aquella dona afeblida
2. Fixem-nos en la seva decisió: acostar-se d'amagat a Jesús i tocar-li el mantell. En el cap de la dona hi ha un pensament: "Encara que li toqui només la roba que porta, ja em posaré bona". I es decideix a fer-ho, malgrat la seva feblesa, la seva solitud..., i malgrat els costums i tabús de la seva societat.
La teòloga Elisabeth Moltmann-Wendel comenta en un article que aquest és el veritable miracle de la narració evangèlica: que aquella dona afeblida
-blida i sola hagi estat capaç d'una fe i d'una confiança tan grans i tan oposades a les altres experiències que està vivint.
Coneixem el resultat de la decisió de la dona: "A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut".
3. Fixem-nos ara en Jesús i en les seves paraules: "Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: ¿Qui m'ha tocat la roba?". Certament, resulta desconcertant la reacció de Jesús, que mostra ignorar el problema i l'acció de la dona, i l'ha curada sense adonar-se'n...
Tanmateix el més important són les seves paraules següents: "Filla, LA TEVA FE T'HA SALVAT... Vés-te'n en pau".
Són paraules que també apareixen ens altres curacions obrades per Jesús, i que mostren la importància decisiva de la nostra confiança en Déu i en el seu poder que cura, allibera i dóna vida. I, a la vegada, mostren la importància d'aquella fe "que mou muntanyes", és a dir, que fa trencar les pors, els tabús i els costums socials sovint opressors.
La fe de la qual es parla aquí és la confiança bàsica en les energies vivificants de Déu en el nostre món, que es troben amb nosaltres de moltes maneres, en les persones i en els esdeveniments. Però cal que ens obrim amb confiança a aquestes fonts d'energia, de poder vital, que ens rodegen i ens retornen la vida.
Jesús, per la seva estreta vinculació amb Déu i per la seva donació als altres, se'ns presenta aquí com dipositari i comunicador de les energies divines. I ho és gairebé sense adonar-se'n. Però el fet és que va suscitar en el seu temps, i també en el nostre, l'esperança en la possibilitat de "fer noves totes les coses" (Ap 21, 5).
Davant d'aquest episodi evangèlic, ens ve a la memòria la pregària que un pare desesperat adreçà a Jesús: "Crec, però ajuda'm a tenir més fe" (Mc 9, 24).
Coneixem el resultat de la decisió de la dona: "A l'instant se li estroncà l'hemorràgia i sentí que el mal havia desaparegut".
3. Fixem-nos ara en Jesús i en les seves paraules: "Jesús, que sabia prou bé el poder que havia sortit d'ell, es girà a l'instant i preguntava a la gent: ¿Qui m'ha tocat la roba?". Certament, resulta desconcertant la reacció de Jesús, que mostra ignorar el problema i l'acció de la dona, i l'ha curada sense adonar-se'n...
Tanmateix el més important són les seves paraules següents: "Filla, LA TEVA FE T'HA SALVAT... Vés-te'n en pau".
Són paraules que també apareixen ens altres curacions obrades per Jesús, i que mostren la importància decisiva de la nostra confiança en Déu i en el seu poder que cura, allibera i dóna vida. I, a la vegada, mostren la importància d'aquella fe "que mou muntanyes", és a dir, que fa trencar les pors, els tabús i els costums socials sovint opressors.
La fe de la qual es parla aquí és la confiança bàsica en les energies vivificants de Déu en el nostre món, que es troben amb nosaltres de moltes maneres, en les persones i en els esdeveniments. Però cal que ens obrim amb confiança a aquestes fonts d'energia, de poder vital, que ens rodegen i ens retornen la vida.
Jesús, per la seva estreta vinculació amb Déu i per la seva donació als altres, se'ns presenta aquí com dipositari i comunicador de les energies divines. I ho és gairebé sense adonar-se'n. Però el fet és que va suscitar en el seu temps, i també en el nostre, l'esperança en la possibilitat de "fer noves totes les coses" (Ap 21, 5).
Davant d'aquest episodi evangèlic, ens ve a la memòria la pregària que un pare desesperat adreçà a Jesús: "Crec, però ajuda'm a tenir més fe" (Mc 9, 24).
Gabriel Villanova sj
****************************************
Horaris e intencions de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Horaris e intencions de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Dissabte 30 de juny
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda.
Diumenge 1 de juliol
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí missa pels difunts de la família Muñoz-Sallarés.
A Santa Helena a les 11 del matí pel difunt Pere Serra.
*******************************************
La col·lecta de la setmana passada va ser de 348,60€.
*******************************************
El diumenge passat
varem celebrar una festa amb els pares, i amb els infants que aquest any han fet la 1a Comunió.
Aquest acte és una bona trobada, ensenyant-nos que no s’acaba el fet d’anar a missa amb la primera comunió, que es pot continuar celebrant els diumenges a l’església cada setmana amb els pares i catequistes.
varem celebrar una festa amb els pares, i amb els infants que aquest any han fet la 1a Comunió.
Aquest acte és una bona trobada, ensenyant-nos que no s’acaba el fet d’anar a missa amb la primera comunió, que es pot continuar celebrant els diumenges a l’església cada setmana amb els pares i catequistes.
(fotos de Na Emi Pujol)
(fotos de Na Emi Pujol)
Aquesta és l’alegria de cada diumenge rebent el cos de crist i els pares i mares i tots els fidels renovant, no el vestit o la comoditat humana, sinó la reunió amb els cristians i l’Eucaristia, que és el motiu fonamental d’aquesta reunió.
(fotos de Na Emi Pujol)
Pares, si sabéssiu el que és pels nois la trobada amb el Senyor i la trobada amb els pares. La primera comunió és la trobada amb Crist durant cents i cents de diumenges. Pares ajudeu als nens a fer la Comunió milers de vegades.
Els diumenges ajudeu-nos uns i altres amb la seva Comunió, no la primera sinó la cent i la mil.
Pares i mares aneu amb els nens a la Santa Eucaristia. Una primera Comunió i res més és un error, convertint una cosa santíssima amb el pitjor dels errors.
Aquest acte és una bona trobada, ensenyant-nos que no s’acaba el fet d’anar a missa amb la primera comunió, que es pot continuar celebrant els diumenges a l’església cada setmana amb els pares i catequistes.
Raimon Canalias
********************************************************
DIUMENGE XII DE DURANT L’ANY
Preguem per ser testimonis de l’Esperit
Senyor, acompanya’ns amb la força del teu Esperit, la que fa possible que comuniquem el teu missatge d’amor allà on ens trobem cada dia, treballant o descansant, caminant o aturats, amb els amics o amb els coneguts ocasionals!
Fes que la nostra capacitat humana d’ actuar en aquest món, s’encomani de la gràcia que ofereixes a tots els teus fills i filles, sense exclusions, amb el Baptisme com a tronc espiritual de totes les crides que sentim de Tu, bon Déu, en tots els moments de la nostra vida!
Pare del Cel, que et manifestes sempre encara que sovint tanquem els ulls i ens distraiem per no escoltar-te, vine fins a nosaltres!
Ajuda’ns a trobar-te per ser testimonis del teu Esperit davant el rostre d’una persona amoïnada per la seva feina, el d’un pare de família preocupat perquè no té un habitatge digne o el d’una vídua que, amb la pensió que cobra, no en té prou!
Déu de bondat, manifestat amb Jesús, l’home que rebé el Baptisme, gràcies per haver-te fet present en tantes persones que han estat en contacte amb els qui avui celebrem l’Eucaristia o ens reunim per pregar!
Gràcies pels missatges que ens fas arribar, perquè sempre tens els braços oberts davant de nosaltres!
Senyor, ensenya’ns a estimar cada dia més des d’un cor format per la pau, des d’una actitud que no distingeixi mai entre els bons i els dolents, des d’un esperit de servei que no tingui límits!
Envia’ns, Senyor, el teu Esperit avui i cada dia! AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada