Tres aspectes podem subratllar de la paraula de Déu que, ara, hem escoltat:
L'admiració del poble,”D’on li ve tot això?”
La pregunta qui és Jesús “¿No és el Fuster, el fill de Maria?
La incredulitat de la gent: ”El sorprenia que no volguessin creure”.
A nosaltres ens pot passar el mateix que als nazarents, podem admirar Jesús. Però res més.
De fet, hi ha moltes persones que admiren Jesús com s’admira una obra d'art, una catedral, o la Sda. Família.
Us explico, una mica, la meva experiència al respecte:
Jo sóc cristià gràcies als meus pares que em varen batejar i a la comunitat cristiana que va cultivar la meva fe.
Vaig tenir la sort que tant els meus pares com les meves catequistes em vam presentar Jesús com una persona admirable i el seu missatge extraordinari.
Però va arribar un moment que em vaig preguntar, si la persona de Jesucrist era tan admirable i el seu missatge tan extraordinari com me l'havien presentat i llavors vaig fer un estudi profund de la persona de Jesucrist i el seu missatge i vaig concloure que realment la persona de Jesucrist és més admirable i el seu missatge més extraordinari del que em varen presentar i per això ara sóc un enamorat de Jesús i el seu missatge. I per això ara sóc sarcerdot al servei de Déu i de la comunitat.
També vosaltres hauríeu de fer un estudi profund de la persona de Jesucrist i el seu missatge i segurament que estaríeu més enamorats del Senyor del que ho esteu ara.
A la pregunta qui és Jesús es pot respondre de diverses maneres. L’evangeli d’avui ens donen algunes: El Fill del Fuster…
L’ Important, però, és preguntar-nos: Qui és Jesús per a mí?. És una pregunta personal, l’hem de respondre cadascú.
Jo puc donar la meva resposta. Per a mi, Jesús, és el meu Senyor, el meu mestre, el meu salvador, el meu amic i moltes coses més…
Diu també l’evangeli que Jesús va quedar molt desil·lusionat de la seva visita a Natzaret, on no va poder fer cap miracle i va quedar estranyat de la falta de fe ¿De què se sorprèn Jesús quan em mira a mi: de la meva fe o de la meva manca de fe? Tant de bo, que Jesús no es queixi de nosaltres! Que no ens pugui dir, homes de poca fe!.
La fe, germans i germanes, hauría d'ésser la torxa que il·lumini tota la nostra vida. Demanem-la dia a dia com ho feien els apòstols: “Senyor, augmenta’ns la fe” (Lc 17,5), per tal que ens obrim més i més a la seva acció amorosa en nosaltres.
Demanem també que el Senyor no quedi desil·lusionat de la nostra vida cristiana.
Que la nostra vida sigui un mirall on tothom pugui veure la imatge de Jesús reproduïda en les nostres obres i paraules!
Acabo. Que el Senyor Jesús, que se'ns fa present en la nostra celebració de l'Eucaristia, disposi cada vegada millor els nostres cors per rebre la seva paraula i per actuar d'acord amb el que Ell ens ensenya.
Que passeu un bon diumenge i una bona setmana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada