Fins ara ens a acompanyat l’evangeli de Marc, que és el que correspon al cicle B. Des d’avui, i durant cinc diumenges, escoltarem el capítol sisè de l’evangeli de Joan. Fa referència a la multiplicació dels pans i dels peixos, a la qual segueix una profunda reflexió de Jesús sobre el pa de vida. És una escena ben coneguda per tots nosaltres, però sempre és bo de reflexionar-hi de nou perquè l’evangeli és un tresor inesgotable del qual podem anar descobrint valors amagats.
Diumenge passat vam deixar Jesús amb ganes de descansar en un lloc tranquil amb els apòstols.
La misericordia, però, envers la gentada que els havia precedit, el fa canviar de pensament i atén la multitud.
De dalt el cim estant, Jesús veié la gentada. I pren una decisió. Felip, aquesta gent necessita menjar. On comprarem pa perquè puguin menjar tots? Davant la pregunta hi trobem dues respostes:
— la de Felip. Té bon ull i sentit de l’economia. Fa números: necessitaríem molts diners per poder donar només un tros de pa a cadascun. Impossible. No hi ha res a fer.
— Mentre Felip fa els comptes, Andreu es belluga per un altre cantó. Ha trobat un vailet amb 5 pans i dos peixos, disposat a compartir-los. Però què en farem de tan poc per a tanta gent? Ja sabem la resta de la història.
Un triple missatge ens mostra un camí cap a la solució dels nostres propis problemes. Per exemple, el de la crisis econòmica que estem vivint.
De solidaritat. Un primer fet, és que un grup d'homes està en situació de necessitat i algú d'entre ells ofereix el que té per buscar una solució. Aquest vailet, a l'entregar els cinc pans i dos peixos que té, no soluciona el problema dels cinc mil homes, però obre un camí de solució. Gran part dels problemes de l'ésser humà se solucionarien si hagués gent disposada a actuar amb solidaritat.
Si cada un de nosaltres sentís com a propis els problemes aliens i lliurés el que té per donar-los solució, al món no hi hauria fam, misèria, odi, guerra, crisis.... Nosaltres, certament, no podem multiplicar els pans com ho va fer Jesús, però si podem posar una mica de la nostra part, perquè en el món es realitzi el gran miracle espiritual de la solidaritat humana.
De transformació del cor. Aquest primer fet queda incomplet, si no fixem la nostra atenció en la segona realitat que fa possible aquest miracle: N'hi ha que busquen i treballen per donar una solució al problema d'aquests homes, però en últim terme és Crist qui assumeix aquest esforç humà i realitza el miracle de la multiplicació.
Això es repeteix constantment en la història de la humanitat: L'home lluita, busca, s'esforça, però si Crist no intervé en la història, no podem arribar a un veritable camí de solució. Jesús en un altra ocasió ens diu “sense mi no podeu fer res, amb mi ho podreu tot”. Els problemes de l'home exigeixen canviar el seu cor i això només Déu pot fer-ho.
Aquest ha de ser l'esforç de l'Església, de tots nosaltres: la lluita per la transformació interior de l'home. Perquè tot desequilibri en el món té l'origen en el desequilibri del cor humà.
Només homes nous, homes transformats poden crear un món nou. Per tant, primer hem de canviar nosaltres mateixos, canviar el nostre cor; després podem canviar les estructures injustes.
De Comunió. El tercer fet que hem d'observar és una promesa. Crist en el miracle de la multiplicació ens dóna el pa. I aquest pa ens fa pensar en la solidaritat i en la transformació del cor. Però, aquest pa d'esperança no és una cosa que només es va quedar en la història, sinó que és un pa que se'ns dóna a nosaltres, ara, en aquesta celebració eucarística, i cada vegada que ens reunim en comunitat, al voltant de la taula del Senyor.
El pa de la solidaritat i de la transformació del cor és el pa de l'Eucaristia, és el Cos del Senyor. Per això, el nostre esforç per transformar el món i per transformar l'home ha de començar en la trobada amb Crist en l’Eucaristia. Aquest és el signe d'esperança que el Senyor ens ha deixat.
Per acabar, Sant Pau, a la segona lectura, ens recorda que som un poble amb tots els números per viure units i solidaris: tenim un sol Senyor, una sola la fe, un sol baptisme. Som fills d’un únic Pare de tots. Tots resem el Pare nostre.
Si som fills, ens sentirem germans i posarem allò que tenim, sabem i podem al servei dels nostres germans. No pensarem què pot fer la parròquia o la comunitat per nosaltres, sinó què podem fer nosaltres per la parròquia o la comunitat. Superant l’ambició, l’egoisme, l’afany de posseir i posant en cada pit un cor com el de Jesús, unint el bon seny de Felip i el bon nas d’Andreu, potser superarem millor la crisi que ens aclapara. Que així sigui.
Bon diumenge i bones vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada