DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY
El missatge fonamental, de les lectures que acabem de proclamar, podria ser aquest: Déu és un Déu de vius, no de morts; Déu és un Déu amic de la vida, no de la mort.
El relat de l'Evangeli és una concreció d'aquesta afirmació fonamental: Jesucrist manifesta la vida que Déu ens ve a portar, guarint a una dona malalta i ressuscitant a la filla de Jaire.
Voldría, aquí, obrir un parèntesis per aclarir dues coses: La primera que Els miracles que fa Jesucrist no són tant per solucionar problemes puntuals, que és el que voldríem la majoria, que Jesús em solucioni el meu problema, que Jesús ens solucioni la crisis que estem vivim…, sinó que són manifestació del Regne de Déu. Jesús anuncia el Regne de la Vida i ho fa amb exemples.
La segona és que els miracles que Jesucrist fa no són per suscitar la fe sinó que es requereix perquè Jesús els pugui realitzar (diu l’evangeli que quan Jesús va anar a Natzaret no va poder fer cap miracle perquè no tenien fe, … també diu que alguns pensaven que Jesús actuava així pel poder de Beelzebul, …). Fixem-nos com en el dos miracles d’avui, Jesús, el Senyor de la vida, respon a la fe d’una dona malalta i a la súplica d’un pare que intercedeix per la seva filla.
Jesucrist ve a anunciar el Regne de Déu, que és un regne de veritat, de justícia, d'amor, de pau, de Vida ...
I la vida que anuncia Jesucrist és una vida plena aquí a la terra i al cel. Ara bé, perquè la vida de l'ésser humà sigui plena aquí a la terra, a més de procurar tenir cobertes les necessitats primàries: com son roba, aliment, casa ... les persones hem de viure des dels valors de Déu, que són: la misericòrdia, la justícia, la pau, la mansuetud ... si no vivim així no podrem assolir mai la felicitat.
Tot el que dignifica l'ésser humà és estimat per Déu. Tot el que atempta contra la dignitat de l'ésser humà, atempta contra Déu. Jesús és la vida de l'ésser humà.
Perquè la vida sigui plena s’ha de tenir certs horitzons mentals i espirituals. Res entristeix i deprimeix més a les persones que quedar-se sense tenir cap a on caminar, quedar-se sense horitzó per poder planificar el nostre present, la nostra vida, l'Altra Vida, la vida eterna. Quedem-nos, germans, amb aquesta veritat: que no tot s’acaba amb la mort, sinó que després de la mort hi ha la resurrecció, i això hauria d’eixamplar el nostre present, hauria d’il·luminar el nostre camí ...
Demanem, germanes i germans que aquesta celebració sigui per a tots nosaltres un redescobriment de que el nostre Déu és un Déu que aposta per la vida. I també un impuls per treballar perquè la vida de Déu arribi a totes les persones. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada