EL DISSABTE, DIA 25 D’AGOST ÉS LA FESTA DEL MEU SANT FUNDADOR: JOSEP DE CALASSANÇ
Deixeu-me que us parli una mica d’Ell. Fou un sacerdot nascut a Peralta de la Sal l´any 1557 i va morí el 25 d’agost de l’any 1648, als 91 anys d’edat. El febrer de l’any 1592 anà a Roma amb la intenció d’aconseguir de la Cúria Romana l'assignació d'un benefici o d'una canongia a Espanya.. Mentre esperava que es resolgués la qüestió, la seva sensibilitat religiosa i social el dugué a participar en diferents cofraries que li donaren l'oportunitat de conèixer directament els aspectes més variats de la societat romana i sobre tot les condicions de desampar en què vivien la gent senzilla. Aquesta circumstància li féu veure l'escenari de pobresa i de misèria i el colpí en particular la multitud d'infants i jovenets que omplien els carrers de la vella Roma, sense escola, per tant sense instrucció i cultura, mancats de la base fonamental per al desenvolupament personal i social. Calassanç estava impressionat i desconcertat. La seva consciència no el deixava tranquil davant d'aquella misèria. Anà a trobar les autoritats de Roma, per tal que es fecin càrrec també de l'ensenyament elemental dels pobres. Però res. No restava altra solució que fer-se'n càrrec ell mateix.
L'abril i maig de 1597 visità la parròquia de Santa Dorotea "in Trastevere". Santa Dorotea va representar per a ell el que l'etimologia grega de la paraula significa "un do de Déu". Va convèncer el rector per fer, a la sagristia, una escola gratuita i acollir tots els nens, especialment els pobres del barri. Ell s'encarregaria personalment i amb la col.laboració d'alguns membres de la Cofraria tant de l'ensenyament com d'allò que calgués per al funcionament de l'escola.
Estava a punt de tenir lloc una revolució cultural radical. A la tardor d'aquell mateix any s'obriren les portes de la primera escola pública popular i gratuita d'Europa.
L'interès per la canongia, que l'havia dut a Roma, quedà definitivament abandonat. Quan li dugueren el nomenament de canonge, que anys abans hauria acceptat amb molt de gust, hi renuncià tot dient: "He trobat a Roma el millor camí per servir Déu fent el bé a aquests pobrets i no els deixaré per res del món".
Havia nascut l'escola per a tots, però especialment per als fills del poble. La cultura no podia continuar essent un privilegi de pocs, calia que fos extesa a tots per a un progrés veritable de la Humanitat. Allò que avui és entès per tothom, encara que se'n faci difícil la realització en certs llocs del món, fou la gran intuició que inspirà l'obra calassància per a elevar la cultura del poble, però també per difondre els valors cristians en la societat.
Tal com escrigué Calassanç en el famós Memorial adreçat al Cardenal Michelangelo Tonti el març de 1621, aquella obra que ell havia iniciat constituia una empresa "veritablement digníssima, nobilíssima, més que plena de mèrit, adequadíssima, utilíssima, necessaríssima, naturalíssima, més que raonable, graditíssima, abundant de gràcia i gloriosíssima". Paraules aquestes sortides del cor d'un sant pregonament convençut de l'eficàcia transformadora de l'escola i enamorat de la pròpia vocació d'educador. "Pietat i lletres" esdevingueren molt aviat el lema de l'Escola Pia, anticipant-se al binomi "fe-cultura" que constitueix avui dia l'objectiu fonamental de l'escola catòlica arreu del món.
Recordar-ho avui, en la seva festa, és una invitació a tots els educadors, especialment als educadors de l'escola catòlica, per renovar avui dia aquella experiència singular que trobà en l'ensenyament una via privilegiada per a l'evangelització de la joventut. No ens oblidem de pregar, aquesta setmana, per tots els qui es dediquen a l’educació dels infants i dels joves. Que ho facin amb molta estimació, i els ajudin a créixer amb aquells valors que realment valen la pena.
Manuel Miras i Soler, Administrador
AGENDA
Des del proppassat dimecres, dia 8 d’agost, Cabrera de Mar compta amb un nou cabrerenc. La Lisbhet i l’Albert han estat pares d’un nen que es diu l’Albert, com el pare, el seu avi,... L’àvia diu tota contenta que és un regal del cel.
ENHORABONA DE PART DE TOTA LA COMUNITAT PARROQUIAL i que Déu els beneeixi a tots tres.
 |
| L'Albert i la Lisbeth (Catequista de la parròquia) ens presenten el seu nou fill: l'Albert |
ENHORABONA DE PART DE TOTA LA COMUNITAT PARROQUIAL i que Déu els beneeixi a tots tres.
¡L'Any de la Fe! (i 3)
Tercer i últim COMUNICAR LA FE:
El testimoni cristià se centra en l'amor, fruit i prova de la fe (St 2, 14-18). Repassa el Papa «la història de la nostra fe» a partir de Jesucrist, inici i consumació de la fe (He 12, 2), i de la resposta de Maria, dels apòstols i altres deixebles, els màrtirs i tots aquells anomenats «a donar testimoni del seu ésser cristià: en la família, la professió, la vida pública i l'exercici dels carismes i ministeris que se'ls confiaven".
Assenya-la Benet XVI: «La fe sense la caritat no dóna fruit, i la caritat sense fe seria un sentiment constantment a mercè del dubte. La fe i l'amor es necessiten mútuament, de manera que una permet a l'altra seguir el seu camí ». La fe és el que ens permet distingir en els necessitats el rostre de Crist (Mt 25, 40). És aquesta fe, arrelada i edificada en Crist i en la seva Creu (1 P 1, 6-9), i manifestada amb obres, la qual es transmet mitjançant el testimoni coherent dels cristians. És això el que el món necessita dels cristians: «El que el món necessita avui de manera especial és el testimoni creïble de què, il·luminats en la ment i el cor per la Paraula del Senyor, són capaços d'obrir el cor i la ment de molts al desig de Déu i de la vida veritable, aquesta que no té fi ".
En definitiva, amb aquesta carta, Benet XVI posa en relleu que la fe cristiana no és un pur sentiment que podria aïllar-nos dels altres i del món, ans al contrari, és l'únic camí per trobar i comunicar la vida veritable i bella.
La fe, que és primer un do de Déu, transforma la pròpia vida, impulsa a la raó i porta a posar-se al servei de tots. Perquè interpel·la la raó i dóna sentit a la vida, la fe demana conèixer (estudiar!) Els seus continguts i ser viscuda amb autenticitat. La fe és vida i coneixement, impuls i resplendor, oferta lliure i aventura de plenitud.
Manuel Miras i Soler, Administrador P.
Administrador parroquial:
P. Manuel Miras i Soler
Tel. personal: 679 875 123
HORARI DE MISSES I ALTRES
Dies feiners:
A les 19h: MISSA A SANT FELIU (De dilluns a divendres)
Dissabtes:
Dissabtes:
A les 20h: MISSA, anticipada de diumenge, A SANT FELIU.
Diumenges i festes de precepte:
A les 9’30h: MISSA A SANT FELIU
A les 11h: MISSA A SANTA HELENA
HORARI DESPATX PARROQUIAL
De moment caldrà posar-se d’acord amb l’Administrador: el P. Manuel Miras i Soler (telèfon personal: 679 875 123).
LA PARRÒQUIA TÉ UNA PÀGINA WEB
On trobareu la información básica referent a la parròquia. L’adreça és la següent:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada