Amb l’evangeli d’avui, després de cinc diumenges, tanquem el recorregut pel discurs eucarístic que l’Església ha posat a la nostra consideració. L’evangeli d’avui ens parla de la reacció i abandonaments d’alguns que havien escoltat Jesús.
Recordem les idees principals del discurs. “JO SÓC EL PA VIU BAIXAT DEL CEL” (Jo 6,41). “QUI MENJA LA MEVA CARN I BEU LA MEVA SANG TÉ LA VIDA ETERNA. I JO EL RESSUCITARÉ EL DARRER DIA” ( Jo 6,54). “LA MEVA CARN ÉS VERITABLE MENJAR I LA MEVA SANG VERITABLE BEGUDA”, (Jo 6,55). “QUI MENJA LA MEVA CARN I BEU LA MEVA SANG ESTÀ AMB MI I JO EN ELL” (Jo 6,56)
AVUI N’HEM DE PARLAR DE TRES REACCIONS DAVANT D’AQUEST GRAN DISCURS QUE ENS HA ACOMPANYAT DURANT CINC DIUMENGES: la dels deixebles, la dels Apòstols, i la nostra.
Els deixebles de Jesús s'escandalitzen de les seves paraules i troben els seus ensenyaments durs i intolerables. d'aquí ve la seva reacció. Aquest llenguatge és molt difícil! ¿Qui és capaç d’entendre’l ? Qui pot acceptar i seguir aquests ensenyaments? Humanament parlant tenien raó els jueus. Per això molts van deixar de seguir-lo.
Jesús els demana fe i ells no la tenen, o no la volen tenir, per això marxen escandalitzats.
Si l’home es recolza únicament en un nivell racional de comprensió i es fia únicament de la raó humana, no té altre remei que considerar inacceptable les paraules de Jesús i intolerable la seva pretensió d’oferir-se com el pa de vida i dir que la seva carn és veritable menjar
Diu sant Agustí: Si no has entès, creu! La intel·ligència és el fruit de la fe. No intentis entendre per creure, sinó creu per entendre, perquè si no creus no entendràs.
Jesús pregunta als apòstols: Vosaltres també em voleu deixar? ( Jo 6,68) i llavors, agafant la paraula Pere en nom de tots li va contestar: Senyor, A qui aniríem? Només vos teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu. ( Jo 6,69). No podem marxar. Som fidels perquè Tu Senyor no ens pots enganyar, perquè t'estimem i coneixem qui ets.
Avui, com als Apòstols, Jesús també ens pregunta a nosaltres: I tu, Jordi, Montserrat, Joan, Mercè, Isabel, Josep…., també em vols deixar? Tant de bo que la nostra resposta sigui semblan a la dels Apòstols: Senyor, us diem que no volem marxar, vindrem aquí cada diumenge, perquè Vós, solament, teniu paraules de vida eterna i sabem qui sou, el Sant de Déu.
Saber, en l’evangeli de sant. Joan, és haver experimentat, sentit i assaborit qui és Jesucrist. Fixeu-vo en aquests tres verbs: perquè nosaltres, gràcies a la fe, també hem experimentat, hem sentit, i assaborit qui és Jesucrist i des d’infants que el coneixem.
Germans i germanes. Que nosaltres també puguem repetir les paraules de sant Pere ? Senyor, a qui aniríem?. O les de Josué a la primera lectura: “Jo i la meva família hem decidit d’adorar el Senyor”. O la del Pable d’Israel: “També nosaltres, estem decidits a adorar el Senyor, que és el nostre Déu”
Jo sóc un home o una dona de fe i sé que Vos ompliu la meva vida i sense Vós en la Eucaristia no podria viure . Gràcies, Senyor, gràcies , perquè tinc fe i perquè us heu quedat entre nosaltres en l'Eucaristia i ens dieu una i altra vegada: “Mira sóc a la porta del teu cor i truco si m’obres entraré i estaré amb tu i tu amb mí” (Ap 3,20).
Germans i germanes que avui la nostra pregària sigui aquesta: Senyor: Avui, com els Apòstols, us vull dir amb humilitat i confiança que encara que no ho comprengui tot, crec en Vós i accepto el vostre amor, perquè Vós teniu paraules de vida eterna. Senyor augmenta la meva fe.
Que tingueu un bon diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada