Diumenge passat, amb la multiplicació dels pans, encetàvem la lectura del capítol sisè de l’Evangeli de Sant Joan, que anirem llegint durant tot aquest mes d’agost, anomenat discurs del pa de vida, anunci del que serà l’eucaristia.
En l’evangeli d’avui la gent surten a bucar Jesús. El troben i li pregunten: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» I, sorpresa!, Jesús no respon la pregunta, sinó que l’aprofita per a portar-los a consideracions més elevades. Comença a instruir-los, reencaminant els seus desigs: «Jo tinc un aliment que no es fa malbé i dóna la vida eterna.»
Ells no rebutgen la conversa; han entès que els parla de Déu i pregunten: «Què hem de fer per a obrar com Déu vol?» I una resposta clau: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Llavors demanen un senyal: «Fes alguna cosa que ens convenci». Està vist que això de creure sense veure… no és gens fàcil. Volen veure. Jesús, però, torna a aprofitar l’ocasió: «El meu Pare us donarà el veritable pa del cel.» I la resposta no es fa esperar: «Senyor, doneu-nos sempre d’aquest pa.» I Jesús ho remata: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.» Creure en Jesús és fiar-se, confiar, fer cas, no demanar proves. Creure en Jesús vol dir:
ELEGIR-LO com a salvador i com amic.
I això implica tenir la seguretat que només Jesús ens pot donar i fer recuperar la vida divina que hem perdut pel pecat. Només Ell ens pot oferir el perdó i fer créixer la seva Vida en nosaltres mitjançant la Eucaristia.
Elegir-lo com amic és tenir amb Ell una relació íntima,, confidencial, pròpia de dos amics que s’estimen sense límits. En aquesta relació tan important és parlar com escoltar. Parlar de què? De les nostres coses, obrir-li el nostre cor perquè ell entri en nosaltres, posar la nostra vida a les seves mans, deixar que ens acompanyi, ens ajudi, ens consoli, ens doni suport, ens animi. Escoltar-lo perquè ens il·lumini, ens guiï, ens recordi les seves promeses i el seu amor, de manera que Ell sigui sempre la nostra esperança, la nostra pau, el nostre amor.
ELEGIR-LO com a model. Per a que Jesús arribi a ser el nostre model, necessitem la lectura assídua, meditada, reflexionada, assimilada, de la seva Paraula, Necessitem també formació, per saber cada dia més d'Ell, conèixer millor el seu missatge, la seva vida, les seves obres, la seva manera d'actuar i de comportar-se. Només si Jesús és el nostre model i la nostra referència constant, els nostres criteris i la nostra forma d’actuar seran igual a la de Jesús.
ELEGIR formar part del seu grup de deixebles. És a dir, ser conscients que som Església, que compartim la mateixa fe i la mateixa esperança, que treballem units en la construcció del Regne de Déu, del que Jesús va parlar tantes vegades i que fa present la llibertat, la justícia, l'amor i la pau .
Aquesta triple elecció i els compromisos que comporta, necessiten alimentar-se amb l'aliment que no mor i que només Déu ens pot donar: el pa de la seva Paraula i de l'Eucaristia. Un pa que hem de buscar amb freqüència i amb el desig que faci créixer en nosaltres la Vida de Déu. Que el Senyor ens alimenti, ens enforteixi i ens ajudi a ser fidels a la nostra elecció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada