A JESÚS, EL TROBEM PRINCIPALMENT EN L’EUCARISTIA
Avui continuem amb el discurs eucarístic del capítol sisè de l’evangeli de Joan. Sembla com si Jesús tornés contínuament sobre els mateixos temes, però no és pas així. Fixeu-vos que la nota dominant del passatge d'avui té a veure amb el pa. Fins a cinc vegades es repeteix aquest mot. Diu Jesús: «El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món».
El pa és signe de moltes coses: És signe de treball, d'espera, d'aliment, d'alegria domèstica, d'unitat i solidaritat entre els que mengen ... El pa és l'únic, entre tots els aliments, que mai dóna nàusees, es menja cada dia i cada vegada agrada més. El pa acompanya tots els altres aliments.
Els sagraments són signes: «produeixen el que signifiquen»..
Què passa quan el pa arriba a l'altar i és consagrat pel sacerdot?. La doctrina catòlica ho expressa amb la paraula: transsubstanciació. És a dir, que en el moment de la consagració el pa deixa de ser pa i es converteix en el cos de Crist, és a dir, la substància del pa -la seva realitat profunda que es percep, no amb els ulls, sinó amb la ment- cedeix el lloc a la substància, o millor a la persona, divina que és Crist viu i ressuscitat, tot i que les aparences externes segueixen sent les del pa.
Per comprendre millor la transsubstanciació demanem ajuda a una paraula propera a ella i que ens és més familiar: la paraula transformació. Transformació significa passar d'una forma a una altra, transsubstanciació significa passar d'una substància a una altra.
Us poso un exemple. Veiem una senyora sortir de la perruqueria, amb un pentinat completament nou, espontaniament diem: «Quina transformació!». No exclamem: «Quina transsubstanciació!». Perquè el que ha canviat és la seva forma, el seu aspecte extern, però no el seu ésser profund ni la seva personalitat. De tal manera que si aquesta senyora era intel·ligent abans, encara ho és ara, si no ho era abans, ho sento, però tampoc ho és ara. Per tant ha canviat les aparences, no la substància.
En l'Eucaristia succeeix exactament el contrari: canvia la substància, però no les aparences. El pa és transsustanciat, però no transformat, és a dir, les aparences (forma, sabor, color, pes) segueixen sent les d'abans, mentre que canvia la realitat profunda: s'ha convertit en el cos de Crist.
És així com es realitza la promesa de Jesús que hem escoltat al començament: «El pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món». Deixeu-me aclarir que en hebreu, dir la 'carn' o la 'sang' significa la persona. Per tant, en l’Eucaristia Jesús ens dóna la seva persona. Aquesta última idea, l'explicarà Jesús el proper diumenge.
Alerta que no ens passi com als jueus que murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel. Ells murmuraven perquè veien la humanitat del Crist, però no sabien veure la seva divinitat i la seva missió de ser el Salvador del món, els mancava la fe. I per això, com veurem més endavant, molts se n'anaren, deixant quasi sol Jesús.
També molts cristians que feren la primera Comunió han deixat sol el Senyor, i la seva primera Comunió ha estat l'última, i és que el Senyor atreu, però no coacciona, sinó que respecta la nostra llibertat.
Tot i així, germans i germanes, l'Eucaristia és aliment que nodreix i enforteix tant al nen i al jove que s'inicien en la vida cristiana com al adult que experimenta la seva pròpia debilitat.
Per això, l'Església, de maneres diferents, ens diu com l'àngel a Elies, en la primera lectura: aixeca't i menja, menja el pa de l'eucaristia, pa viu que dóna la vida eterna. Perquè el nostre camí cap al cel és llarg, costa amunt, superior a les nostres forces, combregar ens és totalment necessari, si volem tenir vida eterna amb Déu al cel.
Bon diumenge i bones vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada