DIUMENGE XXII
"Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes" Mc 7,8).
Avui, la Paraula del Senyor ens ajuda a discernir que per damunt dels costums humans estan els Manaments de Déu. De fet, amb el pas del temps, és fàcil que distorsionem els consells evangèlics i, adonant-nos-en o no, substituïm els Manaments o bé els ofeguem amb una exagerada meticulositat:
L'atac de Jesús és frontal: "Bé va profetitzar Isaïes de vosaltres, hipòcrites. Aquest poble m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dóna és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. I Jesús després, de denunciar la manipulació que fem de la paraula de Déu, ens parla del que és pur i impur, no en sentit ritual, sinó moral i personal, és a dir, en relació a la consciència de l'home davant Déu. I ens diu: "Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic. Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que.... i entenden tots. Res que entra de fora pot fer impur l'home, el que surt de dins és el que fa impur l'home. Perquè de dins surten els dolents propòsits, ... Tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home”. És del cor de l’home d’on brolla tot el bé i el mal de la persona i del món. El mal i el bé no vénen pas de fora, sinó de dins, del fons del cor. Per això cal cuidar amorosament el cor i mantenir-lo net per poder veure i estimar Déu i poder mirar les persones i les coses amb els ulls de Déu i estimar-les amb el cor de Déu. És el que feia Jesús.
Els jueus estaven molt preocupats per complir literalment la llei, però oblidaven l’"actitud del cor". El cor en llenguatge bíblic significa el "jo" conscient d'on neixen les decisions lliures i responsables. És per això que Jesús ens diu: «Purifica primer la copa per dintre, i així també el defora serà pur» (Mt 23,26). Déu no s'acontenta en la façana, o en el rebedor, entra a donar una ullada a l'interior de la casa. No és fia de la bona cara que fas, sinó que penetra en el teu cor i en dóna una mirada. Jesús es refereix al cor, com la font del nostre obrar
De vegades diuen de nosaltres, els que complim amb les obligacions de l'Església: que no vivim el que creiem, que prediquem el missatge de Jesús però que no el practiquem, que parlem de caritat o de justícia però som els més injustos i els menys caritatius. Tot i que moltes vegades aquestes afirmacions són exagerades és veritat que el fariseisme és una temptació que ha assetjat sempre a l'home, tendim cap allò que és més fàcil i senzill, oblidant-nos de l'essencial, fixant-nos en allò que és secundari.
Germans i germanes hem d'evitar de totes totes el fariseisme, ja sigui de dretes o d'esquerres.
El primer consisteix en la sobrevaloració de l'exterior, la lletra sense esperit, fórmules sense vida. Això pot descentrar la religió posant-la en perill de naufragi. Com ens diu la primera lectura: "m'honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi".
El segon consisteix a condemnar en bloc tot el que és exterior acollint-se a un còmode i irresponsable "jo m'entenc directament amb Déu", prescindint de pràctiques religioses: com la missa, la confessió, l’oració, l’abstinència, les devocions, les processons, què, si surten del cor, són expressió d'autèntica vida cristiana, i per tant tenen un gran valor.
Cal no oblidar mai que les nostres accions valen tant com l'amor que hi posem. Es posa molt d'amor? Valen molt. ¿Poc? Valen poc. No es posa res? No valen res.
Dues veritats són igualment certes: que la lletra sense esperit no val res, però l'esperit sense la lletra o no existeix o està en perill. Oblidar que Déu és amor és posar en perill l’amor mateix.
Finalment el to general d'aquest passatge evangèlic s'harmonitza bé amb els ensenyaments que ens dóna avui l'apòstol Sant Jaume a la segona lectura: “La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitat, i us guardeu nets de la malícia del món”. La vídua, l'orfe, el pobre i el necessitat són la veu i la crida que ens adreça avui a nosaltres. Si el nostre culte a Déu ens fa pensar en ells, el nostre culte serà veritable. Bon diumenge dia del Senyor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada