Som al bell mig de l’evangeli de Marc. Segons els especialistes, aquest evangeli està estructurat en dues parts ben definides: la 1ª està centrada en el Mar de Galilea; la 2ª pren la forma d’un Camí.
Fixeu-vos en l’evangeli d’avui perquè inclou una frase en què poques vegades reparem: "Jesús,..., se n’anà als pobles de..., i pel camí preguntava als seus deixebles". És enmig de la rutina de cada dia quan Jesús ens adreça les seves dues preguntes.
- La primera pregunta sembla fàcil: "Qui diu la gent que sóc jo?" Per respondre a aquesta pregunta no cal la fe. Només cal prestar atenció als mitjans de comunicació, al que diu la gent i sentirem les opinions més dispars.... Constatarem que cada vegada hi ha més despreocupació i ignorància. Fins i to en països de vella cristiandat, com el nostre, són molts els que no saben qui és Jesús.
- La segona pregunta ens interpel·la directament: "I vosaltres, qui dieu que sóc Jo?" Aquesta pregunta suscita en nosaltres altres interrogants: Quantes coses sé jo de Jesús ...? Què puc dir jo de Jesús? Què aporta Jesús a la meva vida ...? Puc parlar de Jesús amb saviesa i contundència ...?
La resposta sincera a aquestes preguntes ens porta a reconèixer,
• La manca de formació que tenim la majoria dels cristians,
• El molt que ens costa reconèixer que sabem poques coses de Jesús ...
• El poc interès i esforç que posem en saber qui és Jesucrist, en qui diem que creiem..
Necessitem llegir més l'Evangeli. Per poder parlar amb seguretat del que creiem i explicar millor el missatge i la vida de Jesús.
Necessitem llegir més l'Evangeli. Perquè pugui il·luminar la nostra vida.
Sí, germans, la resposta a la pregunta de Jesús exigeix silenci i reflexió. Es tracta de confessar la identitat d'aquell en qui creiem. La resposta revela també la meva identitat.
A l’evangeli, en veure les reaccions de Pere, entenem que no n'hi ha prou amb reconèixer Jesús com a Messies. Cal acceptar el seu messianisme com és, no com nosaltres volem que sigui.
És per això que Jesús ens diu: "Si algú vol venir amb mi, que es negui a si mateix, que prengui la seva creu i em segueixi". Aquestes paraules de Jesús suposa una relació entre el qui pregunta i el qui respon. Una relació que comporta tres decisions molt serioses i radicals:
• Negar-se a si mateix. No és fàcil reconèixer que no sempre tenim la raó, que ens hem equivocat en el passat i que ens equivoquem en el present. Seguir Jesús suposa renuncies, però renunciar per Jesús mai empobreix: sempre és un enriquiment. Perquè aquestes renúncies deixen un espai en el nostre cor, que es va omplint de Déu que és Vida, Amor, Joia,....
• Carregar amb la creu. No vol dir buscar sofrir per sofrir. Això seria absurd. Es tracta de ser fidels a l’evangeli, es tracta d’estimar. Però amb tanta fermesa i convicció, que no ens fem enrere malgrat les dificultats o sofriments que aquesta fidelitat ens pugui portar. Hem de tenir molt clar que el nostre distintiu com a cristians no és patir, sinó estimar. No estimar de qualsevol manera, sinó com Jesús.
• Seguir el Senyor. Significa en principi mirar Jesús com a Mestre de doctrina i com a model de vida. Seguir Jesús vol dir que el camí no el fem sols, sinó amb Jesús. Sempre portem un company de camí que és llum, força, esperança, i sobretot, amor.
L'evangeli que hem proclamat avui és una parada al llarg del camí amb Jesús. En aquesta conversa Jesús ens pregunta a cadascú de nosaltres: Josep, Maria, Jordi, Manuel...Qui dius tu que sóc Jo? No et preocupis si no saps contestar. Perquè el viatge amb Jesús dura tota la vida i al llarg d'aquest pelegrinatge Ell ens va revelant, a poc a poc, el significat de la seva persona i de la seva vida. I sobretot cal tenir clar que no segueixes un conjunt de veritats sinó una persona. I a una persona mai se l’arriba a conèixer del tot.
Alguns pensen que el dia que van acceptar Crist i van decidir fer-se cristians era el final del viatge. Però no es pas així, aquest dia va ser el primer pas, molt important, però només un primer pas. El viatge amb Jesús és una relació permanent, que dura tota la vida.
Demanem que el Senyor ens ajudi a prendre'ns seriosament la nostra formació i el nostre coneixement de l'Evangeli.
Que el Senyor ens doni forces per lliurar-nos al servei dels altres. Encara suposi sofriment i dificultats.
I per acabar, voldria que tots nosaltres poguéssim repetir de veritat, aquestes paraules de sant Pau a la comunitat dels filipencs: Per a mi viure és Crist ( Fil 1,21).
BON DIUMENGE I BONA SETMANA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada