La meva reflexió d’avui tindrà dues parts:
1) Sigueu valents, no tingueu por
Quantes vegades necessitem escoltar aquestes paraules plenes d'ànim del profeta Isaïes. Les necessitem perquè sovint la imatge de l’Església és trista. De ben segur que motius n’hi ha. Per exemple les nostres comunitats semblen que no creixen. Cada vegada estan més envellides. A les nostres esglésies no n’hi ha joves ni infants. Els sacerdots, són també cada dia més grans. Estem patint una crisis en tots els sentits. I si a això afegim motius de desànim pastoral, dificultats de tota mena, problemes personals -de soledat, manca de salut o d'il·lusió ... - llavors la situació s'agreuja. I de ben segur que la lletania d'aspectes negatius encara podria ser molt més llarga.
Tot això ens afecta. Ens sentim sovint poca cosa, incapaços de poder afrontar les responsabilitats d’una manera digna.
Però és llavors, davant d’aquest panorama, quan el missatge d'Isaïes té la seva força i la seva llum. Tornem a escoltar-lo: "Sigueu valents, no tingueu por". Aquest missatge se'ns dirigeix avui a cadascú de nosaltres. És un missatge de vida i d'esperança.
Sí, germans i germanes podem ser valents i forts, perquè Déu és amb nosaltres. Ell és la nostra vida, la nostra força, la nostra salvació. I per tant, tot pot canviar perquè Déu és amb nosaltres. Ens ho diu Isaïes en la primera lectura: “Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia,... és ell mateix qui us ve a salvar. Per acabar aquesta primera part vull recordar aquelles primeres paraules que del gran Papa Joan Pau II a tota l’Església després de ser elegit Papa: “No tingueu por, obriu el vostre cor a Crist”.
Fixem-nos ara en l'evangeli: Jesús tot sol amb un sord mut, li posà els dits a les orelles i li tocà la llengua, aixecà els ulls al cel i li digué: "Efatà", que vol dir, "obre't". A l’instant se li obriren les orelles, la llengua se li deslligà i parlava perfectament. Jesús cura pel poder de Déu.
Tots nosaltres necessitem, també, que algú, en nom de Déu, ens digui: "Efatà", és a dir:
Obre't!: Per escoltar la Paraula de Déu i deixar que el vostre cor s'ompli del seu Amor i de la seva Vida.
Obre't!: Per sentir les veus dels altres, els seus laments, els seus patiments, les seves necessitats, les seves alegries, les seves tristeses.
Obre't!: Per parlar de Déu als altres, per donar-los a conèixer tot el que hi ha en el vostre cor.
Obre't!: Per dir una paraula de consol, de comprensió, d'ànim, d'esperança.
Deixem que el Senyor trenqui les barreres del nostre aïllament i que la seva paraula ompli la nostra vida del seu amor, que la veu dels que ens envolten ens ompli de la seva vida i ens alegrem de la riquesa que ens poden aportar.
Demanem que el Senyor deslligui la nostra llengua perquè poguem parlar d'Ell amb entusiasme i sense dificultat.
Siguem sensibles, com Jesús, amb les persones més indefenses. Només si som petits, senzills i humils, i confiem en Déu, la nostra vida tindrà sentit, i la nostra feina segur que serà eficaç davant Déu.
Que aquesta Eucaristia ens transformi. Finalment, escoltem de nou el missatge d'Isaïes: "Sigueu valents, no tingueu por".
Que tingueu tots un bon diumenge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada