FE I FAVORITISMES PERSONALS ESTAN EN DES-ACORD...
“Fer be”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
“Fer be”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
“Ara” estem alarmats, al menys jo ho estic!... m’entristeix tot el que veig que està passant a la nostra parròquia. Que boniques aquestes paraules de la primera lectura: Digueu als cors alarmats: Sigueu valents, no tingueu por: Aquí teniu el vostre Déu que ve per fer justícia;… Jesús ens ho diu ben clar!... Hem de ser valents, Déu esta amb nosaltres per fer justícia...
La setmana anterior vaig llegir que Jesús dóna prioritat absoluta al cor de l’home... a la motivació interior que ens impulsa a fer-ho! Qui som nosaltres per jutjar quina es la motivació que els impulsa a actuar d’aquesta manera?... tots som humans i podem caure amb molta facilitat!
De la mà de totes les lectures, sobretot la d’aquest diumenge, recordo que el deixeble de Jesús viu de l’escolta de la paraula de Déu: “El senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella”, ens diu també el profeta Isaïes (Is 50,5). I, a força d’escoltar el nostre Déu hem après a parlar i, també en paraules cristianes a anunciar l’Evangeli.
Per poc que miro al meu voltant veig que la paraula de Jesús necessita d’obrir-se pas en moltes oïdes sordes. La comunitat cristiana és ara el sagrament de la salvació per a tots. Al llarg de dos mil anys ha continuat fent el que féu Jesús. Cadascun de nosaltres prolonguem ara la seva missió guaridora en el món, remeiant els mals de la comunitat. El que necessitem es tenir fe, pregar per les persones, encomanar-les al Pare. Creure que Jesús segueix actuant i fent miracles a través nostre. I a la vegada, demanar al Senyor que torni a desfermar la nostra llengua perquè sempre tinguem ocasió d’anunciar la seva bondat i la seva salvació. Ell té el poder de fer noves totes les coses, i posa en el nostre cor més alegria que la d’aquells que abunden en blat i oli.
Per poc que miro al meu voltant veig que la paraula de Jesús necessita d’obrir-se pas en moltes oïdes sordes. La comunitat cristiana és ara el sagrament de la salvació per a tots. Al llarg de dos mil anys ha continuat fent el que féu Jesús. Cadascun de nosaltres prolonguem ara la seva missió guaridora en el món, remeiant els mals de la comunitat. El que necessitem es tenir fe, pregar per les persones, encomanar-les al Pare. Creure que Jesús segueix actuant i fent miracles a través nostre. I a la vegada, demanar al Senyor que torni a desfermar la nostra llengua perquè sempre tinguem ocasió d’anunciar la seva bondat i la seva salvació. Ell té el poder de fer noves totes les coses, i posa en el nostre cor més alegria que la d’aquells que abunden en blat i oli.
A la carta de Sant Jaume (Jm 2,1-5) podem observar l’estreta relació que hi ha entre culte i vida, entre fe i compromís existencial. La fe i les seves exigències concretes. La fe davant la discriminació. La llei real de l’amor. Podria resumir el missatge de la manera següent: l’autor recorda als cristians que la seva vida concreta de relació social s’ha de regir per criteris de fe i no per la lògica del món que afavoreix els rics i potents. FE I FAVORITISMES PERSONALS ESTAN EN DES-ACORD. Primer es la misericòrdia. Reflexionem-hi.
Jesús té poder per retornar l’home a la dignitat perduda, purificar la seva consciència i alliberar-lo de tota maldat. Per refer el cor humà i acabar, si ho creu oportú, per la salvació de la persona. En tot cas, per retornar la pau a l’home que sofreix i fer que visqui sense ensurts i ple d’esperança.
El sentit espiritual de la ceguera ens priva de conèixer el mon admirable que Déu ens ofereix aquí a la terra. El mateix ens passa amb la sordesa espiritual i la impossibilitat de poder anunciar l’evangeli. Respecte al miracle de recuperar la vista per poder veure les coses a la llum de Déu, la comunitat cristiana prega i projecta la llum que hem rebut. Com Cristiana i catequista que soc m’ofereixo als nens, als joves i als adults perquè recuperin la visió i el plantejament evangèlic i el puguin aplicar a tota la seva vida. En l’evangeli d’avui veig amb quina facilitat Jesús va fer el miracle. Simplement anava guiat per la fe, l’amor a la persona i la confiança en el Pare del Cel.
Una altre cosa important que he sentit en fer aquest escrit és que aquell home, un cop curat, comença a parlar “perfectament”, així entenc que quan una persona s’obre a la veritat de Jesús, millora de manera radical la seva manera de comunicar-se de viure amb els altres. Les seves paraules seran portadores d’amistat, de joia, de pau, de llum...
Hem de ser conscients que les nostres paraules penetren en el cor d’aquells que escolten i, allà dins, son llavors de sentiments. Que poden ser bons o dolents, positius o negatius... És a dir, que podem salvar o podem enfonsar la persona. Què sembro en el cor d’aquells que m’escolten? Quant piquem un clau, amb ràbia i molta força, al darrera d’una porta de fusta, si algun dia en demanes perdó i el treus, el que queda es un bon forat a la fusta, que mai es podrà recuperar. Mirem d’evitar fer més forats a la fusta... Jesús vol, i Ell ho fa possible, que les persones siguem capaces de comunicar-nos amb sinceritat i cordialitat. Ne d’aprendre i val la pena de fer l’esforç... Estimar sense deixar forats!
Cada persona és un misteri que amaga en el seu cor unes riqueses immenses que Déu mateix hi ha posat. Quantes riqueses queden enterrades i es perden per una deficient comunicació entre les persones! QUINA PÈRDUA MÉS GRAN! Perquè la comunicació sincera i amable enriqueix, acosta les persones i fomenta la unió i l’estimació. AIXÒ ÉS FER REALITAT ENTRE NOSALTRES LA SALVACIÓ DE JESÚS.
L’evangeli acaba amb aquelles paraules tan significatives que deia la gent parlant de Jesús: “Tot ho ha fet bé” Tant de bo que, en arribar al terme de la nostra vida, se’ns pogués fer a tots nosaltres aquest elogi: “Tot ho ha fet bé”. Es tracta de fer bé les mil petites coses de cada dia. “Fer be”, vol dir fer-les amb amor: fer-les perquè volem ajudar els altres, perquè volem ser un nou Jesús, enmig del nostre món.
Som conscients que si ens obrim a Déu, també ens obrirem als altres, i tot ho farem be?
Col·laboració catequista: Montse Urgellés.
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Horaris de les misses de la Parròquia de Cabrera de Mar.
Dissabte
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda.
Diumenge
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
A Santa Helena a les 11 del matí.
Des de molt antic al costat d’una masia del Pla de Santa Margarida hi havia una esglesieta del segle III o IV, dedicada a Santa Margarida i al davant hi havia un cementiri.
Aquesta capella va ser destruïda per la maldat i la incultura durant la guerra civil, i cap al voltant de 1950 els veïns de la capella varen ampliar la masia aprofitant l’edifici de la capella i aquesta va desaparèixer.
Hi va haver gent que va protestar, principalment gent de Mataró, però ningú no va emprendre accions legals contra aquest fet.
Per tal que vegeu la importància d’aquesta capella, cap als anys 1720 o 40, el que fou bisbe de Barcelona d’aquesta època Josep Climent i Avinent, que és conegut entre d’altres coses per procurar que el coneixement i la doctrina arribessin a tot el poble, va fer possible, juntament amb l’ajuntament i el rector de Cabrera, que un mestre s’instal·lés a la capella i per tant ensenyés catecisme i llegir i escriure als nens i nenes dels voltants.
Esperem que amb el temps es construeixi una església en aquest veïnat per tal que els veïns del Pla de Santa Margarida puguin anar a missa tal i com passava abans de que la capella desaparegués.
Tal i com ha succeït a altres pobles on en un principi hi havia una església i a mida que ha anat creixent la població o alguns veïnats s’han anat fent altres capelles o centres per al culte i que amb el temps han esdevingut parròquies. Per exemple a Vilassar de Mar on cap al 1780 degut a que s’hi va començar a establir gent permanentment, es va construir un primer edifici per al culte, i amb els anys ha anat creixent fins esdevenir el que és avui en dia. O com per exemple entre Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar on fa 60 o 70 anys era un simple tros de terra, ara és una Parròquia de la Mare de Déu del Pilar, o bé l’Església de Nostra Senyora de Lourdes.
En diferents llocs del Pla de Santa Margarida s’hi ha anat fent missa al llarg dels anys, per exemple a Costamar, a Florhispania i des de fa uns 15 anys la fem al Centre Cívic del Pla de l’Avellà.
Seria bo que algun dia es construís un lloc de culte definitiu, si des del segle III o IV fins a mitjans del segle XX n’hi va haver un, no és el nostre deure restaurar-lo?; sabem que hi haurà dificultats, però això a l’església ha passat sempre, i sempre se n’ha acabat sortint, com ho demostra el fet que s’hagin construït totes aquestes capelles que hem anomenat.
El bisbe Joan Carrera sempre havia treballat perquè hi hagués una capella al Pla de Santa Margarida, i esperava que un dia o altre acabés sent una altra parròquia.
Durant el mes d’agost la col·lecta total de Santa Helena d’Agell ha estat de 850,06€ i d’aquesta quantitat s’ha de descomptar 183,86€ de despeses varies.
Per tant la quantitat resultant s’ha de sumar a la quantitat total de la col·lecta que varem publicar en el Full Parroquial de la setmana passada.
El diumenge passat la col·lecta va ser de 323,10€.
Durant el mes d’agost la parròquia ha estat tancada degut a que és el període de vacances.
Mn. Raimon
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada