“Dedico aquest cant al meu estimat” Is 5,1
Amb aquestes boniques paraules comencen els textos d’aquest diumenge que ens permeten dues lectures ben diferents. Una interpretació és un dur avís pels mals cristians: “el Regne de Déu us serà pres” Mt 21,43. Aquest avís és com les lleis de Moisès, escrites davant la duresa del cor de les persones que a vegades no som capaços d’entendre el sentit de les coses i necessitem normes i avisos per tal de reaccionar i fer les coses ben fetes.
Però aquestes lectures les hem de veure també d’una altra manera. Tal i com comença Isaïes, aquesta lectura és un cant d’enamorat de Déu a la seva vinya, que som nosaltres. Hem de veure la bondat immensa del Senyor que ens “ la cavà, la netejà de pedres, hi plantà els millors ceps” Is 5,2 ,és a dir, ens dóna el millor que té, ens mima fins a enviar-nos el seu propi Fill perquè ens ajudi. Déu que és Amor ens diu que donem fruit, és a dir, que estimem. Estimar a la parella, als fills, a la família, als amics, als companys de feina o d’esbarjo, a la nostra comunitat, als que sofreixen, ... i a Déu mateix.
Una vegada vaig llegir que qualsevol mostra o pensament d’amor té una utilitat encara que no en siguem conscients. Penso que no va gens desencaminat
perquè mai sabrem el bé (fruit) que pot fer una acció, paraula o pregària positiva. Per tant, no hem d’escatimar els signes d’amor veritable cap a ningú. I no ens oblidem d’estimar aquest Déu que ens és pare però més i tot, ens és Mare. Ens dóna vida, amor, bons consells, ... amb una paciència immensa; només esperant que algun dia confiem en Ell i que li tornem una minúscula part de tot aquest Amor. Donem-li gràcies per estimar-nos tant i així “el Déu de la pau serà en vosaltres” Fl 4,9
Col·laboració Catequista: Josep
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada