L'Evangeli de Jesús, la Bona Nova, en molts camps vol reorientar les estructures bàsiques de la persona humana. En aquest món nou de Jesús i el Regne que predica, una de les estructures que vol capgirar és l'estructura de domini.
Instruint Jesús els seus deixebles, tot fent camí cap a Jerusalem, planteja un cas d'explotació humana: l'opressió i el domini que comporta la desigualtat d'una relació matrimonial, especialment quan aquesta queda segellada pel costum o per la llei. No és més que una manifestació del nostre cor desigualador que, si no mirem d'anar rectificant, ens neguem l'accés al Regne del nou món que Jesús va venir a predicar. Tots estem tocats d'aquest virus desigualador que avui provoca la pregunta dels fariseus que, a sobre, consagren, amb la seva espiritualitat i normativa, el fet desequilibrant: la dona pràcticament no tenia drets, l'anul·lació del matrimoni estava en mans del marit. Aquesta desigualtat de relació de marit i muller, d'home i dona, és la que l'Evangeli censura perquè va en contra de la igualtat en la que Déu va crear tota persona humana. Déu va crear la persona, "home-dona", indicant que la diferència de gènere no pot mai anul·lar la igualtat de l'ésser humà.
l'amor data de caducitat?
Cal tenir coratge per entomar el text evangèlic de Marc, que avui llegim i que fan servir com un estendard els antidivorcistes, però cal reflexionar-hi defugint dels clixés que tant ens condicionen.
Concebre l'amor etern de parella com quelcom segellat i embotellat, adquirit amb data de casament amb codi de barres d'eternitat, és reduir-lo a un producte mes de consum de la nostra societat consumista. Això no és amor, ni el paper que ho avala és matrimoni.
L'amor es creació constant d'una persona, d'una parella, d'una família, d'una obra, d'un poble. Tot allò veritablement humà, té més esdevenidor que no pas present o passat, i pot anar hi ha d'anar- creixent infinitament. Casar-se és entrar responsablement a compartir aquest procés de desenvolupament sense fi, aquesta realització sense final. És ajudar-se un a l'altre.
En el camí vers l'utopia
El mateix Jesús que avui ens parla d'eternitat en l'amor, és qui ens esperona a ser perfectes com ho és el nostre Pare Déu. Sabia bé prou que hi ha tot un camí vers aquesta utopia, un camí més llarg que la pròpia caducitat i feblesa humana; malgrat això, pel cristians és una fita. Vers aquesta fita hi naveguen molts homes i dones cristians i no cristians també. Hi haurà naufragis i trontolls. Pere,al mar de Tiberiades, s'enfonsava per manca de fe i confiança. Hi haurà tempestes i trencadisses, caigudes i adhesions, A la fi però trobarem Jesús a la vora del llac que ens seguirà preguntant: "m'estimes?". Tu saps Senyor que t'estimo...malgrat les meves infidelitats i els meus divorcis.
Pere, que va negar l'amor a Jesús, va reconstruir, amb el seu perdó, la seva vida i va ser Papa de l'Església.
Col·laboració Catequista.
******************************************************
Dissabte
Al Plà de l’Avellà a 2/4 de 7 de la tarda.
A Sant Feliu a les 8 de la tarda.
Diumenge
A Sant Feliu a 2/4 de 10 del matí.
A Santa Helena a les 11 del matí.
Els dies laborables a les 12h del migdia i a les 7h de la tarda a Sant Feliu
******************************************************
Dissabte i diumenge la col·lecta va ser de 175,75€ i durant la setmana el total ha pujat a 262,20€.
******************************************************
La setmana passada varem poder llegir el primer fragment de les quatre remarques sobre evangelització. Aquesta setmana us en posem el segon fragment titulat: “Evangelitzar no és imposar”.
Dimecres de la setmana passada va fer quatre anys que la seva persona ens va deixar. Possiblement la majoria dels que ara vivim recordem la memòria i l’exemple de la seva vida i la seva bondat.
Els seus passos, la lectura, el seu exemple i humilitat van ésser els camins que va seguir per dirigir la seva vida cristiana, ben arrelada en el seu interior, a acostar-se a Jesucrist.
En els moments actuals encomanem la nostra devoció i l’exemple de la seva vida.
Mn Raimon
2. EVANGELITZAR NO ÉS IMPOSAR
L’escriptor italià Guareschi, creador de dos personatges alhora primaris i tendres, el rector don Camilo i el capo comunista Pepone, va saber descriure molt bé, ja fa uns quants anys, la dialèctica apostolat/lluita que ha inquietat tants cristians de tots els temps. Don Camilo sabia que el Mestre ens envia com a ovelles entre llops (Mt 10,16). Ho sabia i ho creia de cor. >Però això no el salvava d’envejar , més d’una vegada, la força del llop. Sobretot li costava –ens costa- de trobar el punt dolç entre allò de ser astuts com les serps i allò altres de ser innocents com els coloms. En tot cas, la temptació d’imposar-se a l’altre, fent servir Déu d’excusa, se li feia irresistible.
Per a molts catòlics de les generacions més grans, avesats a un cert doncamilisme, l’aparició el 1965 de la declaració conciliar sobre la llibertat religiosa va significar un canvi de criteri realment espectacular. Déu no força mai l’home, deia (n.II). I afegia: és veritat que en la ruta del poble de Déu, de vegades s’ha observat una conducta no gaire conforme a l’esperit evangèlic o, fins i tot, contrària; però, tot i això, sempre l’Església ha ensenyat que no es pot obligar ningú a acceptar la fe (n. 12). Mentre llegiem aquests i altres paràgrafs de la declaració... quants records ens venien d’errades lamentables que, temps era temps, havien passat com a encerts!
Avui som lluny de certes temptacions del passat. Aparentment, el nostre context social no es presta gaire a fer de don Camilo. Els pepone, per la seva banda, han esdevingut més subtils. Però això no vol pas dir que ens hàgim desfet, evangèlicament, de tota agressivitat. Potser, fins i tot, alguns aspectes de la nostra societat secular la provoquen altra vegada...
M’ha cridat l’atenció, en aquest sentit, un article de la revista 30 Giorni que en cita un altre de Vita. Parlen, totes dues, dels que anomenen cristianistes. Qui són?
Es tracta, diuen, de gent diversa amb el comú denominador de ser catòlics carregats d’ideologia, que cerquen la baralla. La seva originalitatno rau en el fet que prenguin partit, sinó en la manera de fer-ho, en el seu pathos. Responen a certs errors amb un error de signe contrari. Per exemple, fa una crítica encertada al pelagianisme, però passen d’aquí al menyspreu del catolicisme social i l’amor preferencial pels més pobres. Reivindiquen, correctament, Crist com a Salvador únic, però pretenen justificar amb això la bel.ligerància contra l’islam, i acusen de traïció catòlics que, com Andreotti, fidels al Vaticà II, fomenten l’amistat amb els països musulmans. De la denúncia de l’irenisme, salten a l’entusiasme per les expedicions militars antiterroristes... Als cristianistes, conclouen les esmentades revistes, els interessa la pressumpta puresa de la seva ideologia catòlica, no la vida concreta dels cristians.
No sé si escauria relacionar aquest fenomen amb alguns repunts d’integrisme, més o menys superficial, perceptibles també entre nosaltres. Sigui com sigui, mai no serà inútil tenir present que evangelitzar no és imposar.
-Mn. Joan Carrera.-
LA PREGÀRIA DE LES FAMÍLIES
Senyor Jesús, treu de nosaltres la duresa de cor que ens impedeix perseverar en l’amor dins la família, entre l’espòs i l’esposa, entre pares i fills, entre germans.
Fes-te present en la vida de les comunitats familiars, des de la intimitat del marit i la muller fins a les estones en què tots els membres de la família comparteixen espais dinant, llegint pregant o descansant.
Enforteix el matrimoni com un sagrament d’amor basat en una decisió teva, bon Déu, i fonamentat en l’ antropologia i la llei natural.
Allibera’ns de tot allò que trenca la fidelitat.
Et demanem que omplis de pau les nostres llars, perquè la transmissió de la fe entre generacions es manifesti amb bons fruits entre tota la societat,
Gràcies pel testimoni de tantes famílies que han fet comunitat i Església domèstica i que t’han posat, Senyor en el centre de la seva convivència.
Ajuda, Crist Jesús, aquelles famílies que tenen problemes, aquells matrimonis separats o trencats.
Que la teva consigna de formar entre home i dona una sola família es pugui expressar a tot arreu des de l’obertura del cor i des de l’entrega total entre els esposos. AMÉN.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada