Les lectures d’avui posen davant nostre dues actituds no cristianes: l'exclusivisme i l'escàndol, dos comportaments totalment contraris al missatge de Jesús.
L’EXCLUSIVISME: Els deixebles creien que, al costat de Jesús, tenien l’exclusiva de la veritat, de la lluita contra el mal. “Mestre, n’hem vist un que es valia del vostre nom per treure dimonis i li hem dit que no ho fes més; no és dels qui vénen amb nosaltres”. L’exclusivisme, porta els deixebles a veure un rival en aquell que és un col·laborador. La resposta de Jesús és clara: “Deixeu-lo fer. Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres”. No es pot excloure que, fora del grup dels deixebles, hi hagi persones que facin el bé. Treure un dimoni significa lluitar contra el mal, contra aquell que era considerat en aquella època com la causa de tot mal. Pertant una lliçó que no hem d’oblidar: La causa del bé no està només en mans del grup de Jesús, és a dir dels cristians: Déu actua fora els límits d’aquest grup tancat. És important subratllar l’obertura de Jesús. I hauríem d’arribar a dir com Moisès, a la primera lectura, “Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia i el Senyor donés a tots el seu esperit!”. Que bé que Moisès prengués una actitud tan oberta a l’actuació de Déu. ¿Qui som nosaltres per posar límits a l’acció de l’Esperit? L’Esperit és lliure i actua quan vol, on vol i com vol. El poder de fer el bé, de lluitar contra el mal, no és propietat de cap grup, ni de la mateixa Església. Cal, per tant, tenir els ulls ben oberts per descobrir l’actuació de l’Esperit de Déu allà on menys ens ho pensem.
Jesús està en contra de tot sectarisme, d’aquella mentalitat que es caracteritza pel seu tancament, la seva intolerància, la seva intransigència. Jesús és un home liberal, no vol tenir el monopoli del bé. Una de les coses que jo més admiro de Jesús és aquest esperit de llibertat, que té i ens ensenya. Jesús vol que tots siguem amics, encara que no pensem de la mateixa manera.
Si nosaltres mirem les nostres comunitats, veiem que hi ha diferents maneres de pensar i actuar. A Jesús se’l pot seguir de diverses maneres. Per exemple, hi ha una gran diferència entre un monjo de Poblet i un missioner de l’Índia. I això és bo i ve de Déu. El que és dolent són les enveges i discriminacions: aquella persona no m'agrada i jo no m'hi acosto perquè és conservadora o progressista, catalana o castellana, o no pensa com jo penso. Ja en les primeres comunitats hi havia aquestes divisions. Uns deien: jo sóc de Pau, altres jo sóc d'Apol·ló. Pau a (1 Cor.,3.6-7) contesta: “Jo vaig plantar, Apol·ló va regar, però el que fa créixer és Déu. Ni el que planta, ni el que rega és quelcom, sinó Déu que fa créixer. Per això no son res. ni el qui planta ni el qui rega; només compta Déu, que fa créixer”.
L’ESCÀNDOL: Jesús parla amb un llenguatge molt dur contra l’escàndol: tirar al mar, tallar-se la ma o el peu, treure’s l’ull... Jesús és comprensiu amb les persones, però no admet els fets que poden escandalitzar. “Però, ai d’aquell que allunya de mi a un d’aquests petits que tenen fe, valdria més que el tiressin al mar amb una mola d’ase lligada al coll” (Mc 9, 42).
Ai d’aquell que introdueix un nen en el món de la droga, de la mentida, del llenguatge barroer, del sexe incontrolat…. Ai dels qui en nom de la llibertat fan burla de Déu, de Crist i de les persones o coses santes,… Ai dels homes d’església que han abusat de menors. Però ai també, dels responsables que se serveixen sistemàticament dels mitjans de comunicació, de diversió, de l’educació etc. per tancar l’horitzó de la transcendència i fer impossible o molt difícil la vida de fe. Aquests contreuen una responsabilitat terrible davant Déu i davant la història. Malaventurat aquell que fa entrebancar els altres i els aparta del camí de Jesús
En el llenguatge bíblic escandalitzar vol dir posar a l'altre en perill de perdre la fe. Un dels mals actuals és voler justificar uns fets, o comportaments que no es poden justificar, segons la llei de Crist, com per exemple, l'avortament, el divorci, les relacions prematrimonials, les drogues, l'abandonament dels pares, vells i malalts etc etc. Les paraules de Jesús són fortes i clares perquè les entenguem.
Jesús ens dóna avui tres grans lliçons. No voler tenir el monopoli del bé, ser comprensius amb les persones, i no escandalitzar.
QUE TINGUEU TOTS UN BON DIUMENGE I UNA BONA SETMANA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada