A l’evangeli del diumenge passat Jesús feia dues preguntes, la més directa: : “I vosaltres qui dieu que sóc Jo?”. A l’evangeli d’avui pregunta: “què discutíeu pel camí?” Però ells, avergonyits, callaven, perquè pel camí havien discutir quin d’ells seria el més important.
Fixeu-vos com la Paraula de Déu, després de dos mil anys, és de gran actualitat. Perquè avui, com aleshores, nosaltres seguim discutint qui és el primer, el més important, el que té més autoritat, més prestigi, més diners, més cases, més coses, més de tot ... Aquestes discussions, però, posen en marxa les passions més profundes del cor humà. I que Jesús ja ens advertia fa dos diumenges (Mc 7,21-23).
Davant d’aquest panorama diu l’evangeli que, Jesús, s’assegué, cridà els dotze i els digué: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”. Jesús vol que entenguem que l'única cosa important al Regne de Déu és l'Amor, i que la mesura de l'amor és el servei.
Aquesta actitud de ser el servidor de tots, cal tenir-la a tot arreu: a la parròquia, a casa, a la feina, amb els veïns, amb els amics, al barri ...
Servir quan ens ho demanen, quan no ens ho demanen, perquè ens adonem de la necessitat, i fer-ho sempre amb promptitud i amb bones maneres, amb alegria i bon esperit perquè cada servei sigui un gest d'amor.
Jesús vol també que entenguem que una altra actitud fonamental dels seus deixebles és acollir: acollir com Ell acollia, per exemple, a un nen. “Després féu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: “Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat”.
Què bonica és la imatge de Jesús amb un infant als seus braços!
Jesús vol que siguem com infants. L'infant no confia en les seves pròpies forces, sap que és dèbil i necessita dels altres. No té gairebé res i està disposat a rebre. L'infant és innocent, no té malícia, no sap dissimular. Ser infant és posar-se a les mans de Déu, com l'infant es posa a les mans dels seus pares. Tots nosaltres som dèbils i necessitem de Déu i dels nostres germans. Nosaltres cristians hem de ser com un nen davant Déu I acollir com Jesús. Acollir, com Jesús, és valorar, respectar, escoltar, oferir, col·laborar, donar suport ... I donar-ho tot sense esperar recompensa, gratuïtament, en total generositat.
Permeteu-me, ara, que us doni una idea molt bonica de la Mare Teresa de Calcuta. Ella deia que volia ser el llapis de Déu. Quan una persona fa un dibuix amb un llapis, aquest es posa a les mans del dibuixant i ell és qui mana, dirigeix i fa el dibuix. Quan s' ha acabat el dibuix ningú pensa en el llapis, que és un petit instrument a les mans del dibuixant. Tota l'obra s'atribueix a la persona. Així volia ser la Mare Teresa de Calcuta, un petit llapis en les mans de Déu.
Jo també voldria ser un petit llapis a les mans de Jesús. També vosaltres heu de ser llapis de Jesús. Per tenir un bon cor, Déu ha d'estar al centre de la nostra vida. Ens hem d'obrir a la seva acció salvadora i deixar-nos modelar per Ell, com el terrisser modela l'argila, per tenir així els seus mateixos sentiments, desitjos, actituds i assemblar-nos veritablement a Ell
Germanes i germans tres idees fonamentals podem treure de l'evangeli d’aquest diumenge:
- Estimar la creu de Jesús i portar la nostra creu.
- No voler ser els primers, sinó ser servidor de tots.
- Fer-se com infants per entrar en el regne del cel.
Demanem al Senyor que sapiguem descobrir en la Paraula de Déu maneres concretes de viure com a deixebles de Jesús. Que passeu un bon diumenge i una bona setmana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada