14.7.13 Homilia predicada per el pare MANUEL MIRAS i SOLER

DIUMENGE QUINZÈ  (14-VII-2013)

Avui a l’evangeli Jesús ens presenta la paràbola del Bon Samarità: Jo també vull començar avui la meva homilia amb una petita història:

 

“Un dia, una dona va sortir de casa seva i va veure tres homes, amb llargues barbes blanques, asseguts a la porta.
Va entrar i li va dir al seu marit. Convida’ls a entrar i que comparteixin la taula amb nosaltres.
 La dona va sortir i els va convidar.
Però ells li van dir: "Nosaltres no entrem mai tots tres alhora en una casa".
Per què? Va preguntar la dóna encuriosida.

Un d’ells li va explicar: "Mira aquest és Mr Riquesa i aquest altre és Mr Èxit i jo sóc Mr Amor.  Entra i comenta al teu marit qui de nosaltres voleu que entri a casa vostra?"
La dona entrà i dialogà... 
El marit digué: Convidem a Mr Riquesa i que ens ompli la casa amb les seves riqueses",
La dona que no estava d'acord digué. "Per què no convidem a Mr Èxit?
I la seva jove que estava escoltant va dir: "No seria millor convidar  l’Amor i així la nostra casa s'ompliria d'amor"?

Tots tres es van posar d'acord i van convidar a l’Amor. 
L'Amor es va aixecar i es va dirigir cap a la casa. Els altres dos també es van aixecar i el van seguir. Llavors la dona digué a la Riquesa i a  l’Èxit: "Ei! només hem convidat L’Amor, ¿per què voleu entrar també vosaltres?"
I els dos van respondre a una veu: "Si haguéssiu convidat a la Riquesa o l’Èxit els altres dos s'haurien quedat fora, però com que heu convidat l’Amor, on ell va també anem nosaltres”. 

 Oi que n’és de bonica aquesta paràbola? on hi ha amor hi ha també riquesa i èxit. A qui hauríem convidat nosaltres? Cadascú s’ho sap.

Però tots sabem que Déu és amor. Que Jesús ens va estimar i va donar la vida per tots. Sabem que Déu no té accepció de persones. Sabem que els gestos d'amor valen més que totes les paraules.

Tots sabem que només se salven els que estimen.

El mestre de la llei que va voler posar Jesús en dificultats també sabia la resposta a la seva pregunta:

 ¿què he de fer per aconseguir la vida eterna?" És per això que va respondre com un lloro a la pregunta de Jesús: Què hi ha escrit a la Llei?

Ell contestà: “Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima els altres com a tu mateix”.  Jesús li diu: "Fes-ho així i viuràs".

Estimar Déu, a molt li resulta una cosa fàcil: una missa de tant en tant, un crit aquí, una lloança allà, una oració de petició, una promesa a mig complir ... I és que Déu com les mares ho dóna tot i no demana res a canvi. Déu s'acontenta amb poc, demana poc per a ell.

Però, quan es tracta dels altres, dels seus fills, a Déu tot li sembla poc.

"Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers" ... Els savis de la Bíblia van passar de llarg. Però, un samarità, un heretge, un ateu, un que no coneixia la Bíblia, el veié i se'n compadí.

Déu vol que siguem com el bon samarità, que veu, es compadeix i actua.
L'amor samarità converteix als estranys en amics.

L'amor samarità no busca recompensa i no compta quan li costarà....

L'amor samarità és l'amor de Jesús. Ell és el Bon Samarità que surt al nostre encontre en el viatge de la vida. I ho dóna tot.

Sí germans, l'evangeli de Jesús no és el llibre del saber, sinó el llibre de fer el bé. A qui? A Tots.

Diumenge passat, Jesús, ens convidava a compartir  i anunciar l'evangeli a tothom.

Avui, Jesús ens convida a no dir res. El bon samarità no va dir res, simplement va fer el bé al ferit.

Nosaltres també, a través d'un gest, una ajuda, un somriure, hem de ser proïsme d’aquelles persones a qui ningú vol.

Germans i germanes, posem en practica l'amor, no el de ... sinó el del bon samarità, el de Jesús.

No oblideu que el millor culte a Déu no és el que li donem a l'església sinó el que li donem a través del servei i l’ajuda als nostres germans.

Ah! I no us oblideu de convidar l’Amor a la vostra taula.

 

Que tingueu un bon diumenge!!