DIUMENGE SETZÈ (21-VII-2013)
Tota la reflexió d'avui la podem resumir
en tres paraules:
Acollir. Escoltar. Servir.
ACOLLIR
Al Senyor, que vol estar amb nosaltres, ser el nostre amic i Salvador: I que es fa present en la nostra vida de múltiples maneres.
Acollir els altres com són: sense discriminar ningú, sense fer diferències entre
les persones, sense
preferències ni prioritats
en el tracte, sense bolcar-nos més en qui
millor ens cau.
Acollir els altres com són, amb les seves penes i alegries, amb els seus èxits i
fracassos, amb una proximitat familiar, personalment,
com ho fa Abraham en la primera lectura i Marta i Maria en l’evangeli que
acabem d’escoltar. Acollir sempre
i a tots.
ESCOLTAR
Al Senyor que ens parla, per conèixer els seus ensenyaments, per saber com vol que fem les coses, per saber el que vol de nosaltres. Per conèixer més i saber el que ha fet per nosaltres i el que ens ofereix.
Al Senyor que ens parla, per conèixer els seus ensenyaments, per saber com vol que fem les coses, per saber el que vol de nosaltres. Per conèixer més i saber el que ha fet per nosaltres i el que ens ofereix.
SERVIR
Al Senyor, per fer la seva voluntat, col·laborar en la construcció del Regne en la tasca evangelitzadora. Servir als altres en tot el que necessiten i nosaltres podem, oferint el que som i tenim i procurant així que siguin feliços.
Al Senyor, per fer la seva voluntat, col·laborar en la construcció del Regne en la tasca evangelitzadora. Servir als altres en tot el que necessiten i nosaltres podem, oferint el que som i tenim i procurant així que siguin feliços.
El Senyor, en l’evangeli d’avui, ens adverteix del perill de caure en la temptació de l'activisme (com Marta), i perdre així la pau, i voler ser el centre d'atenció i que tots siguin igual.
L'activisme ens impedeix aturar-nos per
escoltar-nos a nosaltres mateixos i saber què
fem, per què ho fem
i si caminem en
la bona direcció: Escoltar
als altres. Escoltar a Déu.
El que realment és important és ESCOLTAR, encara que
algú pensi que sigui perdre
el temps. És l’actitud de Maria.
Déu ens crida a estimar-lo i a servir-lo.
I el nostre amor
s'expressa en la pregària. La pregària és l'hospitalitat envers Déu. On l'escoltem
i li parlem i el diumenge és el millor dia per fer-ho.
Recordem que Jesús ens
va manar pregar sempre, mai ens va dir que treballéssim sempre. Es veritat que
necessitem moltes coses però només unes poques són necessàries i una sola cosa és absolutament necessària
conèixer, estimar i servir Déu el nostre Pare.
I ara permeteu-me acabar amb una petita història: “Hi havia una vegada un
pare de família que intentava llegir el diari després d'un llarg dia de
treball. A cada instant era importunat pels seus fills. Un li demanava diners
per anar a comprar un gelat. Un altre se li acostava plorant, s'havia fet mal
al peu i volia que un petó ho guarís. El fill gran li demanava que l'ajudés a
resoldre un problema de matemàtiques. Finalment el més petit va entrar corrent
a la sala a la recerca del bon pare. Aquest li va preguntar molt cansat:
"i tu que vols?" El nen petit li va contestar: "Papa, jo no vull
res. Només vull que m'agafis en els teus braços".
Què n’és de bonica
aquesta paràbola!. És el que va fer Maria, una de les protagonistes de l’Evangeli.
Ara suposem que Déu, el nostre Pare, ens preguntés a cadascú de nosaltres: "I tu que vols?".
Tant de bo que la nostra resposta fos com la del nen petit: "Pare no vull res. Només vull que
m'agafis en els teus braços, només vull gaudir de la teva companyia, de la teva
presència i estar amb tu, posar-me als teus peus com Maria i escoltar-te".
Germans i germanes que aprenguem a posar en pràctica les
tres paraules: ACOLLIR, ESCOLTAR I SERVIR, perquè el nostre amor envers
Déu sigui més profund i el nostre amor als altres sigui més compromès i
veritable
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada