7-VII-2013. Homilia oficiada per el PARE MANUEL MIRAS i SOLER.

DIUMENGE CATORZÈ  (7-VII-2013)

“Un aiguader es dedicava a transportar aigua per al seu patró  en dues grans gerres.

 Un era perfecta i arribava a casa plena d'aigua. L'altra tenia algunes esquerdes i arribava mig buida. Aquesta avergonyida un dia li va dir al seu patró: "Em sap molt de greu i em vull disculpar perquè per causa de les meves esquerdes només podeu obtenir la meitat de la meva càrrega".

L’aiguader va dir a la gerra esquerdada: "Demà quan vinguem de tornada, vull que et fixis en les flors que creixen al llarg del camí". Així ho va fer,  però tot i així estava trista.

L'aiguader li va dir: "T’has adonat que les flors només creixen per la banda del teu costat? Jo sempre he sabut de les teves esquerdes i per això vaig sembrar llavors de flors perquè tu al regar-les cada dia, jo pogués recollir aquestes boniques flors per a la taula del meu Senyor.

Si no fossis exactament com ets, amb tots els teus defectes, no hagués estat possible crear aquesta bellesa al llar del camí”. Tots nosaltres som aquesta gerra esquerdada, que Déu fa servir, per anunciar i construir el seu Regne de Pau, d’amor i de Justícia.  

Ara fixem-nos ara en l’Evangeli. I no oblidem que Jesús fa camí, s'adreça a Jerusalem on la glòria i el fracàs, la vida i la mort estan en joc.

Només comentaré dos aspectes de la primera frase de l’evangeli que acabem d’escoltar: “Jesús en designà setanta-dos, i els envià de dos en dos cap a cada poble i cada lloc on ell mateix havia d’anar”. Setanta-dos no és un nombre matemàtic, sinó simbòlic. Simbolitza tota l'església i a tots els cristians.

Simbolitza també que la missió és universal, Tots som enviats com ambaixadors de Crist per preparar els cors de les persones i aquestes puguin donar la benvinguda a Jesús que les vol visitar. 
Si, germans i germanes, vosaltres i jo som avui, malgrat els nostres defectes, aquests setanta-dos. Jesús compta amb nosaltres per portar l'aigua del seu amor a tots els germans que estan assedegats.

Tots nosaltres, com l’aiguader, venim cada diumenge a la font, que és l’Eucaristia, venim a l'església, per omplir la nostra gerra d'entusiasme, de fe, d’esperança  i d’amor i  escoltar aquestes paraules de Jesús: “Hi ha molt a segar i pocs segadors:

demaneu a l’amo dels sembrats que enviï homes a segar-los”.    

Us explico una anècdota: Un bon cristià em deia que durant la setmana solia compartir l'evangeli i l'homilia amb la seva família, els seus amics i els seus companys de treball. A què és bonic? Aquest cristià el Diumenge omplia la seva gerra i després regava als altres en el camí de la vida. Us convido a fer el mateix

El segon aspecte que vull comentar és que: "Jesús els va enviar de dos en dos". Això significa que la fe ha de ser viscuda en comunió amb els germans, que la fe, l'eucaristia i la salvació no és un assumpte privat sinó que pertany a tota la comunitat.

A més Jesús els envia i ens envia sense bossa, ni sarró, ni calçat, ...
És a dir, que per fer el treball de Déu no necessitem ni poder, ni milions,  ni doctorats,  ni molt equipatge ... Només necessitem Déu. Només necessitem una profunda relació amb Ell. És Déu qui treballa a través nostre. Mai hem de caure en la temptació de creure que la missió i l'èxit és nostre. Tots som pecadors, tots som gerres esquerdades i l'aigua de la salvació que portem dintre és obra de Déu.

Sí, nosaltres som gerres esquerdades i Déu ens fa servir de diferents maneres. No és qüestió de quant valem o de quant perfectes som, és qüestió de disponibilitat. Hi ha persones que pensen que Déu no les pot fer servir perquè no tenen grans habilitats o talents especials.

Déu mai no ens preguntarà per les nostres habilitats, per les nostres carreres, pels nostres doctorats,  només ens preguntarà si estem disponibles per treballar per a Ell, per ser el seu ambaixador. Nosaltres decidim.  

BON DIUMENGE.