DIUMENGE TRETZÈ (30-VI-2013)
Un fill, per primera vegada, anava amb el seu pare
caminant per les muntanyes. De sobte, el fill va caure, es va fer mal i va
cridar: "aaahhh!" Va sentir una veu que repetia: "aaahhh!"
Amb curiositat, el nen cridà: "Qui ets tu?" Va rebre de resposta:
"Qui ets tu?" El nen enfadat, va cridar: "Covard!" Va rebre
de resposta: "Covard!" Va mirar al seu pare i li va preguntar:
"Què passa?" El pare va somriure i li va dir: "Fill meu, para
atenció".
I llavors el pare cridà a la muntanya: "T'estimo!" La
veu va respondre: "T'estimo!" De nou
cridà: "Ets un campió!" La veu va respondre: "Ets un
campió!" El nen cada vegada estava més sorprès, no entenia res. Llavors el
pare li va explicar: "Mira fill meu la gent això l’anomena ECO, però en
realitat és la VIDA.
LA VIDA et torna tot el que tu dius o fas ...
Si desitges
més amor en el món, has de crear més amor al teu voltant. Si vols més respecte
en el teu grup, has de ser més respectuós amb tothom. La vida et donarà de
tornada exactament allò que tu li has donat".
Oi que és bonica aquesta paràbola? La vida
no és una coincidència. És un reflex de nosaltres mateixos. La nostra vida és
un reflex de les nostres accions. Això s'aplica a tots els aspectes de la vida.
Ara fitxem-nos en l’Evangeli d’avui. Jesús
camina cap a Jerusalem. "Els jueus
no tenen tracte amb els samaritans" (Joan 4,9). Jesús envia uns missatgers
per aconseguir allotjament. "Però els samaritans no van voler acollir-lo,
perquè s'adonaven que es dirigia a Jerusalem". Aquest rebuig va fer que
dos dels deixebles més propers a Jesús tinguessin una reacció que no és
estranya del tot al nostre món: "Quan
els deixebles Jaume i Joan van veure això, li van dir :-Senyor, ¿vols que
ordenem que baixi foc del cel , i que acabi amb ells? Però Jesús es girà i els
renyà".
Els criteris d'aquests dos deixebles
estaven molt lluny dels criteris que van guiar a Jesús en les seves decisions
importants. Moltes vegades les nostres
reaccions davant d'un mal rebut, és tornar-lo fins i tot augmentat. Paguem
amb la mateixa moneda. Creiem que una injustícia es pot esmenar amb una altra
injustícia.
Un foc no es pot apagar tirant més benzina. Penso en les reaccions de molts països del món davant d’una
tragèdia. Penso en els grups que
busquen la justícia social amb la violència de les armes, el segrest, el
narcotràfic.
Penso en els poderosos
que es defensen 'dels violents creant i patrocinant grups armats al marge de la
llei. Penso en el que passa en les
relacions entre les parelles, entre els companys de treball o d'estudi.
Seguir Jesús és el cor de la vida
cristiana. L'essencial. No hi ha res més important o decisiu. Però no resulta
fàcil seguir un Senyor que ens convida a respondre al mal fent el bé Per això, Lluc descriu a continuació tres
petites escenes que reforcen aquesta dificultat:
En la primera escena. Un dels que
l'acompanyen se sent tan atret per Jesús que pren ell mateix la iniciativa: «Us seguiré pertot arreu on anireu». Jesús
li respongué: «Les guineus tenen caus, i
els ocells, nius», però el Fill de l’home no té on reposar el cap». Seguir
Jesús és tota una aventura. Ell no ofereix als seus seguretat o benestar. No
ajuda a guanyar diners o adquirir poder. Seguir Jesús és "viure fent camí",
sense instal·lar-se en el benestar i sense buscar un fals refugi en la religió.
Una Església menys poderosa i més vulnerable no és una desgràcia. És el millor
que ens pot passar per purificar la nostra fe i confiar més en Jesús.
El seguiment no és fàcil. No l’oblidem: El ressò de la vida ens
retornarà el que fem o diguem.
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada